Amagar el Sudan a l'estora del oblit

 

Així comença Núria Vila Masclans la seva crònica del que està passant a Darfur Nord i la ciutat de AL-Fashir: "Violacions massives. Carreteres plenes de cossos escampats. Execucions sumàries. Tortures. Robatoris. Segrestos. Extorsions. És la llista macabra d'atrocitats que han relatat els supervivents que han aconseguit fugir de la ciutat sudanesa d'Al-Fashir els últims dies. Els milicians de les Forces de Suport Ràpid (FSR) han aconseguit el control de la ciutat, que assetjaven brutalment des de feia un any i mig. Aquesta localitat, capital de la província del Darfur Nord, ha guanyat un trist protagonisme: els paramilitars que s'enfronten a l'exèrcit sudanès des de l'abril del 2023 han sembrat el terror amb una violència extrema*."

La piulada de Néstor Siurana dona context del perquè d'aquesta guerra interminable entre faccions dels militars. Un altre genocidi que de moment cau també en l'oblit. No és d'estranyar perquè a la civilitzada Europa va costar seixanta anys reconèixer la responsabilitat de les nacions implicades en l'Holocaust**. Ara, en virtut de les transformacions globals i la creuada de les Guerres Culturals, resulta que els països antisemites per excel·lència son ara mateix fervents defensors del govern de Netanyahu i la seva política d'extermini a Gaza. Sembla que no aprendrem mai!

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Hiroshima: 80 anys i un dia (I)

 

"Al Kaiser Guillermo II se le atribuye una carta dirigida al emperador austríaco Francisco José, en los días iniciales de la primera guerra mundial, en la que se expresaba como sigue: "Mi alma se siente atormentada, pero todo debe ser incendiado y destruido; hay que matar a hombres y mujeres, a ancianos y niños, y no debe dejarse en pie un árbol ni una casa. Con estos métodos de terrorismo, que solamente pueden afectar a un pueblo tan degenerado como el francés, se ganará la guerra en dos meses, mientras que si admito consideraciones humanitarias se prolongará durante años. A pesar de mi repugnancia, me he visto obligado consiguientemente a optar por el primer sistema".

"Esto mostraba su despiadada política, y esta política de asesinato indiscriminado para acortar la guerra fue considerada un crimen. En la guerra del Pacífico sometida a nuestra consideración, si algo se aproxima a lo señalado en la anterior carta del emperador alemán es la decisión de las potencias aliadas de emplear la bomba atómica. Las generaciones futuras juzgarán esta terrible decisión. La historia dirá si es irracional y solamente sentimental un estallido del sentimiento popular contra el empleo de semejante arma, y si ha pasado a ser legítimo conseguir la victoria por medio  de tan indiscriminada matanza, destruyendo la voluntad de toda una nación para seguir combatiendo. No es necesario que nos detengamos a considerar aquí si es cierto o no que "la bomba atómica nos obliga a un examen más profundo de la naturaleza de la guerra y de los medios legítimos para la consecución de objetivos militares". Para mis propósitos será suficiente decir que si la destrucción indiscriminada de la vida y las propiedades de los civiles sigue siendo ilegítima en la guerra, entonces, en la guerra del Pacífico, la decisión de emplear la bomba atómica es lo único que se acerca mucho a las directivas del emperador alemán durante la primera guerra mundial y de los dirigentes nazis durante la segunda." (pág. 170-171) 

Les paraules  anteriorment citades provenen del jutge indi Radhabinod Pal, la  veu asiàtica més destacada en el Tribunal de Tokio que jutjà els crims de guerra japonesos*. 

Per descomptat, qui guanya una guerra, sempre jutge a qui la perduda. Malgrat els mètodes emprats per guanyar-la. 

No cal llegir Dante per saber com és l'infern

 

El govern d’Israel s’ha convertit per obre i gràcia dels seus dirigents, en una potencia letal per els drets humans. No sé si podrem veure a Netanyahu en el TIP, responent per el genocidi a la Franja de Gaza. La seva despietada resposta els atacs de Hamàs el novembre de 2023, dona fe del absolut menyspreu per la gent que viu confinada al Gaza. El govern ultradreta de Netanyahu utilitza les mateixes tàctiques que els nazis varen fer amb ells. Confinar-los en llocs “segurs”, per poder posteriorment, matar-los. 

