Els EUA amb el seu atac a Veneçuela, es converteix de facto, en un país terrorista. I que vol dir això? La llibertat de robar, d'explotar i dominar, d'emprendre qualsevol acció destinada a protegir i fomentar els privilegis existents*." En aquest cas, Trump i els seus assessors ho justificaran amb la guerra contra la droga. Però aquest model és tan vell i suat, què més enllà del països amics i la premsa de propaganda, que l'únic que és pot fer és denunciar-ho a la ONU. Trump vol el petroli de Veneçuela. Què farà ara la Premi Nobel de la Pau? La resposta ha estat immediata i aplaudeix la intervenció. Aplaudirà el bombardeig al seu país? El efecte Veneçuela indica el nou modus operandi d'aquest gàngster de la Casa Blanca.
Tot això no és nou, és el mateix modus operandi. Reagan ho va fer de manera indirecta amb Nicaragua. Si no ets dels seus, i amb cap contrapès, estem amb la metàfora de Cixin Liu i el seu bosc fosc. La UE mira per un altre lloc, és el que li toca. Pot agradar-nos o no, però la UE no te cap capacitat per frenar res del que passa al seu costat i encara menys, fora de la seva influència. Rússia deu estar exultant. Que farà la UE quan Trump demani Groenlàndia?. Pedro Sánchez diu que vol fer de interlocutor per la pau. Segur que ara mateix, deu estar pensant que més valia tancar la boca.
PD: Ho ha dit ven clar, "Trump també ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela". (Ara.cat)
PD1: La detenció il·legal de Maduro demostra que la ajuda interna per capturar-lo. La justícia nord-americana es prestarà a aquesta farsa? Per cert, amb els atacs aeris, quantes persones han mort? Hi ha un balanç ni que sigui provisional?
*Noam Chomsky. La cultura del terrorismo. Trad. Jorge Luis Mustieles. Documentos 4. Ediciones B. Barcelona, 1989.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada