La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Reedició del Acord de Múnic a Washington

 

Divendres Trump i Putin havien parlat d'Ucraïna i com podrien acabar una guerra que havia començat Putin. Pel que sembla Trump no va ser capaç de convencé a Putin de que el millor seria que aturés la guerra. Ara diu que sap la fórmula per la pau, ell està pensant no en el Nobel de física, sinó de la Pau. La solució és que Ucraïna doni a Putin tots els territoris que l'agressor volgui. Estem com en els temps de Hitler, i les seves fórmules dels Acords de Múnic(1938). Annexionar-se territoris fins que finalment, algun digui fins ací, i llavors la guerra és inevitable. Trump vol fer el paper de Chamberlain davant de Zelenski? Dilluns Zelenski va a veure a Trump. I Trump li dirà que si vol la pau que regali territoris a l'agressor. Això és la nova geopolítica Trump?

Un món desfermat per un sol home?

 

Trump i Putin tenen sintonia total, no així amb Zelenski. I això és així, perquè Ucraïna no compte amb armes nuclears. La Xina és un observador que és deleix per com EEUU i la UE trenquen les seves afinitats electives. La OTAN està ferida de mort, perquè EEUU vol negociar amb els autòcrates del món i la UE i els seus dirigents estan pensant massa en clau nacional i gens a escala global. La paràlisi en les relacions amb l’amic americà pot acabant sent una ruptura que difícilment pot canviar fins que Trump marxi de la presidència d'ací quatre anys, i això sembla massa llunyà.

El vicepresident nord-americà Vance, un personatge tant repulsiu com Trump, dona lliçons a qui volgui escoltar-lo. El llenguatge de cowboy  mostra el tarannà de l’Administració Trump. Una supèrbia i una falta de respecta amb uns socis que ara mateix és maltractat per demostrar qui mana ací, dona idea de la perplexitat en què es troba la UE. La fatxenderia de Vance, el menyspreu envers Ucraïna per part de Trump, la complicitat delictiva entre Putin i Trump, entre Trump i Netanyahu dona idea cap a on anem.