Un dilluns trist

 

Les noticies d’última hora arriben a 39 víctimes del xoc de trens a Còrdova. Una tragèdia humana, i una tempesta política en l’horitzó. L’accident té lloc amb dos trens d’alta velocitat. Crida l’atenció que l’accident es va produir en una recta que recentment havia estat revisada.  Caldrà temps per saber quines causes han originat aquest terrible accident. Entre els dos combois viatjaven 500 persones.

Una altra noticia d’impacte, és d’ingrés de Salvador Illa al hospital Vall d’Hebron. Pel que sembla volia participar a la mitja marató de Granollers d’ahir. Però el divendres no és va trobar bé. Les cames no li responien. Ara està a l’UCI per fer-li totes les proves que corresponguin. Esperem i desitgem que això no sigui el preludi d’alguna cosa molt pitjor.

L’oblit de Gaza és proporcional al soroll de Groenlàndia nou objectiu del facinerós Trump. Pel que sembla els EUA envair territoris aliens és cosa normal i natural, un natural d’allò que diríem perquè en dona la gana i puc fer-ho.  Un dels símptomes més cridaners és d’inexistència del partit demòcrata. Ningú vol encapsa-la  una oposició ferma contra un President egòlatra e irresponsable que està destruint els ponts amb Europa. L’extrema dreta europea podria sortir malparada pel seu suport incondicional a Trump. Però ara mateix, la incertesa és l’horitzó més immediat. La UE lluita contra el temps, un temps perdut amb la Guerra a Ucraïna, que ara necessita per fer un front comú contra l’amic (enemic) nord-americà.  

El PSC vol oblidar el 1-O

 

Fotografia coral, que demostra que tots ells poden ser intercanviables, per qualsevol i no ho notaríem. Aquest és el problema de les llistes tancades dels partits polítics. Com no tinc una bona visió, no veig ve ni el candidat per Barcelona, ni de cap altre circumscripció. Una fotografia de grup molt llunyana i deshumanitzadora. Desprès, a l'hora de la veritat, hi ha un nom, és Illa, un candidat tant poc atractiu per el seu tarannà gasiu, què amb un lema encara més gasiu, dona molta mandra anar a votar per ells. De fet el PSC és la terminal pedrosanchista de Madrid. Diu el seu lema: "Ara Toca Catalunya". Fa de mal dir aquest eslògan de campanya, perquè  llavors sorgeix la pregunta, és que no toca fins ara? A tots els partits, caldria preguntar-li'ls amb  quins partits estan disposats a fer pactes i amb quin no. 

   

La gran esperança blanca: Illa

 Quina setmana hem tingut! L’art.155 segueix viu, el TSJC és ara la terminal del poder central. Tot sigui per la causa. L’objectiu és posar un socialista a la Generalitat. Ja hi va haver un, Montilla amb el tripartit, però eren altres temps. Ara, això sembla impossible. Tan a canviat la política a Catalunya. Illa vol ser President, Vox ja anunciat que els seus vots, serà per ell, com objectiu per treure els independentistes del govern. Algú dubta que Illa acceptarà aquests vots? Tot depèn si el 14 de febrer anem a votar, i l’abstenció. Segons els CIS, sumats tots els del art.155 farien fora al actual govern independentista.  Sumarien 65 escons –opció conserva-dora-, envers del 59 de l’opció independentista. Vox podria tenir de 6 a 10 escons, aquest surten de Cs o PP. El problema serà l’abstenció.

 

Si les eleccions s’anaven cap el maig, llavors, aquests números no serveixen, i l’efecte Illa pot haver canviat. Pot ser és per això que el TSJC vol impulsar la candidatura de Illa i mantenir contra tot sentit comú el 14 de febrer. 

Salvador Illa: ¡La vacuna del 155 lo cura todo !

El efecto Illa puede estar en peligro si se pospone las elecciones catalanas. Cataluña es territorio de alto riesgo, por eso, cualquier particular o grupo extraparlamentario, puede invocar cualquier pretexto para anular lo que la Mesa del Parlament, ha decidido, con la extraña abstención del PSC. Cada uno trata de llegar a la cita electoral es las mejores condiciones. El efecto Illa, piensan los del PSC debe ser ahora y no de aquí cuatro meses (mayo). Por eso Cs, que está en horas bajas, ha secundado la nueva fecha, porque deben pensar que el tiempo lo cura todo. Entonces, ¿qué estrategia tienen ERC y Junts per Catalunya? 

Illa era el cromo catalán que tocaba en un gobierno socialista. Siempre discreto, se ha movido poco de la fotografía, y su elección como ministro de Sanidad, era ideal, pues, la sanidad es una competencia que está repartida en las diferentes  CCAA. La pandemia lo ha cambiado y alterado todo. Su omnipresencia en los medios, intentado que las responsabilidades de los desastres se lo lleven las CCAA, han hecho que se pensara en él para ese territorio hostil que es Cataluña. Iceta se ha hecho antipático y sobre todo demasiado gastado, su salto a un ministerio, será la recompensa a toda su carrera como el hombre del PSOE en Cataluña. Veremos cómo acaba las fechas, teniendo en cuenta que será, una vez más, la justicia quien determine las fechas.  ¡Suerte que vivimos en un estado autonómico!