Espanya: reserva espiritual d'Occident?

 

Ahir a la resta d'Espanya va haver eleccions autonòmiques. Un mapa on la dreta extremosa i la ultradreta manen pràcticament a tota Espanya. El President del Govern central, Pedro Sánchez, ha avançat les eleccions generals per el 23 de juliol. Amb una abstenció del 36%, deu pensar que ara o mai, per canviar aquest onatge dretà. Perquè les solucions que té la dreta son de manual: Més ordre -llei mordassa-, menys drets i més autoritarisme. És això el que vol la societat espanyola? 

 

Ningú parlarà dels morts!

 

Pedro Sánchez té una responsabilitat, però ell no vol saber res. Quan a les properes eleccions generals, parli que el perill és la dreta, tindríem que preguntar-li en què es poden diferenciar la seva miserable actuació de la que poguí fer el PP o Vox. Dels altres dos partits ja es hi compten que per ells, la repressió SEMPRE es bona. Però el PSOE no volen apareixen com massa tou. Parlar de màfies és no dir res. Para màfia la policia marroquina i la seva monarquia. Criminalitzar els pobres sempre ajuda a treure pit en segons quins ambients. A aquest ritme de misèria moral, el PSOE vol guanyar al PP i a Vox en el seu propi terreny, a la merda els drets humans!

  

PD: Encara no queda clar quants morts hi va haver! Però les foses comunes ja s'han fet i els mort, sense nom, sense cap investigació, quedaran per sempre oblidats. Queda clar que hi ha morts de primera i d'altres d'oblidables. Potser en algunes llars dels països d'on van marxar per trobar un futur millor, els esperaran durant molt de temps. Potser alguns companys puguin explicar on i com van morir. El que es segur, es què ací, a Espanya, no hi haurà cap investigació. 

La torna: Voler agradar a tothom !

 

L’article de Josep Ramoneda, Immobilisme al poder, (Ara.cat, 18/5/22)diu:

"Ara s’ha sabut que el 24 de març Mohamed Ben Halima, opositor al règim autoritari d’Algèria, condemnat a la pena de mort per un tribunal militar, refugiat a Espanya, va ser retornat al seu país per la policia en un avió que va sortir de València . No es pot al•legar ignorància: el ministeri de l’Interior va ser advertit per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i per Amnistia Internacional. Ni cas. És a dir, el govern espanyol ha entregat un dissident a una dictadura volent ignorar el recorregut que li espera: la cadena perpètua en el millor dels casos. No costa gaire imaginar que aquesta ignomínia és un dels preus a pagar per acontentar Algèria després de la inclinació del president Sánchez davant del rei del Marroc. Sinistre mercadeig amb les persones. ¿És possible que quedi així, que no passi res? Què diríem si ho fes el PP? No hi ha cap indici que Marlaska dimiteixi o sigui cessat, que és el mínim que hauria de passar en un cas com aquest. Ni tan sols hi ha soroll entre els partits del govern.”

La cursiva es meva. La capacitat del president del govern, Pedro Sánchez, per acontentar a tothom comença a ser delirant. Amb una sola jugada vol queda be amb Marroc i Algèria. Immigrants i gas a canvi de la vida d'un home! Espanya pot dormir tranquila saben que al timó hi ha algú que mira per el be de la societat, no és el que faria Vox o el PP? El govern més progressista de la història, li importa un rave els drets humans i l'estat de dret, que cada dia s'omplen la boca, al ritme actual, no és descartable que és poguí ofegar amb les seves perpetues excuses.

"El meu pare ja m'ho deia", Belloch

 

"El meu pare, que desgraciadament va morir fa molts anys, deia que l'únic problema real que hi havia a Espanya no era el País Basc, sinó Catalunya. Ho deia quan el terrorisme estava en plena expansió, i pot ser que el meu pare tingués raó, que en termes institucionals la situació a Catalunya és molt més perillosa que la que provocava el terrorisme, que generava i genera dolor, ràbia i indignació però no qüestiona l'estat de dret. En el fons, a l'inrevés, el reafirma". (Ara.cat. 29/1/22)

Utilitzar al pare per dir el que ha dit Juan Alberto Belloch (PSOE), demostra el tarannà d'aquest dinosaure polític. Sembla que a certa edat els antics esquerrans es tornen rancis i nostàlgics.  Es pot, naturalment, no estar d'acord en el ideari independentista, però aquesta obsessió de fer entrar a ETA, sembla indecent, d'un partit PSOE i un govern de Felipe González que va crear el GAL. Te raó, Catalunya genera un problema institucional, però el que es segur, es que no amainarà el problema, perquè el PSOE és incapaç de donar resposta més enllà de l'apel·lació a la unitat de la pàtria, això ja ho deia Franco, i sembla que tots aquests eterns dirigents del PSOE, siguin els seus testaferros. 

PSOE y PP también les gusta las subastas

 

El desgavell s'ha complert amb rigor digne de la dinastia Kim. Els candidats s'han desfet en elogis davant dels seus patrocinadors. Després el farisaic CGPJ dirà que cal respectar la independència dels jutges. Ens prenen per idiotes, una altra vegada! Pel que sembla dins dels centenars de candidats que podia triar el PP, algú devia prometre al Sr. Arnaldo que seria l'elegit, a causa del compromís que aquest té amb aquest partit. Així, es demostra que si un és fidel a la línia del partit de torn, serà recompensat com a suprem intèrpret de la Constitució. L'altra candidata del PP també ha pujat als altars. Pel que sembla, la nostra societat es mereix aquest tipus d'intèrprets que assumeixen com els gossos de Pavlov el que els diguin la veu del seu amo. En hora dolenta a tots!

[El desaguisado se ha cumplido con rigor digno de la dinastía Kim. Los candidatos se han deshecho en elogios ante sus patrocinadores. Después el farisaico CGPJ dirá que hay que respetar la independencia de los jueces. ¡Nos toman por idiotas, otra vez! Al parecer dentro de los cientos de candidatos que podía elegir el PP, alguien debió de prometer al Sr. Arnaldo que sería el elegido, debido al compromiso  que éste tiene con dicho partido. Así, se demuestra que si uno es fiel a la línea del partido de turno, será recompensado como supremo intérprete de la Constitución. La otra candidata del PP también ha subido a los altares. Nuestra sociedad al parecer se merece este tipo de intérpretes que asumen como los perros de Pavlov lo que les digan la voz de su amo. ¡Enhoramala a todos!]

PSOE: La despolitització de clase

 

El PSOE és el partit institucional, monàrquic fins on sigui necessari per el be del país. La fotografia mostra a tres presidents de govern. González el president de la Transició, també el que la va trair per no molestar al establishment franquista, ho va aconseguir per satisfacció de les institucions del estat. Al altre extrem, Rodríguez Zapatero, va recolzar l'Estatut per desprès deixar-ho en mans del TC i tota la maquinaria jurídica del Estat.  I desprès està Pedro Sánchez. Segons ell, el 1-O no compte, cal posar el comptador a cero. Per ell, la perifèria es innecessària, però està on està per aquesta perifèria. Al PBN té el que ja vol, però ERC, no li donen rés i està en una situació molt precària, i  Sánchez ho sap. A parlat de pluja de milions, però ja sabem el que vol dir això. La fotografia representa a l'esquerra espanyola, però ja en diran on podem anar amb aquesta gent que l'únic que vol  es mantenir-se a les institucions eternament.

Km 0: la taula de conversa arranca amb una pota menys (Junts)

La taula s'ha posat en marxa. Això, ja és un èxit. Malgrat tot, sempre hi ha un començament, potser molt tímid, poc engrescador, però això és millor que el art.155, que vàrem votar els del PSOE. Ningú pot esperar que a la primera reunió hi hagi acords de màxims. Tot va per llarg. A més, el executiu central, malgrat les declaracions del propi Sánchez, té a sobre la judicatura més extrema. Ja se sap que a Madrid, però també a la Generalitat, molts volen que aquestes reunions fracassin. Per la dreta extrema, parlar en sempre sinònim de rendició. Parlen en termes de guerracivilista, d'enemic de la pàtria. Ningú a d'esperar grans resultats, però això és millor que el 155. 

