CE: 43 anys i un dia

 

Celebrar una CE que s'ha quedat vella i i sagrada, que els seus intèrprets, TC, la interpreta de manera restrictiva, que la dreta extrema i la extrema dreta son els seus millor avaladors, amb el concurs del PSOE, no ajuda a celebrar-ho.  L'Espanya oficial, encara està paint el 1-O del 2017, per això, no hi ha al horitzó cap possibilitat de adaptar la CE els nous temps. El consens -forçós- del 1987, ara és impossible. I això és un llastre molt feixuc per avançar-hi. El pitjor és què no et deixen ni plantejar un referèndum -què és possible fer-ho- per si  Catalunya vol seguir al Estat espanyol o vol construir el seu propi futur.

El Mundo somia desbancar a Sánchez

 

Demoscòpia amiga dona la raó a "El Mundo". Aquest pamflet, segueix la seva particular creuada contra Sánchez. Enquestes versus realitats interessades. El Mundo dona la raó aquells de nosaltres que volen marxar d'Espanya, perquè el que volen nosaltres no ho volem. L'únic resultat real seria un referèndum, però això segons la interpretació interessada del TS i TC no és pot fer. Ací queda un número 61%, a Catalunya més del 50% de la població vol la independència, però aquest percentatge no val, per el patriotes que no veuen cap problema a donar tot el suport a la extrema dreta, un partit predemocràtic. 

Per cert, els indults, es parla en l'article 62 i), que diu: "Corresponde al Rey: i) Ejercer el derecho de gracia con arrelo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales". Parla del Rei, però qui decideix és el govern. 

A més la possibilitat de "indults generalitzats" ja s'ha fet, així: " los 1443 indultos concedidos en España el 1 de diciembre del año 2000, que el Consejo de Ministros aprobó, según dijo el ministro de Justicia, en consideración a la petición del Papa con motivo de un año jubilar, al vigésimo segundo aniversario de la Constitución, al vigésimo quinto aniversario del reinado de Juan Carlos I y a la proximidad del fin del milenio.*" 

Al any 2000 governava el PP de J.M.Aznar, la mala memòria de molts es extraordinària i sobretot molt selectiva. Així què potser no vols dir amnistia, però si "indults generalitzats" per solucionar el problema de Catalunya, però hi ha un entrebanc majúscul, és diu TS i TC, què en aquell moment no va dir ni pió, però ara segur què ho trobaran inconstitucional. 

*Ruiz Miguel, A. (2018). Gracia y justicia: soberanía y excepcionalidad. Revista Española de Derecho Constitucional, 113, 13-35. doi: https://doi.org/10.18042/cepc/redc.113.01

¡Nada que celebrar!

En aquesta setmana han passat un parell de noticies que diuen molt del estat de la CE. El primer és l’aparició del TS per dir que no s’ha d’aplicar el art.100.2 de la Llei penitenciaria, i això vol dir, que el presos polítics, no poden sortir de la presó. Rés de nou, amb un Marchena que somia amb ser president del TS. Ja fa tota la feina per fer mèrits. Simultàniament, un grup de jubilats militars, envien una carta al Rei, que denunciar en “contuberni social-comunista”. Per acabar-ho d’adobar, al WhatsApp, del grup, podem llegir comentaris, que caldria matar a 26 milions de desafectes a Espanya. Per tota això, va d’això, la Unitat de Espanya. Per suposat, no hi cap resposta de la Fiscalia, ella que sempre córrer si hi ha ficat l’independentisme, ara arronsa les espatlles, perquè li fa mandra intervenir. Un “¡ A por ellos !” permanent en totes les instancies estatals. Així, què ja s’ho poden menjar la Constitució (1978), perquè per a molts, ja no ens representa i la fan servir –amb una reinterpretació esbiaixada i mesquina- especialment, la dreta, com a bandera per “ningunear” a la “perifèria” què no s’ha agenolla davant del espanyolisme. No deixa de ser lamentable que la presidenta del Congrés, tanqui la boca, quan un representant de la ciutadania parla amb un idioma cooficial –per exemple, el català-. Així, què desprès de 42 anys de CE, estem pitjor, perquè al any 1978, hi havia moltes esperances, que amb el pas del temps, s’han recorden, de les paraules mentideres dels nostres governants, dient que en absència de violència, és pot parlar de tot?. Res més eren paraules què és deien, perquè així quedaven bé, i no comprometien a res. 

Mentre la repressió contra l’anterior govern de la Generalitat, que ha portat els seu membres, a la presó i l’exili, ací, encara és felicitant per què vivim en el millors del mons possibles. Però, no vivim en el millor del mons possibles. Es veritat, alguns, si què viuen per sobre de les seves possibilitats, el nostre rei emèrit, viu retirat a una de les democràcies més ven establertes del món, com és a Abu Dabi. Allà retirat fora de cap entrebanc jurídic, pot gaudir d’una fortuna què segons ell, s’ho ha guanyat amb dedicació absoluta a Espanya.  ¡Dona fàstic la imatge d’un rei què s’omple les butxaques amb el vist i plau dels governs respectius. Cal recordar que si el rei és inviolable, en canvi, és el president del govern, quina recau la responsabilitat (art.64.2 CE). Per què no s’ha fet ? La resposta es evident: perquè això els fa mal, així, què cap esperança què és pugui esbrinar res de res. Sort tenen dels independentista, a falta de ETA.

 

Aniversarios nefastos