Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (II)

II

 

Desprès  hem fet un petit passeig cap a la Catedral de Basilea. Per arribar-hi hem passat per St.Alban-Kirchrain, i l'església de St.Alban Kirche al costat de Catellio Weglein*.  Hem pujat pel camí de Rittergase i Mühlenberg, fins a la plaça de la Catedral, en 10-15'.

A l'entrada de l'església/catedral (protestant) hi ha el monument a Erasmus de Rotterdam* ( 1466-1536) què va morir a Basilea desprès de molt dubtes per quedar-s'hi.  

Hem passejat per el claustre i des de fora es pot veure una constant de la ciutat per on passa el Rin. També hi ha un del símbols de la ciutat moderna com som les dues torres de l'empresa Roche, les més altes de Suïssa. I desprès l'edifici de Novartis. Dos gegants en el mon de la recerca biomèdica que generen el 12% del PIB suïs i més de 50.000 persones treballant-hi**. 

El Rin

Novartis

Les torres de Roche

Hem fet un petit recorregut per uns dels carrers que portaven a una plaça la font del trident*** situat entre el carrer Freie i Münsterberg. Hem pujat cap l'Avinguda de St.Alban-Graben per anar al costat del Kunsmuseum, lloc on ens esperava l'autocar. Malauradament no hem pogut entrar al museu, no hi havia temps!

La font del trident

Kunsmuseum

Agafar l'autocar i cap a Lucerna. Hi havia força transit , especialment, per entrar-hi, nosaltres sortíem. Hi havia en el camí un paisatge típic i tòpic del que podem imaginar el què és Suïssa. Les imatges que hem vist al llarg del temps a la TV fa què l'únic que cal fer es confirmar-ho. Hem arribat al costat de Lucerna i el seu llac -el llac del quatre cantons- i al fons el Mont Pilatus què estava submergit per els núvols què no el deixaven veure.

Entre Lucerna i el lloc on es troba l'hotel a Emmetten hi ha uns 26 km. Hem anat per la A2, està a uns 27'. L'última part del recorregut, la carretera és estreta, sobretot, perquè l'autocar és molt gran. Hem vist diferents punts on hi ha funiculars que arriben al cims d'aquest terreny abrupte i on les granges s'escampen a tota arreu. És el sistema de transport més ràpid i segur.  L'hotel, Seeblick Höhenhotel,  està situat en un turó, el lloc permet gaudir d'unes vistes espectaculars del llac. Per arribar-hi hi havia un parell de corbes molt tancades que feien sua tinta el nostre Liam. Finalment, hem arribat a les 19h. A les 20h hi ha el sopar.

L'hotel Seeblick Höhenhotel

Vistes del Llac

Una habitació amb vistes

A les 20h hem baixat al restaurant on altres companys feien cua. Desprès d'esbrinar la wifi del hotel, força complicat, tothom a taula. El sopar era un bufet lliure. Hi havia una mica de tot, però les opcions no eren molts extenses. Cadascú agafa allò que més li agrada o li cau bé, a certa edat ja se sap què l'estómac es torna delicat.  Hem tornat a l'habitació per endreçar les maletes i decidir que portarem demà. Ara son les 21:50h quan acabo d'escriure aquest primer dia de viatge.

Demà hi ha la sortida al mon Pilatus, amb tren cremallera i desprès telefèric. La tarda la passarem a Lucerna.

Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (I)

 Dia 1

Barcelona- Basilea-Lucerna-Emmetten

Malgrat que el vol està previst a les 10:55, nosaltres no volien cap problema de trànsit, per això hem sortit com aquell què diu a l'alba. Abans de sortir hem esmorzat.

Per sort per el nostre sistema nerviós, no hem tingut cap entrebanc per arribar-hi a l'aeroport, malgrat l'hora hi havia trànsit, hem parat a la benzinera què hi ha al costat de la T1, hem polsat el botó d'Aparca & Go. A les 6:47 estàvem  dins l'aeroport.

Havíem quedat amb el grup de viatge a les 7:00h, al costat de Vueling, no calia anar amb cap distintiu, però  ales 6:50 feien cua els mostradors de la companyia. Nosaltres ens hem afegit, hem saludat el nostre guia, en Carles. Ens ha tocat el mostrador 1, una Sra. no massa amable ha fet els honors de posar-nos el precinte de vol, no sé si tenia son o no era massa xerraire. Desprès cap el control d'objectes i persones. Qui té pròtesi al genoll, l'arc es posa ha xiular, una llum vermella indica l'intrús. Escorcoll exhaustiu. Déu ser el seu moment de glòria. 

