La UE veu amb satisfacció les dades!

 

La UE està satisfeta d'ella mateix per la seva política migratòria. Tots els governants europeus veuen amb simpatia aquestes dades. Son 10.400 problemes menys que fer front. L'extrema dreta, impulsora de mà dura contra la migració ha expressat el seu rebuig absolut a les ONG que intenten salvar vides, l'ideal seria que els submarins de guerra poguessin enfonsar aquest vaixells salvavides. Altres polítics, és lamenten per què no hi taurons en aquestes aigües. La UE vol veure's lliure de migrants que venen per el seu compte, quan tindrien que trucar a la porta dels consolats i esperar rebre el vist-i-plau de les Autoritats competents. De moment, les nostres Autoritats és feliciten i feliciten les festes els seus súbdits, i desitgen la màxima col·laboració  de la ciutadania per  denunciar els migrants sense paper, Hisenda està avaluant una rebaixa del IRPF  els ciutadans més actius en aquesta tasca patriòtica. Seguirem informant.      

4.404 no van arribar al paradís

 

La xifra és un mínim de persones que s'han ofegats a la Mediterrània intentant arribar al paradís.  Espanya es un dels llocs d'arribada de la migració mes pobre i desesperada. La UE regala milions d'euros a Estats com Turquia, Líbia, Algèria, Marroc, per impedir l'arribada d'aquest migrats que busquen un refugi de la pobresa i la violència. Però, les pasteres on van no poden resistir els llargs recorreguts que han de fer. 

La ONG Caminando Fronteres denuncia la passivitat, per exemple:  Un exemple d'aquesta situació, segons l'ONG, "és que Salvament Marítim espanyol no fa intervencions més avall del paral·lel 35'50 (la frontera marítima) encara que tingui la ubicació exacta d'una embarcació a la deriva; i que, en canvi, el Marroc sí que traspassa aquest punt per fer tasques de control migratori." (Ara.cat, 3-1-22)

Simplement, els governs no volen migració, i menys la més pobre. L'altre pot arribar amb avió, o cotxe, però aquesta és un altre migració. Desprès tothom es lamenta, però excepte les ONG -Open Arms- que treballen cada vegada en condicions de criminalització per part dels Estats, son la veu necessària i imprescindible, per denunciar la passivitat criminal dels Estats que tant parlen de Drets Humans.