 

Sarsuela en el Liceu

 

Avui el PSOE vol escenificar un acta de propaganda política. Des d'un marc "incomparable" vol dir a tothom -consum extern i intern- que el seu govern, és el més progressista de la història, i què per això despatxa uns indults descafeïnats. La Catalunya de la ANC i Omnium no estarà present al acta míting, però si els cercles econòmics què es pensen què encara som al segle XIX. Segur que estarà a primera fila la Delegada del Govern central a Catalunya!

El Mundo somia desbancar a Sánchez

 

Demoscòpia amiga dona la raó a "El Mundo". Aquest pamflet, segueix la seva particular creuada contra Sánchez. Enquestes versus realitats interessades. El Mundo dona la raó aquells de nosaltres que volen marxar d'Espanya, perquè el que volen nosaltres no ho volem. L'únic resultat real seria un referèndum, però això segons la interpretació interessada del TS i TC no és pot fer. Ací queda un número 61%, a Catalunya més del 50% de la població vol la independència, però aquest percentatge no val, per el patriotes que no veuen cap problema a donar tot el suport a la extrema dreta, un partit predemocràtic. 

Per cert, els indults, es parla en l'article 62 i), que diu: "Corresponde al Rey: i) Ejercer el derecho de gracia con arrelo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales". Parla del Rei, però qui decideix és el govern. 

A més la possibilitat de "indults generalitzats" ja s'ha fet, així: " los 1443 indultos concedidos en España el 1 de diciembre del año 2000, que el Consejo de Ministros aprobó, según dijo el ministro de Justicia, en consideración a la petición del Papa con motivo de un año jubilar, al vigésimo segundo aniversario de la Constitución, al vigésimo quinto aniversario del reinado de Juan Carlos I y a la proximidad del fin del milenio.*" 

Al any 2000 governava el PP de J.M.Aznar, la mala memòria de molts es extraordinària i sobretot molt selectiva. Així què potser no vols dir amnistia, però si "indults generalitzats" per solucionar el problema de Catalunya, però hi ha un entrebanc majúscul, és diu TS i TC, què en aquell moment no va dir ni pió, però ara segur què ho trobaran inconstitucional. 

*Ruiz Miguel, A. (2018). Gracia y justicia: soberanía y excepcionalidad. Revista Española de Derecho Constitucional, 113, 13-35. doi: https://doi.org/10.18042/cepc/redc.113.01

Felipe González no tiene memoria

 

Carmen Calvo o la ortodoxia

 Paraules clarividents: “La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha tret ferro a l'èxit de les formacions que defensen l'estat propi i ha advertit que el referèndum d'autodeterminació "no està en el marc de la Constitució i la legalitat". "És igual el percentatge que tregui un partit en unes eleccions territorials en relació a una qüestió que no és constitucional o legal", ha afirmat en la roda de premsa posterior al consell de ministres.” (Ara.cat, 17/02/21)

Aquesta és la cara que ha posat en saber que Illa no governarà

Si encara havia dubtes, dos coses que queden claríssimes: 1) No hi haurà referèndum, i 2) Ni què hagués el 90% de votants a favor de la independència, el govern central, s’hi negaria amb totes les seves forçes –i son moltes- per impedir-ho. Amb aquestes condicions en Illa, ja pot preparar-se per la travessia del desert català.

Sánchez beatifica a Vox

 Hi ha frases que acompanyaran a Pedro Sánchez durant un temps, en un altre país, hi hauria dimissions, però ací, ningú es mou de la cadira. La frase per emmarcar es la següent: “més responsabilitat i sentit d'Estat " això ho deia a la representació feixista al Congrés de Diputats a Madrid. Sánchez es expert en fer totes les trampes que calguin per mantenir-se al poder. Parlar de sentit d’Estat sembla una broma de mal gust, per una formació que és predemocràtica i que deuen somniar amb el que van dir aquells militars retirats de matar a 24 milions de ciutadans. Ningú s’ha pres la molèstia de esbrinar si havia delicte d’odi.  És evident que aquesta figura [delicte d'odi], es innecessària en una societat democràtica, rés més es fa servir contra els què convinguin, segons les circumstàncies i les correlacions de forces. Què sabrà el cabdill, de sentit d’Estat (democràtic)? De fet, són ells qui apuntalen els governs de Múrcia, Madrid i Andalusia. 

