Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estret d'Ormuz. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estret d'Ormuz. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 d’abril del 2026

Pausa a l'estret d'Ormuz: Els vaixells poden conintuar

 



El líder suprem del món lliure (d'escrúpols) D.Trump, ha decidit momentàniament, parar la destrucció massiva de l'Iran, a canvi d'obrir l'estret d'Ormuz. Sembla que de moment tothom està molt content. I qui està content? Els mercats, la noticia ha fet pujar les borses a tot el món. Molt probablement, aquesta parada tècnica, serveix per omplir-se les butxaques. Cada vegada que surt a la TV des de la Casa Blanca, li han calculat quants milions de dòlars haurà guanyat. Israel ha dit que hauria preferit arrasar l'Iran,  però com a premi de consolació s'agafa el Líban fins el riu Litani, és a dir, tot el sud del Líban. Les monarquies del Golf Pèrsic deuen estar respirant una mica, hem de preveure que pressionaran a Trump, perquè marxi de la zona a canvi de més participacions de les empreses de Trump. A qui el quid pro quo, funciona  sense cap mirament, aquesta conducta és delictiva, però Trump això l'importa un rave. Es sent impune i això encara el fa més perillós, perquè ningú gossa de dir-li que hi ha límits, l'hybris grega en estat pur. 


dimecres, 25 de març del 2026

Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)

 


El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura 
de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.

Evan Vucci (REUTERS)




Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és!  Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.

I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al  seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban  sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.


divendres, 20 de març del 2026

Merz li diu a Sánchez que el preu del petroli no arribarà el 200$

 



La fotografia entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz, Espanya i Alemanya, es interpretada, per dir alguna cosa, en clau de reconciliació entre dos líders europeus, que afronten estratègies molt diferents respecta a Trump. Merz es va posar del cantó de Trump, mentre aquest renya a Sánchez per la falta de furor bèl·lic. Ara que Trump vol tothom a Ormuz, Sánchez ha tornat a fer-se el díscol, per dir que Espanya no anirà a un conflicte il•legal i unilateral dels EUA (Israel). Malgrat la precipitació de Kallas, cap d’Exterior de l’EU, no tothom vol agafar els vaixells de guerra i anar-se cap el estret d’Ormuz a fer de bombers del piròman Trump. 


El petroli puja de preu, com les columnes de fum a l’Iran, gràcies a Israel. Pous de gas i petroli en llames, deu ser una imatge aterridora, mentre ací, encara ens renyen perquè hi ha desaprensius que porten cotxes que funcionen en dièsel. 


dilluns, 16 de març del 2026

Un piròman, un il·luminat i un remat de xais

 



Trump inicia una guerra contra l'Iran atiada per Israel. Iran bloqueja l'estret d'Ormuz, aquest estret és on passen els petroliers què surten dels països dels Emirats Àrabs, amics incondicionals dels EUA. I ara la UE, proposa fer de comparsa dels EEUU. No podia fer el mateix per Gaza, què una missió humanitària pogues ajudar a la població civil? Però resulta que això és impossible. És més important el petroli que la sang de la gent de Gaza, ahir van assassinat a 16 persones, 4 a Cisjordània . Més important encara és convertir-se en còmplice de Trump que blanquejar el què aquest piròman il·luminat fa a petició de Israel. "Jo destrueixo Iran i tu et quedes amb el seu petroli". Espanya rebutja anar de comparses a ajudar a Trump, quants faran el mateix que Sánchez? Definitivament, la UE és el símbol de la impotència i servitud més xarona, malgrat la importància econòmica de la UE. Definitivament, som mercaders i per el que es veu, venem fum.