França no vol a l'extrema dreta

 

Una Assembla Nacional sense majoria

França li agrada jugar amb joc amb l'extrema dreta. Parlar d'extrema dreta és parlar del clan Le Pen. Com a França hi ha dos voltes, a la primera -amb molta abstenció- obté un resultants inquietants. Les desigualtats i els problemes socials, apareixen sense cap filtre. Però a la segona volta, els francesos tendeixen a restablir un cert equilibri enfront la possibilitat que l'extrema dreta arribi al poder. Ara, el Nou Front Popular ha guanyat les eleccions, però no te l'aritmètica parlamentaria. Mélenchon voldrà protagonisme, però difícilment arribarà al poder, perquè Macron no vol la cohabitació. El missatge sembla clar, la societat francesa no vol l'extrema dreta, i això és una molt bona noticia, però a l'hora demanà fer front els problemes estructurals -econòmics i socials- que han d'enfrontar i que no és poden ajornar. 

Una democracia escarnida

 

La perversió de la democracia arriba també a Rússia. En una dictadura personal, Putin i la seva camarilla, jugant a legitimar-se desprès d'haver assassinat a Aleksei Navalni en una presó remota del Àrtic -el lloc ideal per enterrar a l'oposició-. Un més desprès d'aquells fets, la ciutadania està convocada per elegir a Putin. No existeix llibertat, així que els comparses d'aquesta obra dolenta faran la resta  de l'auca post-soviètic. Un país, que viu del petroli i el gas, que la UE encara li compra, amb una guerra fratricida amb Ucraïna i una despesa militar en augment, sense possibilitats reals de canvis, els electors 112,3 milions, tenen la possibilitat de votar fins diumenge. Hi ha la possibilitat d'una segona volta. Però tota aquesta comèdia, li serveix a Putin per exhibir muscle davant de la UE i sobretot, prémer files contra qualsevol dissidència social i política. Sense cap institució independent, les dades seran les que volguí el Kremlin,  no sabrem del cert quina mena d'abstenció hi pot haver. La por en els cercles -minoritaris- opositors és massa gran. Sembla que a la resta de la població Putin és el seu heroi. És el què te ser un dictador, tothom t'estima, i si algú no ho fa, l'envies a Sibèria, com sempre s'havia fet, des del temps dels Tsars i desprès massivament en temps de Lenin i Stalin, fins ara.

President Pere Aragonès

 

Bales a Madrid o a Vox ja li agrada!

 

La setmana passada van poder veure com a les eleccions a Madrid, Vox va donar lliçons de com s’han de fer les coses. Com Pablo Iglesias, va marxar, amb el debat de la Ser, mentre la candidata de Vox a Madrid, li anava etzibant que marxes, tot, molt edificant, mentre els altres candidats, aguantaven, i no van marxar, junt amb Iglesias, més tard, si ho van fer. Així, Vox va guanyar el concurs per incompareixença dels altres. El PP, és va quedar com un estaquirot i Cs també. Bales que arriben amb “amenaces de mort al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; el líder de Podem, Pablo Iglesias, i la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez” (Ara.cat). I la representant de Vox posant amb dubte aquestes amenaces. I desprès el President Pedro Sánchez, parlant com si ho acabes de descobrir:  "Hem arribat a pensar que era normal". És evident, què sols ells –el PSOE- ho pensaven. La seva hipocresia, malgrat tot, encara sobte, perquè tant de cinisme, és difícil de pair.

Eleccions a la CCAA de Madrid

 

Les eleccions de la CCAA de Madrid, cauen molt lluny. La confrontació de la extrema dreta i tot els seus serveis auxiliars -què son molts- i els diferents partits què s'ha anomenen d'esquerres, son una bona caricatura del què és Espanya ara mateix. Una extrema dreta sense complexos, amb uns missatges què encaixen perfectament amb Twitter, sense fons ni perspectiva de projecta, envers d'unes esquerres, què lluiten cadascú per el seu compte. Díaz Ayuso, proclama al quatre vents, que la seva gestió de la pandemia ha sigut una fita amb la gestió de la crisi. S'ho oblida de dir les morts que ha causat la seva política sanitària. 

Pablo Iglesias  va marxar del govern, perquè ja no podia més, però ara es troba  què està en terra de ningú. Más Madrid, no el vol, i menys el PSOE. Amb un candidat que sembla condemnat a la oposició, com Illa a Catalunya. Perquè aquestes eleccions, que son un caprici de la presidenta de la CCAA de Madrid, es juga una mena de eleccions anticipades entre Pedro Sánchez i el PP. Casado ha adoptat un perfil baix per afavorir a la candidata. Mentre Vox, espera tranquil·lament  per poder acaparar una mica de més poder. A Madrid, com la resta d'Espanya, Vox no és un partit de extrema dreta, és un partit espanyol, i per tant, tan homologable com el PP, PSOE, o Cs. 