Una nova prova de l’absolut odi d’aquests governants –i per extensió bona part de la població israeliana-, és assassinar mitjançant de fam. La Franja de Gaza no és territori israelià, però no deixa que ningú poguí accedir-hi, i cap país s’ha atreveix a entrar-hi. Allò dels països àrabs ha demostrar la seva ignorància pel patiment del gazatins. I de la resta de la comunitat internacional –eufemisme buit de contingut- no vol ser titllada de antisemitisme. Les imatges de desnutrició que arriben a comptagotes dona mostra de l’ínfer que estan vivint. 

Per acabar-ho d'adobar a la Casa Blanca hi ha un sociòpata que no vol saber res del que està passant a Gaza. Biden, va ajudar a Netanyahu en la destrucció del poble palestí, però el psicòpata nord-americà, dona tot el suport del món a criminal de guerra Netanyahu. Per descomptat, la UE no serveix de res, a part de tenir una màquina burocràtica que els serveix per viure com reis i preocupar-se molt seriosament del que està passant. Anem arreglats si algú pensa que faran cap gest com suspendre les relacions entre Tel-Aviv i Europa. O sinó podem preguntar a Zelenski. Segur que pensen reunir-se d’ací un parell de mesos per estudiar el que està passant a Gaza. Son uns miserables i nosaltres per seguir-los.

Ordre del dia: Bombardejar Gaza!

 

L'article de Ignasi Aragall, Un terror sense fi (Ara.cat., 4/6/25) a propòsit del llibre  Palestina des de dins (Ara Llibres), de Cristina Mas, permet fer-se la pregunta  de perquè ningú fa res per la població de la Franja de Gaza?

La fotografia que il·lustre l'article dona idea del "apartheid i genocidi" que estem vivim en diferit, perquè les notícies son en compte gotes. La crueltat i odi  contra la població de Palestina no ve del novembre del 2023. La Franja de Gaza no es terra israeliana, malgrat que ella controla l'accés. La resta de la comunitat internacional mira a un altre banda, però aquesta matança continuada i sense treva fa cada vegada més difícil seguir impassible davant del terror imposat a una població al límit. Israel i les seves forçes armades (FDI) son responsables de la mort de més de 53000 persones, de les quals més de 13000 son menors d'edat. A la guerra d'Ucraïna, han estat 2000 nens i nenes , comparin amb la Franja de Gaza. El pitjor és que la gran majoria de israelians donen suport al govern de extrema dreta que porta a terme aquest genocidi per terra, aire i fam. Sembla que la solució final per els Palestins és l'èxode forçós cap a Egipte, Jordània i altres països que els vulguin, que no els volen.  Perquè com diu l'article de Aragall: " Israel, que ha dilapidat tot el crèdit moral, sempre viurà amb la por que un dia reneixi de les cendres la revenja palestina." I això no ho poden suportar, perquè és una taca a l'orgull del estat jueu (que encara dura).

Firmar contra el genocidi a Gaza

 

La noticia potser arriba tard*, massa tard per els 53000 palestins assassinats pel exèrcit hebreu. Com vivim en un món like, si vas contracorrent, et pots convertir en un paria, gràcies els mitjans de comunicació i les xarxes, totes elles manipulades per les grans corporacions propietàries d'aquests mitjans. Sembla que Espanya res més hi ha unanimitat quan cal signar un manifest perquè el castellà sigui sent la llengua oficialíssima. Però quan es tracta de Palestina, llavors tots son problemes. Hi ha excepcions, però la majoria és posiciona amb un perfil baix, per no dir altre cosa. Segur que Trump i els seus prendran nota d'aquesta escriptors per negar-li l'entrada al país, com si Trump fos el porter de nit de qualsevol disco. 

El cor de les tenebres

 

El dimecres 5 parlava de l'exhibició d'atrocitats. Ara amb més informació, podem donar context a aquella informació tan esgarrifosa:

 

"Informacions difoses per la BBC a partir de documents interns de l'ONU, situen el nombre de víctimes femenines de la presó entre les 165 i les 167. El portaveu de l'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, Seif Magango, va explicar en declaracions a la cadena nord-americana CNN que la majoria de les dones van morir a causa del foc. Entre nou i tretze, però, van sobreviure a les flames, tot i que van ser igualment violades per la turba." (Ara.cat, 6/2/25)

La informació de Paula Lobato, explica l'origen del conflicte entre la República Democràtica del Congo i Ruanda. Cal tenir en compte que els fets és situant a la ciutat de Goma, a més de 5000 km de la capital del Congo. Milicians del grup M23 amb el suport de Ruanda porten a terme una guerra per els recursos minerals, especialment, coltan, un producte essencial per produir telèfons mòbils. I això vol dir, que Occident i la Xina estan al darrera de totes aquestes lluites fratricides.  

