Cadascú al seu nivell
Segur que a la plaça no hi havia cap odi ni cap exaltació neofranquista, però les paraules de Rosa Díaz, que res més es representa a ella mateixa deixa un regust antidemocràtic. Quan ja estàs amortitzat en política, llavors, les teves aparicions sempre son de gratis. Cap compromís i molta demagògia per dir que hi ha bons i dolents, espanyols i independentistes. No tenen cap escrúpul democràtic anant de bracet amb l’extrema dreta que representa el pitjor d’una Espanya que no s’acaba de marxar mai, perquè mai ha marxat de les seves institucions.
PD: Les declaracions de Ayuso plantejant una mena d'ultimàtum al Rei, no haurà caigut massa be en molts cercles del nepotisme madrileny i espanyol. Potser va ser que amb l’ambient tropical –per la calor-, és va deixar anar. Ayuso que segur se sap de memòria la Constitució, deu saber, que el Rei ha de referendar el que digui el govern, si es negues a firmar, llavors entraríem en una nova dimensió desconeguda. La figura del Rei és simbòlica, però en el discurs del Rei el 3 de octubre del 2017, va trencar aquest simbolisme, i va anar més enllà de la Constitució amb la aprovació de tothom!.
Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger" (Ara.cat. 12/6/2021). Tothom donant lliços de patriotisme i l'únic que volen es defensar els seus privilegis i prebendes sense que ningú posi límits els seus afers, per això s'embolcallen amb la bandera, que sempre queda bé. O si no que li preguntin al emèrit!
Demoscòpia amiga dona la raó a "El Mundo". Aquest pamflet, segueix la seva particular creuada contra Sánchez. Enquestes versus realitats interessades. El Mundo dona la raó aquells de nosaltres que volen marxar d'Espanya, perquè el que volen nosaltres no ho volem. L'únic resultat real seria un referèndum, però això segons la interpretació interessada del TS i TC no és pot fer. Ací queda un número 61%, a Catalunya més del 50% de la població vol la independència, però aquest percentatge no val, per el patriotes que no veuen cap problema a donar tot el suport a la extrema dreta, un partit predemocràtic.
Per cert, els indults, es parla en l'article 62 i), que diu: "Corresponde al Rey: i) Ejercer el derecho de gracia con arrelo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales". Parla del Rei, però qui decideix és el govern.
A més la possibilitat de "indults generalitzats" ja s'ha fet, així: " los 1443 indultos concedidos en España el 1 de diciembre del año 2000, que el Consejo de Ministros aprobó, según dijo el ministro de Justicia, en consideración a la petición del Papa con motivo de un año jubilar, al vigésimo segundo aniversario de la Constitución, al vigésimo quinto aniversario del reinado de Juan Carlos I y a la proximidad del fin del milenio.*"
Al any 2000 governava el PP de J.M.Aznar, la mala memòria de molts es extraordinària i sobretot molt selectiva. Així què potser no vols dir amnistia, però si "indults generalitzats" per solucionar el problema de Catalunya, però hi ha un entrebanc majúscul, és diu TS i TC, què en aquell moment no va dir ni pió, però ara segur què ho trobaran inconstitucional.
*Ruiz Miguel, A. (2018). Gracia y justicia: soberanía y excepcionalidad. Revista Española de Derecho Constitucional, 113, 13-35. doi: https://doi.org/10.18042/cepc/redc.113.01
TS segueix la seva trajectòria inquisitorial. No admet que hagués un judici polític al independentisme. “Ho tornarem a fer”, és una opció política, però el TS, vol que els condemnats abjurin de les seves idees. Voldrien com el judicis de Moscou (etapa estalinista), que confessessin els seus crims. Voldrien que sortissin els mitjans per dir que no sabien el què es feien, però que gràcies els jutges havien trobat, per fi, el bon camí, cap a la Constitució. Et jutgen per uns delictes què no són, però, com cal condemnar, retorcen fins a límits insospitat, per fer encaixar el relat subversiu i violent. Els Jordis, van ser jugats per el TS, quant no eren aforats, tots ficats al mateix sac. No s'havia vist mai que un govern legítim, per fer el que va dir que faria, serien apartats del govern, mitjançant el art.155 de la CE, i empresonats i alguns altres a l’exili. Es van equivocar? Es van equivocar al no entendre les conseqüències de seus actes. L’Estat no pot tolerar què Catalunya pugui decidir ell seu propi futur, mitjançant un referèndum pactat amb l’Estat. Ara el govern més progressista del món, tindrà que decidir si aplica l’indult parcial, malgrat l'informe del TS què no és vinculant. La dreta extrema i patriòtiquera clama al cel. Serà capaç el govern de decidir sense mirar la demoscòpia?
