Trump transforma Veneçuela en un casino

 

La reunió de Trump amb les petrolieres, dona fe de l'espoli que patirà Veneçuela. Repsol també estava a la taula. Estaven avalant el pirateig. Trump li importa un rave la gent de Veneçuela. S'ha apoderat sense que hagués necessitat de lluitar per els carrers de Caracas. No ha necessitat controlar militarment els pous de petroli. Els mateixos veneçolans -l'oposició no compte-, s'ha prestat ràpidament a  gestionar els interessos de la Casa Blanca. Ara diu que necessita urgentment Groenlàndia. Si ho fa, sembla que tothom li vol donar la raó a aquest boig que ha descobert que el món està governat per pusil·lànimes que no volen emprenyar aquest psicòpata investit d'Emperador. L'OTAN arriba a la seva fi. Què pensen fer la UE? Trencar relacions amb els EUA? Expulsar a les companyies nord-americanes? Imposar-los aranzels del 100%? La resposta és que com Groenlàndia queda lluny, molt lluny, el millor és que s'ho quedi ell. No sé que farà Dinamarca. Però a hores d'ara, saben que estan sols, i que ningú farà res per ells.

 

Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.

Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 

PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics. 

 

Trump ataca Caracas (I)

 

Els EUA amb el seu atac a Veneçuela, es converteix de facto, en un país terrorista. I que vol dir això? La llibertat de robar, d'explotar i dominar, d'emprendre qualsevol acció destinada a protegir i fomentar els privilegis existents*."  En aquest cas, Trump i els seus assessors ho justificaran  amb la guerra contra la droga. Però aquest model és tan vell i suat, què més enllà del països amics i la premsa de propaganda, que l'únic que és pot fer és denunciar-ho a la ONU. Trump vol el petroli de Veneçuela. Què farà ara la Premi Nobel de la Pau? La resposta ha estat immediata i aplaudeix la intervenció. Aplaudirà el bombardeig al seu país? El efecte Veneçuela indica el nou modus operandi d'aquest gàngster de la Casa Blanca.

Tot això no és nou, és el mateix modus operandi. Reagan ho va fer de manera indirecta amb Nicaragua. Si no ets dels seus, i amb cap contrapès, estem amb la metàfora de Cixin Liu i el seu bosc fosc. La UE mira per un altre lloc, és el que li toca. Pot agradar-nos o no, però la UE no te cap capacitat per frenar res del que passa al seu costat i encara menys, fora de la seva influència. Rússia deu estar exultant. Que farà la UE quan Trump demani Groenlàndia?. Pedro Sánchez diu que vol fer de interlocutor per la pau. Segur que ara mateix, deu estar pensant que més valia tancar la boca.

 

PD: Ho ha dit ven clar, "Trump també ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela". (Ara.cat)

PD1: La detenció il·legal de Maduro demostra que la ajuda interna per capturar-lo. La justícia nord-americana es prestarà a aquesta farsa? Per cert, amb els atacs aeris, quantes persones han mort? Hi ha un balanç ni que sigui provisional?

Trump, vol guerra! (adeu, al Premi somiat!)

 

Si vols capgirar critiques -cas Epstein- el millor en crear una guerra (Veneçuela). A la pel·lícula "Cortina de fum" (1997) el director Barry Levinson, explica la facilitat per muntar una guerra fictícia per desviar l'atenció del President en problemes. Ara, en el cas de Trump, no necessita fum, perquè tothom li dona un crèdit sospitós i complaent. Necessita pel seu ego patològic, estar al centre de les noticies. Li agraden els dictadors, però Maduro no acaba d'agradar-li. Si és dediques a fer matances de camperols titllant-los de comunistes, llavors Maduro seria dels bons. Però Maduro és comunista, però pobre, aquesta és la qüestió; amb Xi Jinpin, ja és un altre cosa. Aquest malgrat tot, ja li agrada. EUA torna a comportar-se com un estat terrorista, però ningú gossa de dir-ho.

PD: L'excusa de la lluita contra la droga està tant suada, que més li valdria dedicar-se aquesta lluita -inútil- a casa seva. Perquè els EUA son consumidors compulsius de tota mena d'estupefaents? Això indica que no viuen en el paradís que volen fer creure.  

PD1: Si vols començar una guerra contra la droga, s'ha de començar per ací.

