Viatge a Suïssa: Llac dels quatre cantons (I)

 Dia 3

Llac dels quatre cantons. Llegenda de Guillem Tell

Ara son les 19:30h que començo a escriure la crònica del dia. No puc dir, tot va començar ... perquè de fet el mòbil ens ha avisat tant si com no a les 6:15h. Avui hem anat a esmorzar a les 7:15h. Hi havia molts companys repassant el que donaven. Jo he agafat el de sempre. 

Desprès fer temps a l'habitació i agafar l'autocar, hem baixat a peu una estona per donar espai a l'autocar massa gran per maniobrar amb tranquil·litat, sobretot nostre. Hem baixa al costat del llac Lucerna  a Beckenried. Al sortir de l'hotel feia fred, 9º, una temperatura que feia molt de temps que no la sentia, gràcies a un estiu etern que comença al maig i encara segueix (finals de setembre).

A la vora del llac un petit vaixell ens esperava per fer la travessa. La geografia Suïssa està dividida en cantons i el llac toca quatre d'aquests cantons dels 26 que hi han. El recorregut del vaixell ha resseguit els camins de l'heroi nacional Guillem Tell*. El Llac té revols que s'han endinsen cap el cantó de Schwyz i Uri. 

Hi ha una enorme roca que porta el nom de Schiller**, el poeta, dramaturg i filòsof del romanticisme (XIX) que va escriu el 1804  l'obra teatral Guillem Tell, i el 17 de març s'estrena l'obra a Weimar. La realitat del personatge és nul·la, no hi ha cap noticia de la figura del Tell, i malgrat tot, la imaginació i el desig de llibertat del pobles, empenya a recrear ficcions útils on aglutinar lluites i crear consciències individuals i col·lectives. Tots els pobles van a la recerca d'herois que fonamentin els seus orígens, sigui a Suïssa, amb Tell o sigui a Catalunya amb Sant Jordi o sigui a Castella amb el Cid. Qui va començar aquesta associació interessada -un origen heroi-, van ser naturalment els grecs.

Flüelen 

Hem "desembarcat" a Flüelen. En el trajecte es pot contemplar un conjunt de muntanya impressionats, inclòs el Brunnistock (2952m) i el fotogènic Uri-Rotstock (2928m). Les llegendes necessiten espais físics, materials, per fer-se visibles i Altdorf, ha erigit el monument a la figura del heroi i el seu fill (Walter).

 En la llegenda de Tell, Aldorf era el lloc on el malèvol representant dels Habsburg (Casa d'Austria) vivia (Gessler). Hem anat amb l'autocar fins a la Capella de Tell (Tellkaspelle), l'havien vist des del vaixell. Un metres més amunt hi ha un Glockenspiel Tellsplatte (Carrilló) amb 37 campanes, és el més gran de Suïssa. Hem escoltat el seu so, hi ha un repertori què permet escollir. 

Guillem Tell

Desprès hem passat per Sisikon. La llegenda popularitzada per l'obra de teatre de Schiller, va generar amb l'ocupació napoleònica el record de la llegenda. És en aquests cantons on es va forjar el que seria del Confederació Helvètica. El nostre guia, en Carles, va explicar les característiques peculiars d'aquesta nació on la participació democràtica en cada cantó dona expressió de democracia directa. Desprès, hem anat fins a la població turística de Brunnen, sempre al costat del llac en la línia de separació entre cantons de Schwyz i Uri. 

Vistes des de Brunnen

*https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/guillem-tell:

"Heroi llegendari de la independència helvètica, originari del cantó d’Uri.

Hom creu que era gendre de Walter Fürst, que el 1307, en unió amb els representants dels cantons de Schwyz i d’Unterwalden, jurà d’alliberar la pàtria de la dominació austríaca. La llegenda diu que, havent-se negat a retre acatament al governador del cantó, Gessler, i a l’emperador, Tell fou sotmès a la prova d’haver de disparar una fletxa contra una poma posada al cap del seu fill. Reeixí en l’empresa i aconseguí, finalment, de venjar l’afront donant mort al governador. La llegenda d’aquest personatge constituí la base argumental de l’obra Wilhelm Tell (1804), de Schiller, i del llibret de l’òpera Guillaume Tell, de Rossini (1829)." 

** Rüdiger Safranski. Schiller o la invención del idealismo alemán. Trad. Raúl Gabás. Fábula Tusquests. Barcelona, 2011.