Per cert, la ministra comodí Carmen Calvo, no sap què existeixi feixisme al hemicicle del Congrés. Els té davant seu, però no sap distingir-los. Malament anem quan el PSOE fa la vista grossa amb un antipartit com Vox. Ben mirat hi ha sintonia dins del PSOE, crida l’atenció el mutisme de Podem amb tot això. No poden dir ni muuuu!!!

Salvador Illa: ¡La vacuna del 155 lo cura todo !

El efecto Illa puede estar en peligro si se pospone las elecciones catalanas. Cataluña es territorio de alto riesgo, por eso, cualquier particular o grupo extraparlamentario, puede invocar cualquier pretexto para anular lo que la Mesa del Parlament, ha decidido, con la extraña abstención del PSC. Cada uno trata de llegar a la cita electoral es las mejores condiciones. El efecto Illa, piensan los del PSC debe ser ahora y no de aquí cuatro meses (mayo). Por eso Cs, que está en horas bajas, ha secundado la nueva fecha, porque deben pensar que el tiempo lo cura todo. Entonces, ¿qué estrategia tienen ERC y Junts per Catalunya? 

Illa era el cromo catalán que tocaba en un gobierno socialista. Siempre discreto, se ha movido poco de la fotografía, y su elección como ministro de Sanidad, era ideal, pues, la sanidad es una competencia que está repartida en las diferentes  CCAA. La pandemia lo ha cambiado y alterado todo. Su omnipresencia en los medios, intentado que las responsabilidades de los desastres se lo lleven las CCAA, han hecho que se pensara en él para ese territorio hostil que es Cataluña. Iceta se ha hecho antipático y sobre todo demasiado gastado, su salto a un ministerio, será la recompensa a toda su carrera como el hombre del PSOE en Cataluña. Veremos cómo acaba las fechas, teniendo en cuenta que será, una vez más, la justicia quien determine las fechas.  ¡Suerte que vivimos en un estado autonómico! 

 

Pedro Sánchez Obrero (sic) y Español se suma a Vox

 

El PSOE hace lo imposible para que el rey emérito no sea investigado. Gracias a la complicidad del PSOE, los presuntos millones del de Abu-Dabi, podrá seguir viviendo por encima de sus posibilidades. Cuando nos vuelvan a decir, que son socialistas y federalistas es como escuchar a los de QAnon.

Espía patriótica

El vuelo gallináceo de la política

Cada dia és fa palès la mesquinesa de la política en mans de dirigents encara més petits. Avui el paper d’estrassa la fet el PSOE. En un primer moment, el PSOE ha vist la llum del dia, no calia reunir-se amb Torra, perquè amb les properes eleccions, potser el nou President es un altre. Una tàctica de baixa volada. Evitar al màxim fer-se fotografies amb qui des de la premsa tòxica de Madrid, ha fet un autèntica cacera del home, el President de la Generalitat Quim Torra. El PSOE, ha tingut que canviar d’opinió, i dir que si farà l’entrevista. Rebaixant expectatives. 

[Cada día se hace patente la mezquindad de la política en manos de dirigentes aún más pequeños. Hoy el papelón lo ha hecho el PSOE. En un primer momento, el PSOE ha visto la luz del día, no había que reunirse con Torra, porque con las próximas elecciones, tal vez el nuevo Presidente es otro. Una táctica de bajo vuelo. Evitar al máximo hacerse fotografías con quien desde la prensa tóxica de Madrid, ha hecho un auténtica caza del hombre, el Presidente de la Generalitat Quim Torra. El PSOE, ha tenido que cambiar de opinión, y decir que si hará la entrevista. Rebajando expectativas.]

Potser Torra, podia haver-se estalviat tot això, si primer hagués fet el més sensat, dir-ho desprès de la entrevista amb Pedro Sànchez. Ara Torra, podrà valorar si li convé aquesta trobada o no fer-la. Ara mateix, és una incògnita. 