El conflicte entre el Congo i Ruanda és remunta a l'any 1994, quan a Ruanda es va cometre el genocidi de més de 800.000 tutsis a a mans del hutus. Milers de hutus i militars responsables de les matances va fugir cap el Congo. Tal com diu la informació "va desencadenar dues guerres (1996-1997 i 1998-2003). De fet, encara avui, grups armats hutus, com les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda (FDLR), operen a l’est de la República Democràtica, i el govern ruandès acusa el de Kinshasa de protegir-los."

"L'M23 (Moviment 23 de Març) està format per exmilitars majoritàriament tutsis, que es van alçar en armes el 2012 contra el govern congolès. Des del 2021, l’M23 ha tornat a guanyar força, fins que, recentment, ha pres el control de Goma. En les últimes hores d'aquest dijous, la seva força és tal que han nomenat un nou governador de la província de Kivu del Nord."

El caos a Goma implica el desplaçament de civils atrapat entre el foc creuat entre milicians del M23 i forçes del exèrcit de Burundi. "Metges Sense Fronteres adverteix del risc d'un brot de còlera per la presència de cadàvers als carrers i la manca d'accés a l'aigua potable.". L'assassinat de les dones, violades i cremades, més de 160, no és més que la torna d'un conflicte on l'odi, la rancúnia, la venjança, i sobretot, la riquesa minera donen com a resultat, que estats fallits, siguin escenaris de mort per els més dèbils, les dones i les nenes.

Recomanacions musicals

 

"El dur hivern està fent estralls a la Franja, però també la falta de refugi. Malgrat això, les autoritats israelianes mantenen bloquejada l'entrada a Gaza de mantes, matalassos i altres subministraments per a l'hivern, segons ha destacat també el representant de les Nacions Unides." (Ara.cat, 28/12/24)

Crims de guerra a Gaza

 

https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/israel-assalta-cala-foc-hospital-gaza_1_5241346.html

Netanyahu un Herodes del nostre temps

 

Israel segueix el seu pla genocida al nord de Gaza, l'objectiu gens dissimulat és integrar-ho al seu propi territori de manera permanent per ampliar l'expansió del colons jueus més radicals. I per això destrueix tot per fer fora els habitants del nord de Gaza. L’Hospital Kamal Adwan de Beit Lahia, està el lloc equivocat, i per això l'exercit israelià s'han carrega de bloquejar-lo i destruir-lo poc a poc, bombardejant "zones humanitàries" per aterrit a la població perquè marxin.  L'espectacle de destrucció generalitzada de Gaza i el seu abandonament per part de tothom, contrasta quan un extremista a Alemanya comet un atemptat que causa la mort a cinc persones. L'impacte mediàtic és fa extraordinari, envers d'un horror quotidià que destrueix a 45.000 persones davant de la passivitat còmplice de tothom.

Gaza zona zero: Assassinats massius d'infants!

 

"Recordem-ne les xifres, només a la Franja de Gaza, sense incloure Cisjordània ni tampoc el nou front obert al Líban. Segons l'informe més recent de l'Euro-Med Human Rights Monitor, des del 7 d'octubre de l'any passat han estat assassinades a Gaza 50.292 persones (el ministeri de Salut de Gaza en té registrades poc més de 42.000), entre les quals 16.596 dones i 10.561 infants, així com centenars de periodistes i personal sanitari. Hi ha més de noranta mil ferits i més de deu mil desapareguts. També 1,9 milions de desplaçats, sobre una població de 2,2 milions. Dit d'una altra manera: de cada 10 palestins, 9 han hagut de deixar casa seva, gairebé sempre perquè ja no existeix. El secretari general de l'ONU, António Guterres (ara declarat persona non grata per Netanyahu i el seu govern d'aliats ultradretans i integristes), va denunciar que Gaza s'ha convertit en “un cementiri d'infants”. Dels morts, el percentatge de civils és d'un 61%." (Sebastià Alzamora, I tant que és un genocidi. Ara.cat, 7/10/24)