  

EUA la nova amenaça global

 

El titular dona idea de l'antipolítica de Trump. Com diu al excel·lent article de Timothy Snyder* (Ara.cat, 04/11/2025) les mentides cal conrear-les i Trump i la seva Administració amb l'auxili dels mitjans afins, porten a terme una campanya de propaganda per demonitzar a Veneçuela. Perquè com diu Snyder l'excusa és frenar el fentanil i per extensió, crear la imatge d'una societat la nord- americana, assetjada per droguolàndia. EUA   és el major consumidor de drogues -marihuana, amfetamines, cocaïna- del món, però segons Trump i la resta de las societat trumpiana, això és degut els països que  inunden de droga el paradís estatunidenc. Segons aquesta versió, la promou el propi Vance, si no hagués aquesta invasió de drogues, els EEUU estarien lliures d'aquesta plaga externa que vol destruir la societat americana.

Destruir llanxes en aigües internacionals, és pirateria, perquè la lògica diu que si ha sospita de tràfic de drogues, cal confiscar-la i detenir les presumptes narcotraficants, però ací, el que val és la destrucció d'un vaixell, la mort de ciutadans veneçolans -una seixantena de persones- sense que cap institució internacional hagi dit o fet res.  De fet, els vídeos de propaganda dels EUA son matèria primera en les xarxes socials i un excel·lent mitja propagandístic. Qualsevol país pot ser objectiu de Trump si convé al seus càlculs per mantenir la seva popularitat, una mica minvada per les eleccions a la ciutat de NY. 

L' extrema dreta rep el Premi Nobel de la Pau!

 

No sé quins raonaments han fet el membres del Nobel de la pau, per escollir a María Corina Machado. Segur que Trump que deu treure fum pel  queixals li haurà servit d'anestèsia ni que sigui local per  apaivagar el mal humor de la noticia. De fet, les cases d'apostes li assignaven un trist 3% de possibilitats. Una opositora al règim de Veneçuela sembla una mica un premi de consolació per el de la Casa Blanca. Machado pertany a l'extrema dreta que avui mana cada vegada més al món, tant en versió civil com a militar. Des d'aquesta perspectiva, blanqueja la seva figura i la resta de grups extremistes de dretes. No deixa de ser inquietant que Trump ordeni la destrucció de vaixells en aigües internacionals amb l'excusa de la lluita contra la droga i acusar a Veneçuela de tràfic de drogues. Per descomptat, sense cap prova i no havent abordat a aquests vaixells per comprovar si realment portaven el que ells deien. No ho sabrem mai. Segur que María Corina Machado deu estar encantada de les accions del seu "amic americà". Segur que la nomina de possibles aspirants hi havia molts més que mereixien el guardó, però la realpolitik mana en aquests moments i el comitè que fa els guardons ha volgut donar-li una picada d'ulls a un cec com Trump.

 

Si vols guerra, prepara la guerra

 

L'aspirant a dictador de facto, ja ho és, posa en escena un nou maó per construir un estat imperial. Ho va voler demostrar amb la destrucció d'un vaixell veneçolà, amb l'excusa de la droga. Amenaça a Veneçuela si no fa el que ell vol. Segon la seva missió, allò del Destí Manifest, el que vol Trump és bo per el món i tots aquells que si oposen son enèmics dels EEUU i deuen ser destruïts. Aquest és el perfil del futur guanyador del Nobel de la Pau, ai de quin no el voti! 

Macron està fent campanya electoral, i per això fa declaracions grandiloqüents, per sortir a la premsa i la TV. No li ha promès a Zelenski, ni armes, ni avions, res amb que poguer defensar-se de la invasió russa a Ucraïna. La credibilitat de Macron està a l'alçada de la de Putin. 

Trump, la droga i rogue state

 

L'Imperi ataca de nou. Sembla que les aigües internacional no son un lloc segur per cap vaixell. Trump i la seva eterna campanya electoral vol donar-se un impuls desprès de la cimera d'Àsia i els contratemps dins dels EUA per part de la justícia. 

L'objectiu és Veneçuela, un "rogue state" en el llenguatge diplomàtic nord-americà. L'objectiu del atac militar en aigües internacional  ha sigut contra una vaixell de "drogues". Trump ha llançat aquest missatge propagandístic:  "Que això serveixi d’avís a qualsevol persona que estigui pensant a portar drogues als Estats Units d’Amèrica*". No hi ha cap prova d'aquesta acusació, ací la veritat no conte, el que conte és l'acte de guerra i l'amenaça directa contra Veneçuela. 

Si el vaixell fos de bandera hondurenya, segur que no hagués estat destruït. Aquesta mena de diplomàcia canonera és un clàssic de la política nord-americana contra aquell que no s'alineen amb Trump. Sigui, Veneçuela, Brasil o l'innombrable Cuba. Trump necessita que l'opinió pública el vegi com un capità que mereix ser reelegit en les properes eleccions, malgrat que la Constitució ho prohibeix presentar-se a un tercer mandat.