[Quizás Torra, podía haberse ahorrado todo esto si, primero hubiera hecho lo más sensato, decirlo después de la entrevista con Pedro Sánchez. Ahora Torra, podrá valorar si le conviene este encuentro o no hacerlo. Ahora mismo, es una incógnita.]

ERC gana tiempo

Parece que el acuerdo entre el PSOE y ERC es cuestión de horas. ¿Ha cambiado algo desde el inicio de las conversaciones? La respuesta es que no. Así, que la pregunta sigue en pie, ¿por qué ERC debe dar un cheque en blanco al PSOE? La respuesta es simple, porque no darlo supone la posibilidad –bien real- que las cosas puedan ir a peor. Unas nuevas elecciones, favorecía, en principio a la derecha. Aunque la aritmética no les es favorable. Se introduciría la necesidad de un pacto entre el PSOE y el PP que las élites –poderes económicos y fácticos- ansían con un creciente malestar ante la falta de entendimiento.

¿Qué obtiene ERC de esta abstención? Tiempo, puede parecer poca cosa, de hecho lo es, pero la necesidad de dialogar con un nuevo gobierno, PSOE-Podemos, es la única baza a largo plazo para desencallar las cosas. La desconfianza dentro ERC es grande. Las presiones al PSOE también. La Fiscalía sigue actuando como la del PP. ¡ Bonito regalo de reyes a Pedro Sánchez !

Los número no llegan

A una semana de las elecciones, las encuestas siguen ofreciéndonos unos resultados más desfavorables al PSOE que en las anteriores elecciones. La novedad es que el PP vuelve a consolidarse como segunda fuerza, mientras que Vox se encaramaría a la tercera fuerza política, muy alejada del PP, a expensas del gran perjudicado que sería Cs.  La suma de los partidos de derecha y extrema derecha suman 151, lejos de la mayoría absoluta que son 176.

Ara.cat

Si en las anteriores elecciones, el bloque PSOE y Podemos sumaba para un pacto, ahora resulta que no llegan, y necesitarían los apoyos de los partidos nacionalista vascos y catalanes, cosa que seguramente el PSOE descarta, porque Pedro Sánchez no podría dormir. Solamente después de las elecciones, con los escaños reales se podrán hacer las cuentas y contar cuentos.

El PSOE, es decir, Pedro Sánchez, quería una mayoría que habrá perdido por el contencioso catalán. Su soberbia le ha hecho perder una oportunidad de oro para dirigir el país. Muchas voces interesadas, sólo hay de este tipo, cantan las excelencias de una gran coalición PSOE y PP, pero la historia le va a la contra. No lo han hecho nunca, y es difícil que lo hagan. Otra cosa es como de manera demagógica han solicitado al archienemeigo que se abstenga. Resulta difícil de entender ese razonamiento, que tu adversario eterno regale al contrario el poder a cambio de nada. ¿El PSOE puede regalarle Cataluña? Quiero decir, aplicarle un 155, no es descartable. Sabe que si lo hace ganará votos y credibilidad fuera de Cataluña, no importa el PSC, Iceta, ya lo venderá de lo que sea, recuerden que Iceta ha visto de todo en su eterna trayectoria dentro del PSC. Hacer piruetas es su especialidad, les va su supervivencia no sólo política.

Podemos quedaría como tercera fuerza, muy lejos de sus expectativas de forzar un compromiso con el PSOE. Mientras que el gran derrotado sería Cs. A Cs no le queda nada que ofrecer. Se han quedado sin eslóganes que ofrecer. La ceguera de Rivera ha hecho el milagro de resucitar al PP y a Vox. Lo cual demuestra que el electorado de Cs era de derecha y extrema derecha. Naturalmente, sólo los resultados del próximo domingo certificará o no el descalabro de Cs y su necesaria reconversión, sean en líderes y programas.