I malgrat tot, aquestes tràmits han anat força ràpid. Hem baixat on estan els panels d'informació dels vols, el nostre queda lluny en el temps. De fet hem anat a prendre un cafè amb llet per fer temps. Hi el temps ha passat molt lentament. De fet hem tingut què esperar 2:30h per embarcar-hi. Sort què m'he portat un llibre* hi he pogut llegir força capítols.

A l'hora previst hem sortir cap a Basilea. Hem travessats els Alps, no hi havia massa neu i les glaceres  ja no son el què eren. El viatge ha durat 1:25h. Hi havia núvols. Recollir maletes i anar a buscar l'autocar de Rigatours. Hem sortir del petit aeroport per la part francesa, sense cap entrebanc. L'autocar ens esperava en Liam, què malgrat el nom, viu a Girona. 

Hem agafat una autovia què ens ha portat al centre de Basilea.  El primer lloc què hem visitat ha estat el restaurant on hem anat de dinar. Per arribar-hi hem travessats el Rin i contemplar els gegants arquitectònics de Roche.

 El restaurant què hem anat es diu Gasthof zum Goldenen Sternen, el llocs és remunta al segle XV. Hem dinat a la terrassa, com som una colla força gran, sempre cal reservar amb anticipació. 

A l'hora de la distribució de les taules, cal recorre a la geografia gironina, així tothom pot sentir-se com a casa. El dinar ha estat correcte. Hi havia per escollir entre vi o cervesa i per descomptat aigua. Una ensalada d'entrada amb crostons, verros i fruits secs. De segon, pollastre amb salsa de xampinyons i taglaitelle (què donava al plat massa contundència) i de postra tiramisú amb fruits del bosc servit en un got de vidre. Hem fet sobretaula, a la nostre esquena hi havia un alberg per joves. L'entorn era molt agradable.

Recomanacions musicals

 

L'ONU dona la paraula a qui no respecta el seu significat

Ignatieff vol ser positiu (malgrat les evidències)

 

He llegit l’entrevista d’Esther Vera a Michael Ignatieff. Una constatació, la seva apel•lació al voluntarisme de la ciutadania en un moment on la democracia està sent assetjada per forçes enormes i capacitats encara més enormes. I tota aquestes capacitats tenen una plasmació real què afecta a la vida de milions de persones: la violència estatal. L’equilibri de poder geoestratègic s’ha fet més miques i el què queda son poders amb agendes pròpies i aliances oportunistes. Rússia, Xina, Iran, EUA, Israel solucionen tots els conflictes amb guerres, la Xina no hi participa directament, però ajuda a mantenir-la. Si aquests actors, amb dictadures poden fer i desfer, el què ha canviat nominalment, és el paper dels EUA. Trump ha trasbalsat totes les antigues aliances. Avui, el futur s’ha esborrat, no hi ha projectes que engresquin a la ciutadania, almenys a la UE. Ignatieff dona una xifra sorprenent, diu: “Té el 5% de la capacitat de computació mundial”, referint-se a la UE. Com és possible aquest dèficit? La resposta és naturalment el paper que encara jugant els estats-nacionals, uns estats que fan la seva particular creuada entre interessos particulars i globals. 

Parla de la premsa lliure com un actor clau en la defensa de la democracia. Però la premsa lliure, son empreses o conglomerats d’empreses. Com garantir la independència econòmica i la llibertat d’explicar el que passa al món? Uns mitjans fiables son absolutament necessaris, però la gent prefereix altres canal, a les xarxes o pseudomitjans   (premsa groga) capaç de generar fake news. 

Una de les qüestions fonamentals, és la immigració. Diu Ignatieff en un estil de tuiter/X: “mur alt, porta gran”. La frase és paradoxal. La qüestió és a qui deixem entrar? La resposta és que no entrin els il•legals! Fa referència a Ceuta  i l’entrada massiva de gent des de el Marroc. Considera que la frontera ha de ser inviolable i les imatges aparegudes a totes les televisions dels món ha permès estendre la por a la UE. 

No queda clar això de migració il•legal. Segurament, vol dir que has de tenir els papers en regla per poder entrar-hi. La immensa majoria dels migrant que arriben a Espanya porten el seus paper en regla, son els que arriben en avió, o en cotxe per la frontera, en vaixell i desprès els altres, els de les pasteres o directament, entravessant una frontera que l’altre país no va controlar i què les Autoritats nacionals no va saber detectar ni prevenir.

Estem en estat de guerra, així a Ucraïna i la invasió russa. Ormuz, en passava el 30% de cru i que gràcies a Trump s’ha tancat. Planteja la pregunta hipotètica d’una guerra amb Rússia al cor d’Europa. Putin pot fer-ho perquè no li importa el cost que això pot tenir per els ciutadans russos. I la UE no està preparada per una guerra on les bombes què ara cauen a Kíiv sigui a Varsòvia, Berlín, Tallin. Què faríem nosaltres els europeus, hi ha formacions polítiques que donen suport a Rússia amb la guerra a Ucraïna, quina mena de política conjunta podria haver-hi?

