Viatge a Suïssa: Emmetten-Interlaken-Wengen (I)

 Dia 4

Emmetten- Harderkulm- Interlaken- Cascades Trummelbach- Lauterbrunnen- Wengen

Son les 18:50h. Estem a Wengen dins l'hotel Victòria. El dia ha començat més d'hora què altres dies, a les 5:45h. A les 6:45 s'obria el restaurant per el esmorzar. A les 7:45h sortíem del hotel, amb aquests quatre dies que portàvem a Suïssa, ja semblaven suïssos, seguint els horaris marcats per el nostre diligent guia en Carles. 

Camí a Interlaken

Nosaltres havíem baixat a peu per donar tranquil·litat a l'autocar, tots ens sentíem millor. Estàvem al costat d'una escola. Hem pujat i hem enfilat cap a Interlaken. Durant el trajecte ha explicat els nostre guia Carles una mica el nivell de vida dels suïssos, la seva estructura política els seus sous, els impostos i les decisions col·lectives, en una mostra de democràcia participativa.  

Hardenbahn

Hem arribat fins Interlaken Oest, hem caminat uns minuts, per arribar-hi a peu del telefèric que ens ha de portar fins Harder Kulm a 1322 m. El telefèric és un tren cremallera que puja un desnivell de 735 m. A dalt hi ha el mirador suspès Zwei-Seen-Steg, situat a una alçada vertiginosa, que mitjançant un triangle de vidre transitable ofereix vistes a l'abisme i unes vistes directes a l'Eiger, al Mönch, a la Jungfrau i als llacs de Brienz i de Thun*.

Des de la sortida del funicular fins a l'hotel i el mirador, hi ha uns 70 o 90 m. Les vistes son formidables. Però com sempre ho volem tot, el dia no era radiant, hi havia un cel entelat. Hem estat al mirador, sembla que no hi ha problemes de vertigen. Tothom s'ha fet les fotografies de rigor. Li he preguntat a la IA quantes selfies és fan al dia en tot el món, la màquina m'ha pres per un ximplet, però m'ha dit què és fan  5.300 milions de fotografies diàries, sembla què volem capturar el instant, el món modern és anti-heraclitià**.

Els Gegants Alpins

Efecte Minatura

Hem passejat per Interlaken, un lloc turístic, on totes les marques de rellotges de luxe tenen la seva botiga. Dona una sensació estranya veure aquestes botiges orfes de clients. Però ja s'ha sap què en el capitalisme el que compte és el client solvent, els altres -per exemple, jo-, no compten. En Carles ens ha acompanyat fins el restaurant què més tard aniríem a dinar. Hem tingut temps per passejar una mica. El riu que passa per Interlaken és el clàssic nom que surt els mots encreuats, el riu Aar. Hem arribat al Höhematte Park, allà no es pot edificar, perquè té les vistes directes del glaciar del Jungfrau. Amb el canvi climàtic, aquestes vistes seran un record del passat.  Al parc s'ha reconvertit en lloc d'aterratge de parapents. En aquell moment, aterraven un darrera d'altre, tots eren joves japonesos, o almenys m'ho semblaven. Darrera d'on estàvem hi ha el hotel Victoria-Jungrau.

Riu Aar

Höhematte Park

   

Krebs

Hem entrat, per fer temps, a unes galeries on hi havia souvenirs per els turistes. Hem comprat un parell de postals i un rellotge de cucut petit  com a record i no tant com a rellotge, a falta d'un Rolex. Hi havia gent menjant al costat d'una font, molt a prop del restaurant. A l'hora indicada entràvem al restaurant Krebs. Un lloc acollidor amb un servei atent i eficient, coneixien el castellà, un dels cambres havia estat a Portugal.  Un dinar discret, he pres una cervesa de la casa. Hem estat entaulats amb una parella d'empresaris del plàstic. 

*https://www.myswitzerland.com/es-es/descubrir-suiza/harder-kulm/

** Heràclit d'Efes (s.V a.C) deia que tot flueix (pantha rhei) la seva metàfora del riu ha quedat com sinònim del canvi. L'altre extrem d'aquesta idea és la que va oferir Nietzsche (s.XIX) que va voler eternitzar l'instant. Nietzsche va ser professor a Basilea (1869-1879). Sempre què podia venia fins el Llac de Lucerna a veure el seu amic R.Wagner a la mansió que tenia a Trisbchen.

https://www.myswitzerland.com/es-es/destinos/ interlaken/