Queda el asunto, menor, dado que son elecciones generales de los partidos periféricos, un eufemismo para halar de los partidos nacionalistas. El PNV aporta 6 diputados mientras que Bildu tendría 4. En el caso de Cataluña, que ha sido el eje vertebrador  de las elecciones, la suma de diputados según este modelo, las tres fuerzas que participan sería de 23 diputados. La  CUP, va por libre. Mientras que ERC tendría 15, y Junts per Catalunya tendría 6. Pedro Sánchez ha repetido que no quiere esos votos, porque no podría dormir por las noches. 

En vistas de todos estos resultados, se hace difícil saber, cual será el resultado final de este esperpento que el PSOE ha querido jugar. Si los partidos políticos no son capaces de establecer pactos, coaliciones, eso significa que nuestra sociedad tiene un verdadero problema. 

Keep a low profile

“Keep a low profile”, el título es un artículo de E.Eco (2013), en su libro, De la estupidez a la locura. Crónica para el futuro que nos espera”. Nos habla de un tema de rabiosa actualidad que diría el manual de estilo, del estilo de la prensa amarilla. El tema era y es las elecciones. 

Eco afirmaba que “cada vez que  la izquierda se presenta como segura vencedora, pierde.” Eso en Italia. Remarcaba lo dicho por Paolo Mieli, en su talk show, al afirmar que “en Italia el cincuenta por ciento de los votantes no quiere un gobierno de izquierdas o de centroizquierda”. Nos habla de los espantajos que la derecha anunciaba si la izquierda vencía, ya fuese el “terrible Estalín, el ogro del Cremlín” (sic), los bolcheviques en el Vaticano, la subida de impuestos, etc. 

Esa derecha, consiguió durante cincuenta años, en que la Democracia Cristiana gobernó Italia, mantener a raya a la izquierda, para ser substituida por el berlusconismo durante veinte años más gracias a ese polo difusor de propaganda que es Mediaset.

Remacha Eco, “la derecha gana cuando la izquierda convence al electorado moderado de que puede llegar al poder. La izquierda, en cambio, gana cuando, como sucedió en las campañas de Romano Prodi, no exhibía demasiada confianza, comunicaba solo el mensaje subliminal “la que nos va a caer encima”, y ha logrado ganar cuando no todos apostaban por ella".

(…). "Así pues, es fundamental el principio que tan bien se expresa con el dicho napolitano chiagne e fotti, “llora y jode”, aunque en el mundo global se utiliza una expresión más fina del ámbito anglosajón “keep a low profile”, “mantén siempre un perfil bajo”.

Italia ha sido siempre un laboratorio de la política europea. Unos pasos por delante de las sociedades europeas, nos permitía entrever lo que podía suceder en el nuestro. La fragmentación política en España es un hecho. Las próximas elecciones, son un ejercicio de soberbia por parte de una izquierda –ese concepto está tan desgastado que habría que repensarlo o abandonarlo- el PSOE que prefiere ir a elecciones que pactar con un partido afín, como Podemos. Las encuestas daban ganador por amplía mayoría al PSOE. Sin embargo, los acontecimientos en Cataluña, las manifestaciones y la aparición del binomio policía/violencia ha convertido lo que parecía un paseo en un paisaje lleno de incertidumbres, donde las encuestas vaticinan una subida de la derecha, galvanizada por la unidad de España y contra el independentismo catalán.

En un alarde de prestidigitador, ayer hubo un espectáculo esperpéntico con la retirada de Franco del Valle de los Caídos, con un despliegue digno de un Jefe de Estado. Una cruel pantomima de exaltación fascista que el PSOE regaló a los nostálgicos y a la derecha cada vez más reaccionaria. Cada vez que el PSOE quiere mimetizarse con la derecha, siempre sale perdedora. Sin embargo, insiste en esa idea de buscar votos de la derecha. En las actuales circunstancias, más le valdría buscar votos en otros caladeros más prometedores. A Pedro Sánchez le horroriza ese “Keep a low profile”, pues, a él le gusta la luz de los focos en el telediario correspondiente.

10 heridos hospitalizados , pero Pedro Sánchez sólo visita a uno de ellos

"En els últims sis dies almenys 593 persones han resultat ferides durant les protestes a Catalunya després de la sentència del Procés, segons l'últim balanç del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)."[Ara.cat]