Voldrà la CUP assumir responsabilitats de Govern?

 Les eleccions tornant a donar-nos un resultats què malgrat el soroll dels propers dies o setmanes, no dona massa marge.

1.- Si a guanyat el PSC, però de res li serveix, li passa com li va passar a Cs, com gots comunicants, puja a costa de Cs. Això és així, perquè allò que es deia ànima catalanista, ja va marxar cap a ERC majoritàriament.

2.- El bloc del anterior govern de la Generalitat segueix fort. Ara és ERC qui té la clau per governar, però no serà gens fàcil.

3.- La CUP, malauradament, té la capacitat per decidir o desfer un govern, però les seves pròpies contradiccions, la fan altament improbable. És el què té ser l’expressió de la puresa ideològica.

4.- En Comú P, es manté equidistants de tothom. 

4.- Vox, és converteix en la quarta força més votada. Tothom té la culpa, però especialment Cs i PP què es van fer la foto amb ells. Al Parlament, veurem escenes com mai s’havien vist.

5.- Cs,  ha passat de ser qui va guanyar les anteriors eleccions, a quedar-se amb sis diputats, una part del seus electors han anat al PSC i un altre al Vox, ací, també la transversalitat és un fet què te a veure més amb el pla identitari què ideològic.

6.- EL PP. Un partit què ha fet tard a l’hora de desmarcar-se de Vox. Molts dels seus antics votants s’ha decantat per l’opció més espanyolista. Es el què donar-los oxigen. 

7.- Hi ha una opció guanyadora: ERC+JuntsxCat+CUP, però té l’inconvenient que la CUP i Junts son incompatibles. Això crea una il•lusió, el miratge de esquerres –tenint en compte què no s’ha sap què vol dir això- sembla la quadratura del cercle: PSC+ ERC+ Comú P=74, majoria absoluta, però aquesta opció és força difícil de fer, sobretot si vas firmant paperets on dius que no tindràs pactes amb el dimoni (PSC). Així , què ara mateix, i gràcies a l’abstenció del 47%, tot està per decidir, caldrà fer política, però aquesta està força tocada.

Estampas navideñas (III)

 

Final de les vacances i començament del mals de caps

[Final de las vacaciones y comienzo de los problemas]

Anem al desastre? El Covid-19 segueix el seu curs, aliè els embolics que està causant.  En la salut, l’economia, en la política, en el àmbit científic, etc. El governs han demostrat la seva falta de previsió i reacció els fets que anaven produïm-se a reu. Ara ja estem al final de les vacances, força estranya. Els turistes estrangers s’ha quedat a casa degut a la por per el coronavirus. La industria més important de Espanya, s’ha quedat sense clientela. I això deuria ser un toc d’alarma per revertir el nostre sistema productiu. Les imatges d’Anglaterra, a les platges de Brighton són un bon exemple, del que pot produir el canvi climàtic. Platges plenes de banyistes.

Brigthon

[¿Vamos al desastre? El Covid-19 sigue su curso, ajeno los líos que está causando. En la salud, la economía, en la política, en el ámbito científico, etc. Los gobiernos han demostrado su falta de previsión y reacción a los hechos que iban produciendo en todas partes. Ahora ya estamos al final de las vacaciones, muy extraña. Los turistas extranjeros se ha quedado en casa debido al miedo por el coronavirus. La industria más importante de España, se ha quedado sin clientela. Y esto debería ser una llamada de alarma para revertir nuestro sistema productivo. Las imágenes de Inglaterra, en las playas de Brighton son un buen ejemplo, de lo que puede producir el cambio climático. Playas llenas de bañistas.]

A Catalunya el inici del curs escolar acapara el interès de l’Administració, mestres i professors, pares i alumnes. O sigui tothom. Què faran amb els casos que donin positiu? Enviar-los a casa? Hi hauran proves PCR per tota la comunitat educativa? De moment no se sap rés, i això, si és una mala noticia. L’Administració no fa els deures!

[En Cataluña el inicio del curso escolar acapara el interés de la Administración, maestros y profesores, padres y alumnos. O sea todos. ¿Qué harán con los casos que den positivo? ¿Enviarlos a casa? ¿Habrán pruebas PCR para toda la comunidad educativa? De momento no se sabe nada, y eso, en una mala noticia. La Administración no hace los deberes!]

