Km 0: la taula de conversa arranca amb una pota menys (Junts)

La taula s'ha posat en marxa. Això, ja és un èxit. Malgrat tot, sempre hi ha un començament, potser molt tímid, poc engrescador, però això és millor que el art.155, que vàrem votar els del PSOE. Ningú pot esperar que a la primera reunió hi hagi acords de màxims. Tot va per llarg. A més, el executiu central, malgrat les declaracions del propi Sánchez, té a sobre la judicatura més extrema. Ja se sap que a Madrid, però també a la Generalitat, molts volen que aquestes reunions fracassin. Per la dreta extrema, parlar en sempre sinònim de rendició. Parlen en termes de guerracivilista, d'enemic de la pàtria. Ningú a d'esperar grans resultats, però això és millor que el 155. 

 

La CUP no dona ni un segon al nou President

 

Ahir va haver tensió al carrer per els desnonaments i la presencia de la CUP. Les imatges de la Brimo amb pintura, semblava una posada en escena de la Fura del Baus. Catalunya encapçala el rànquig de desnonaments a Espanya. La maquinaria judicial què es molt lenta i garantista, acaba per posar a la policia com braç executor de les sentències. Els Mossos són policia judicial. El problema és la crisi econòmica, els sous tercermundistes, també hi ha una bona colla de persones que tenen un modus vivendi amb l’ocupació d’allò que no es seu. El moviment okupa, va néixer, per cridar l’atenció a les institucions públiques de la falta d’espais per habitar, però tot s’ha transformat en un altra cosa. Grups organitzats, ocupen habitatges acabades de construir, per demanar “rescats”. Gent que viu del aire, s’hi fica on vol, normalment, en lloc que no son ni Pedralbes, però si en llocs molt més humils. A Sabadell, per exemple, els Merinals. Gent sense perspectives de feina, perquè mai s’han preocupat de buscar-ne. També, es clar, gent que no pot pagar l’hipoteca, i els bancs humanistes i digitals, amb una hipoteca de 30 anys, no poden esperar uns anys perquè els hipotecats, surtin del sotrac d’aquesta pandèmia i la crisi econòmica. I els diferents governs, sense cap interès per solucionar aquest problema, tant per els propietaris com el llogaters.  

President Pere Aragonès

 

Nou govern, perspectives dubtoses

 

Pere Aragonès ja és nou president de la Generalitat. Després de tres mesos de converses interminables, com si es tractes d'enemics irreconciliables, amb un ma a ma entre Aragonés i Jordi Sánchez. Ara sembla què des de Junts una fracció del partit s'ho mira amb mala gana. Artadi, Rius, no entren el nou govern, entrebancs abans de començar. I per rematar la feina, la CUP comença a posar pals a les rodes, demanat impossibles, amb el tema dels desnonaments i els Mossos d'Esquadra.

Governar per a tothom, malgrat que les partits de l'oposició obliden a una part molt important de la ciutadania. Hi ha molta feina a fer. I no sembla que les forçes polítiques tinguin un pla d'acció. El clàssic 100 dies no funcionarà perquè ningú està segur del seu paper.