Israel s'ha convertit en un botxí desfermat

 

El que està passant a Gaza és digne d'entrar els llibres records de la infàmia. Israel, i al cap davant l'exercit, és dedica dia si i dia també ha assassinar a tots els palestins que pot. I sempre és la mateixa excusa que després de 40.000 morts potser vagin a buscar-se altres excuses. Tots els mort son sempre alts comandaments de Hamàs. El silenci de les democràcies és ominós i covard.  Això que passa els territoris ocupats s'explica perquè el botxí és Israel. La correlació de forçes indica que Israel podrà seguir assassinant a qui volguí, sap que te la complicitat del que manen. L'Autoritat Palestina no és més que una joguina en mans d'un Estat que ha perdut tots els límits possibles amb la aquiescència criminal de la Comunitat Internacional. Fins quan ?

Rafah, l'última frontera

 

El titular no explica si la població de Rafah també està preparada per rebre els tancs i l'exèrcit israelià. El govern extremista d'Israel vol continuar la seva particular creuada contra la població civil de Gaza. No contents a l'assassinat de més de 34.000 civils, i més d'un 40% d'infants, ara toca un altre indret, carregat de refugiats que van sortir del nord i ara queden atrapats al sud. De moment, l'exèrcit israelià no ha trobat res del que buscaven, es a dir, els ostatges israelians que encara queden vius. On pensen reubicar a tota aquesta gent? Destruir-ho tot si què en saben, ho han demostrat abastament. La presa de Rafah pot convertir-se en un autèntic cementiri de palestins, perquè no hi ha cap barrera entre ells i un exèrcit israelià què tira a matar sense cap contemplació, desprès queda ficar-los dins de fosses comunes i llestos. Sembla que ningú aturar aquest genocidi i tots serem còmplices, això si, en diferents grau de participació.

  

Amnistia Internacional: Israel on vas?

 

Amnistia Internacional fa un crit d'atenció contra la passivitat de la Comunitat Internacional e Israel per el genocidi que s'ha està fent a Gaza. La deshumanització del enemic, tota la població de la Franja de Gaza, dona peu a AI a afirmar  "que “les bases morals i jurídiques d’aquell mai més que es va dir després de l’Holocaust s’han trencat en mil bocins aquest 2023”. Què aquest fet, sigui realitzat per l'Estat jueu, no deixa de ser una paradoxa dramàtica. Destruir al altre, annexionar-se territoris, expulsar sense cap contemplació a la població civil, deixar-la sense cap mena de sortida, sense poder fer sentir la seva veu els organismes internacionals, està segrestats a casa seva, sent assassinat mati, tarda i nit per l'exèrcit jueu amb el silenci de la Comunitat Internacional, deixa clar, que les lleis internacionals son papers mullats, sobretot si al darrera hi ha el amic americà per empassar-se   tots els gripaus que calguin. I desprès el govern fanàtic de Netanyahu, no entenc perquè hi ha protestes a casa seva!

Silenci a Gaza i soroll a Ucraïna

A Gaza, el silenci del que passa els territoris ocupats per Israel, és fa cada vegada més ominós. El bloqueig informatiu establer per l’exercit jueu fa molt difícil saber les condicions de vida de la població arrossegada a anar al sud per les forçes d’Ocupació. Sense subministraments, sense sostre ni ajuda, sols una vegada més, Gaza és el laboratori què Israel utilitza per imposar la seva Pax Romana. Tots els mitjans al seu abast, per destruir a tota una població, això és diu, com és pot dir? Genocidi és molt a prop del que està passant a Gaza. Més de 28.000 morts, més de 10.000 menors d’edat, xifres que manifesten un odi profund del govern israelià i el seu exèrcit envers la població civil de Gaza. 

I desprès, Ucraïna, dos anys de guerra, més de 30.000 morts del bàndol ucraïnès. Una lluita desigual entre Rússia governada per un dèspota sense escrúpols i Ucraïna defensant-se sense mitjans, perquè Occident ja s’ha està cansant d’aquesta guerra. El problema serà que si Putin s’han surt d’aquesta aventura, quin serà el proper objectiu? I malgrat tot, la UE i la OTAN, no poden ni volen cap enfrontament directa amb Rússia. Això ho sap Putin, el temps juga al seu favor i contra la Ucraïna del Zelensky.