Per últim, fa una consideració a tenir en compte. Parla dels EUA, però també és extensible a la UE: “(...) la lenta desintegració de la base social interna que dona suport al compromís amb Europa i amb el món”. Sembla que Ignatieff s’oblida que els EUA ha fet i desfet el mapa del món en tot allò que dèiem Occident, i deixa la resta a l’altre banda, l’orbita soviètica. Des de el 1989, la bipolaritat ha desaparegut, i l’entrada de nous actors, especialment, la Xina ha redissenyat el mapa geopolític. Però la ciutadania veu com al seu voltant tot el món conegut s’ha esfumat en ares del capital, les elits tant els EUA coma Europa, ha marcat la seva propia agenda i sempre en perjudici de la població. El repartiment de la riquesa no s’ha vist en cap lloc i aquesta frustració per grans discursos i una realitat poc amable en els assalariats, ha generat rancor i malestar que els partits de l’extrema dreta ha sapigut aprofitar, assenyalant a la migració com responsable de tots els mals i la democracia com a còmplice actiu d’aquesta davallada. I malgrat les mentides que impliquen la gent vota a Trump per segona vegada, malgrat que ell és un dels personatges de la elit milionària que confon interessadament activitat política i negocis familiars

Recomanacions musicals

 

Art i musica: George Hitchcock (1850-1913)

 

George Hitchcock

La Riviera de Gaza, un malson per els seus habitants

 

"Els Estats Units preparen l'enviament a Israel d'un dels paquets de munició més importants dels últims anys per millorar les capacitats militars israelianes. L'administració del president Donald Trump té previst lliurar 40.000 bombes de 900 quilos a canvi de 2.800 milions de dòlars. La partida inclou algunes de les bombes més destructives dels arsenals occidentals: unes 20.000 bombes MK-84 i BLU-117 i 20.000 més d'I-2000, segons informació avançada pel Washington Post." (Ara.cat, 16/9/26)

"Amb la majoria d'edificis arrasats i gairebé sense espai als campaments de desplaçats, molts palestins de la Franja de Gaza no tenen cap altra alternativa que malviure en blocs de pisos semidestruïts per la campanya genocida d'Israel. Un edifici ple de gent s'ha esfondrat aquest dimecres de matinada a Ciutat de Gaza." (Ara.cat,16/9/26)

Terminator acabarà amb la IA

 

Estem en temps distòpic, per això les alarmes per la IA estan a l'ordre del dia. Per descomptat Trump ha dit que cal seguir, al preu que sigui, d’altres –no crec en la bondat de les intencions d’aquests CEO de les empreses tecnològiques-, parlen de posar fre. Hi ha qui darrere d’això està la lluita per aconseguir inversions, frena la competència, i desprès està la Xina. La UE no pot competir per la falta d’ambició d’una política comú enfront dels dos gegants, malgrat les proclames en sentit contrari.

La lògica del sistema –capitalista- en versió tecnològica és que si es pot fer, es farà. Les plantes per mantenir en actiu la IA necessita d’aigua i electricitat en quantitats cada vegada més grans. Diu l’editorial del Ara: “ No es pot permetre que la regulació de la IA la faci un oligopoli als EUA, sota l’òptica dels seus interessos; ni a la Xina sota els seus. La Unió Europea (UE) ja ha fet la seva. Ara caldria negociar-ne una de global, com s’ha intentat amb la tributació de les multinacionals a través de l’OCDE”. 

“Resulta inquietant que aquestes confessions –veus apocalíptiques sobre la IA- de por arribin just quan les dues empreses esmentades preparen sortides a borsa bilionàries [OpenAI i Anthropic]. Que els seus propis empleats surtin a dir que el producte pot exterminar-nos no sembla la millor campanya per vendre accions, tret que, com els fabricants d’armament que presumeixen del míssil més eficient o del dron més letal, l’objectiu sigui precisament exhibir potència tecnològica per inflar l’atractiu davant els inversors. El cinisme és sideral: si tanta por els fan els seus productes, només caldria que els apaguessin, però amb aquestes xifres a l’horitzó, el mercat pesa més que qualsevol comitè d’ètica. OpenAI, de fet, ha decidit ajornar l’operació.” (Albert Cuesta, Ara.cat, 15/9/26) 

En el mateix article Cuesta parla d’entusiastes trumpistes plantejant altres opcions com: "(...) Jacob Stokes, exassessor de la Casa Blanca, ha publicat un informe per al think tank CNAS en què demana que Washington valori atacs cibernètics, espionatge i, fins i tot, bombardejos sobre les gigafàbriques xineses d’intel•ligència artificial, per evitar que Pequín arribi primer a la IA general.

