L’article de Josep Ramoneda, Immobilisme al poder, (Ara.cat, 18/5/22)diu:
"Ara s’ha sabut que el 24 de març Mohamed Ben Halima, opositor al règim autoritari d’Algèria, condemnat a la pena de mort per un tribunal militar, refugiat a Espanya, va ser retornat al seu país per la policia en un avió que va sortir de València . No es pot al•legar ignorància: el ministeri de l’Interior va ser advertit per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i per Amnistia Internacional. Ni cas. És a dir, el govern espanyol ha entregat un dissident a una dictadura volent ignorar el recorregut que li espera: la cadena perpètua en el millor dels casos. No costa gaire imaginar que aquesta ignomínia és un dels preus a pagar per acontentar Algèria després de la inclinació del president Sánchez davant del rei del Marroc. Sinistre mercadeig amb les persones. ¿És possible que quedi així, que no passi res? Què diríem si ho fes el PP? No hi ha cap indici que Marlaska dimiteixi o sigui cessat, que és el mínim que hauria de passar en un cas com aquest. Ni tan sols hi ha soroll entre els partits del govern.”
La cursiva es meva. La capacitat del president del govern, Pedro Sánchez, per acontentar a tothom comença a ser delirant. Amb una sola jugada vol queda be amb Marroc i Algèria. Immigrants i gas a canvi de la vida d'un home! Espanya pot dormir tranquila saben que al timó hi ha algú que mira per el be de la societat, no és el que faria Vox o el PP? El govern més progressista de la història, li importa un rave els drets humans i l'estat de dret, que cada dia s'omplen la boca, al ritme actual, no és descartable que és poguí ofegar amb les seves perpetues excuses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada