He llegit l’entrevista d’Esther Vera a Michael Ignatieff. Una constatació, la seva apel•lació al voluntarisme de la ciutadania en un moment on la democracia està sent assetjada per forçes enormes i capacitats encara més enormes. I tota aquestes capacitats tenen una plasmació real què afecta a la vida de milions de persones: la violència estatal. L’equilibri de poder geoestratègic s’ha fet més miques i el què queda son poders amb agendes pròpies i aliances oportunistes. Rússia, Xina, Iran, EUA, Israel solucionen tots els conflictes amb guerres, la Xina no hi participa directament, però ajuda a mantenir-la. Si aquests actors, amb dictadures poden fer i desfer, el què ha canviat nominalment, és el paper dels EUA. Trump ha trasbalsat totes les antigues aliances. Avui, el futur s’ha esborrat, no hi ha projectes que engresquin a la ciutadania, almenys a la UE. Ignatieff dona una xifra sorprenent, diu: “Té el 5% de la capacitat de computació mundial”, referint-se a la UE. Com és possible aquest dèficit? La resposta és naturalment el paper que encara jugant els estats-nacionals, uns estats que fan la seva particular creuada entre interessos particulars i globals.
Parla de la premsa lliure com un actor clau en la defensa de la democracia. Però la premsa lliure, son empreses o conglomerats d’empreses. Com garantir la independència econòmica i la llibertat d’explicar el que passa al món? Uns mitjans fiables son absolutament necessaris, però la gent prefereix altres canal, a les xarxes o pseudomitjans (premsa groga) capaç de generar fake news.
Una de les qüestions fonamentals, és la immigració. Diu Ignatieff en un estil de tuiter/X: “mur alt, porta gran”. La frase és paradoxal. La qüestió és a qui deixem entrar? La resposta és que no entrin els il•legals! Fa referència a Ceuta i l’entrada massiva de gent des de el Marroc. Considera que la frontera ha de ser inviolable i les imatges aparegudes a totes les televisions dels món ha permès estendre la por a la UE.
No queda clar això de migració il•legal. Segurament, vol dir que has de tenir els papers en regla per poder entrar-hi. La immensa majoria dels migrant que arriben a Espanya porten el seus paper en regla, son els que arriben en avió, o en cotxe per la frontera, en vaixell i desprès els altres, els de les pasteres o directament, entravessant una frontera que l’altre país no va controlar i què les Autoritats nacionals no va saber detectar ni prevenir.
Estem en estat de guerra, així a Ucraïna i la invasió russa. Ormuz, en passava el 30% de cru i que gràcies a Trump s’ha tancat. Planteja la pregunta hipotètica d’una guerra amb Rússia al cor d’Europa. Putin pot fer-ho perquè no li importa el cost que això pot tenir per els ciutadans russos. I la UE no està preparada per una guerra on les bombes què ara cauen a Kíiv sigui a Varsòvia, Berlín, Tallin. Què faríem nosaltres els europeus, hi ha formacions polítiques que donen suport a Rússia amb la guerra a Ucraïna, quina mena de política conjunta podria haver-hi?
Per últim, fa una consideració a tenir en compte. Parla dels EUA, però també és extensible a la UE: “(...) la lenta desintegració de la base social interna que dona suport al compromís amb Europa i amb el món”. Sembla que Ignatieff s’oblida que els EUA ha fet i desfet el mapa del món en tot allò que dèiem Occident, i deixa la resta a l’altre banda, l’orbita soviètica. Des de el 1989, la bipolaritat ha desaparegut, i l’entrada de nous actors, especialment, la Xina ha redissenyat el mapa geopolític. Però la ciutadania veu com al seu voltant tot el món conegut s’ha esfumat en ares del capital, les elits tant els EUA coma Europa, ha marcat la seva propia agenda i sempre en perjudici de la població. El repartiment de la riquesa no s’ha vist en cap lloc i aquesta frustració per grans discursos i una realitat poc amable en els assalariats, ha generat rancor i malestar que els partits de l’extrema dreta ha sapigut aprofitar, assenyalant a la migració com responsable de tots els mals i la democracia com a còmplice actiu d’aquesta davallada. I malgrat les mentides que impliquen la gent vota a Trump per segona vegada, malgrat que ell és un dels personatges de la elit milionària que confon interessadament activitat política i negocis familiars