Segueix Cuesta: “Ara bé, val la pena fer-se una pregunta menys còmoda: si la humanitat s’ha d’extingir, ¿prefereix fer-ho de cop, en poques setmanes, per manca d’aigua potable, de medicaments o d’electricitat perquè algú va decidir apagar la xarxa? ¿O prefereix fer-ho a poc a poc, acceptant sense gaires preguntes que l’scroll infinit i els algorismes addictius d’Instagram, TikTok o YouTube vagin fregint el cervell dels usuaris (no només dels adolescents), fins a arribar a una societat dividida entre ciutadans idiotitzats i un grup reduït d’individus que gestionen els mecanismes que els idiotitzen?”. Tant Austràlia  com la UE comencen a moure fitxa, amb regulacions molt moderades però que son una mica més intel•ligents que bombardejar instal·lacions a la Xina.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Julian Onderdonk (1882-1922)

 

Julian Onderdonk

Recomanacions musicals

 

11 Setembre: Diada Nacional de Catalunya

Trump vol subornar l'electoral republicà!

 

Trump ha dit: "Així doncs, si els republicans guanyen, vosaltres guanyeu amb nosaltres... Es dirà el dividend Trump", ha afirmat el president. (...) D'on obtindrà els més d'1,35 bilions de dòlars que es calcula que costarà, o com ho podrà aplicar, no se sap. (Ara.cat)

Trump vol comprar el vot, ho diu alegrament, perquè sap que no complirà. Quina mena de democracia s'ha està gestant els EUA? Parla com si estiguessin en una reunió d'accionistes, per això pot dir "el divident Trump". Mai s'havia arribat aquests extrems. Però Trump no és cap polític, és un empresari que veu en la política una oportunitat per fer-se encara més ric. I com a empresari sap dir mentides, no ha dit que pujarà els sous dels treballadors, i millorar la cobertura sanitària ni res de tot això, apel·la els instint bàsic i més primaris tal com ell funciona.

On abans eren els jueus, ara son els immigrants! AfD

 

L'AfD, l'extrema dreta nazi a Alemanya guanya a Saxònia-Anhalt, però no necessàriament ha de governar. Si finalment aconsegueix la governació serà gràcies "als idiotes o traïdors". Sembla que la historia no serveixi de res, ni Alemanya ni a cap país del món. Si Elon Musk saluda el resulta és per l'afinitat nazi del braç aixecat, a Espanya això resulta popular a Vox & PP. Ací resulta pertinent dir allò dels fets "apareixen primer com a tragèdia i l'altre com a farsa*". La gent està enfadada i frustrada i pel que sembla l'AfD li xiuxiueja a l'orella  qui son els responsables de totes les frustracions dels bons alemanys. Abans eren els jueus, ara, els immigrants. 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Nicolae Tonitza (1886-1940)

 

Nicolae Tonitza

Equació diabòlica: Guerres + Matèries Primeres

 

El món és hobbessià. La violència i la por son les constants, en la historia de la humanitat. I ara mateix, amb els càntics de sirena de la IA, por un cantó, i la lluita descarnada per les matèries primeres, petroli, gas i la resta de materials sensibles, la humanitat o almenys una part important viu sota condicions infernals per culpa de unes plutocràcies sense escrúpols, atiada per aprenent de bruixots, que fan servir la guerra i la coacció com armes de destrucció massiva. I això enmig d'un canvi climàtic que és negada interessadament per aquests plutòcrates i els seus serveis auxiliars.    

El continent africà -Mali, Burkina Faso, Níger, Txad, RD del Congo, Sudan del Sud- és porta la palma en conflictes regions per el control del poder i les matèries primeres. EUA, EU, Rússia i Xina, porten les lluites de poder geoestratègic al terreny de joc lluny dels focus mediàtics. Ucraïna lluita en una guerra orquestrada per la Rússia de Putin, un dictador que vol emular a Stalin.

En canvi, Líban i Gaza, vedat de caça d'Israel, l'objectiu és posar a prova armament de última generació, especialment amb drons i IA, l'objectiu fonamental és destruir la dignitat del poble Palestí, davant de la complicitat de tota les nacions. Trump és va inventar una guerra amb Iran i un efecte inesperat ha estat el tancament de l'Estret d'Ormuz i la histèria col·lectiva per el petroli. Veneçuela i el seus acord amb Trump és una mostra de les maneres mafioses d'actuar del clan criminal que seu a la Casa Blanca. En tot aquests desgavell guanya l'autocràcia i perd la població civil, els drets humans i la democracia. Pel que sembla, a la ciutadania, l'únic que vol en omplir els depòsits del seu vehicle.