En l’àmbit polític, tot a l’espera del que digui el TS i la inhabilitació de Torra, per posar una pancarta en el que demanava llibertat per els presos polítics. Quant hi hagi la inhabilitació, que ni ha haurà, llavors, es convocaran eleccions. Malgrat la fragmentació, no sembla que pugi  haver sorpreses. El bloc independentista –ERC i la nova marca que vulguin regalar-nos Puigdemont- tornaran a tenir la clau per poder governar. Cal treure’ns del cap que la CUP col•labori en rés. Mentres el bloc dels Comúns seguirà el seu joc equidistant que el situa a terra de ningú. El PSC i PP més Cs no sumaran per desbancar al bloc independentista. La  novetat de Vox és un trist al•licient per saber com pot quedar el Parlament.

[En el ámbito político, todo a la espera de lo que diga el TS y la inhabilitación de Torra, por poner una pancarta en el que pedía libertad para los presos políticos. En cuanto haya la inhabilitación, que la habrá, entonces, se convocarán elecciones. A pesar de la fragmentación, no parece que pueda haber sorpresas. El bloque independentista -ERC y la nueva marca que quiera regalarnos Puigdemont- volverán a tener la clave para poder gobernar. Hay que quitarnos de la cabeza que la CUP colabore en nada. Mientras en el bloque de los Comuns seguirá su juego equidistante que le sitúa en tierra de nadie. El PSC y PP más Cs no sumarán para desbancar al bloque independentista. La novedad de Vox es un triste aliciente para saber cómo puede quedar el Parlamento.]

Malgrat el increment del Covid-19, no hi haurà confinament possible, ho prohibeix l’economia i la precarietat d’una societat en declivi progressiu. PSOE y Podem, han tingut la mala sort d’enfrontar-se a una situació de pandèmia global desconeguda fins ara. S’ha dit moltes coses, s’ha promès ajuts que no arriben a las capes de la societat més vulnerable. Tot això pot tenir costos electores greus. Les protestes atiades des de diferents col•lectius reivindicant un fals dret individual –el neoliberalisme, ha dit allò de que “no existeix la societat, si no el individu”- ha creat una mena de anarquisme contra les directivas dels governs d’esquerra. Seria molt difícil haver vist les manifestacions al barri de Salamanca (Madrid) si hagués governat el PP.

[A pesar del incremento del Covid-19, no habrá confinamiento posible, lo prohíbe la economía y la precariedad de una sociedad en declive progresivo. PSOE y Podemos, han tenido la mala suerte de enfrentarse a una situación de pandemia global desconocida hasta ahora. Se ha dicho muchas cosas, se han prometido ayudas que no llegan a las capas de la sociedad más vulnerable. Todo esto puede tener costes electoras graves. Las protestas atizadas desde diferentes colectivos reivindicando un falso derecho individual -el neoliberalismo, ha dicho aquello de que "no existe la sociedad, si no el individuo" - ha creado una especie de anarquismo contra las directivas de los gobiernos de izquierda. Sería muy difícil haber visto las manifestaciones en el barrio de Salamanca (Madrid) si hubiera gobernado el PP.]

A més s’ha afegeix les xarxes socials, convenient sacsejades, per expressar un rebuig contra les mesures que els diferents governs –estatal i autonòmic- han posat en marxa.  Sempre queden el jutges que podem tombar una mesura de caràcter polític-sanitari. No és prevaricació i un delicte contra la salut pública, posar pals a les rodes de les mesures que intenten pal•liar els contagis?

[Además se ha añade las redes sociales, conveniente sacudidas, para expresar un rechazo contra las medidas que los diferentes gobiernos -estatal y autonómico- han puesto en marcha. Siempre quedan los jueces que pueden tumbar una medida de carácter político-sanitario. ¿No es prevaricación y un delito contra la salud pública, poner palos en las ruedas de las medidas que intentan paliar los contagios?]

Estem més a prop del 11 de setembre. En un entorn tan atípic no es rebutjable que s’hi prohibeixi per qüestions sanitàries les manifestacions del independentisme. Sempre pot haver un jutge què, ara si, es preocupi de la salut dels ciutadans.

[Estamos más cerca del 11 de septiembre. En un entorno tan atípico no es descartable que se prohíba por cuestiones sanitarias las manifestaciones del independentismo. Siempre puede haber un juez que, ahora sí, se preocupe de la salud de los ciudadanos.]

El rey emérito españoleado por el mundo

PD: No cal parlà de moment del rei emèrit, amb el cor d'antigas veus que exaltan fins la nausea els seu valors per la democracia, què puc dir jo que no s'hagi dit? Encara s'ha amaga a Abu Dabi?

[PD: No es necesario hablar de momento del rey emérito, con el corazón de antiguas voces que exaltan hasta la náusea los  valores para la democracia, qué puedo decir yo que no se haya dicho? ¿Aún se esconde en Abu Dabi?]

Campaña electoral contra Cataluña

Estem en campanya electoral, ara tot si val, sobretot si es parlà de Catalunya. Mà dura és el missatge que té premi a Espanya. Llàstima que a Catalunya aquests que volen castigar a tots els catalans, siguin o no independentistes, tindran el seu reflexa a les urnes. Això els desespera. Podem criticar que els polítics independentistes, ho han fet malament. Però també ho han fet malament el govern, començant per el PP i seguint per el PSOE.

[Estamos en campaña electoral, ahora todo vale, sobre todo si se habla de Cataluña. Mano dura es el mensaje que tiene premio en España. Lástima que en Cataluña estos que quieren castigar a todos los catalanes, sean o no independentistas, tendrán su reflejo en las urnas. Esto les desespera. Podemos criticar que los políticos independentistas, lo han hecho mal. Pero también lo han hecho mal el gobierno, empezando por el PP y siguiendo por el PSOE.]

Des de fora de Catalunya, sembla que el independentisme és una cosa de rics contra pobres. ¡Abans era dretes i esquerrres! Simplificar és un esport molt còmode, no cal pensar gens. Els independentisme, se'ls ha dit de tot, els adjectius són un reflexa de la perplexitat que hi ha fora de Catalunya. Per què no potser possible que el Parlament parli d’autodeterminació? La resposta governamental és què a la Constitució no es pot parlà. Però és veritat això? La Constitució diu el que diu, però la societat catalana – via Parlament-, pot parlà del  què cregui convenient. Potser és perdre el temps. Això ja ho decidirà la ciutadania. 

[Desde fuera de Cataluña, parece que el independentismo es una cosa de ricos contra pobres. ¡Antes era derechas e izquierdas! Simplificar es un deporte muy cómodo, no hay que pensar nada. A los independentistas, se les ha dicho de todo, los adjetivos son un reflejo de la perplejidad que hay fuera de Cataluña. ¿Por qué no puede ser posible que el Parlamento hable de autodeterminación? La respuesta gubernamental es que en la Constitución no se puede hablar. Pero es verdad esto? La Constitución dice lo que dice, pero la sociedad catalana - vía Parlamento-, puede hablar de lo que crea conveniente. Quizás es perder el tiempo. Esto ya lo decidirá la ciudadanía.]

S’ha creat el relat que a Catalunya hi ha un conflicte gravíssim de convivència. El relat segueix amb la imatge que una mena de Euskadi, plena de CDR, s’ha substituint a ETA. Molts ens volen fer creure que ara mateix a Catalunya és molt pitjor que en temps de ETA, quants els morts eren un  dia si i un altre també. ¡Quina manera de maltractar els morts! Rés més els faltar de dir, que amb ETA és vivia millor! S’ha de ser molt miserable, però això no té peatge fora de Catalunya. És precisament, aquesta falta absoluta de comprensió envers Catalunya, que molts catalans han pensat que el millor és anar per lliures. Els problemes de Catalunya no les resoldrà des de Madrid, o Andalusia, de la mateixa manera que ningú a Catalunya és ficaria amb els problemes d'altres què entenen un bon grapat. Rés més cal mirar les estadístiques per veure-ho.

[Se ha creado el relato que en Cataluña hay un conflicto gravísimo de convivencia. El relato sigue con la imagen que una especie de Euskadi, llena de CDR, se ha sustituyendo a ETA. Muchos nos quieren hacer creer que ahora mismo en Cataluña es mucho peor que en tiempos de ETA, cuando los muertos eran un día si y otro también. ¡Qué manera de maltratar a los muertos! Solo les falta decir, que con ETA se vivía mejor! Hay que ser muy miserable, pero eso no tiene peaje fuera de Cataluña. Es precisamente, esta falta absoluta de comprensión para con Cataluña, que muchos catalanes han pensado que lo mejor es ir por libres. Los problemas de Cataluña no los resolverán desde Madrid, o Andalucía, del mismo modo que nadie en Cataluña se metería con los problemas de otros que tienen un buen puñado. Nada más hay que mirar las estadísticas para verlo.]

Falta una setmana, gràcies a Pedro Sànchez, per tornar als col•legis electorals. Una setmana on tothom voldrà resoldrà el problema català, sense escoltar la gent que vol fer un referèndum. A Espanya tot va tan bé, que no hi cap problema per resoldre. Rés més hi un únic problema que planteja Catalunya i és l’unitat de Espanya. La resta no és cap problema per els partits d’àmbit estatal.

[Falta una semana, gracias a Pedro Sánchez, para volver a los colegios electorales. Una semana donde todo el mundo querrá resolver el problema catalán, sin escuchar a la gente que quiere hacer un referéndum. En España todo va tan bien, que no hay ningún problema por resolver. Solamente hay un único problema que plantea Cataluña y es la unidad de España. El resto no es ningún problema para los partidos de ámbito estatal.]