Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COVID-19. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COVID-19. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de setembre del 2023

Reseña/Ressenya: Volver a dónde (IV)

Reseña/Ressenya 





64

“Me he sentado en el balcón y he llamado a mi madre. (…) Los recuerdos de mi madre están inscritos en un idioma perdido y fragmentario que ya no entiende nadie más que yo: es ese núcleo de su vida, cuando ella era muy joven, antes de que mi hermana naciera, cuando tuvo su propia casa, por primera vez en su vida (…). Ha vivido confinada siempre en el círculo de la familia inmediata, hermanos, cuñadas, tíos, sus primos que emigraron a Barcelona, los que mandaban por Navidad paquetes con regalos, una botella de champán, un kilo de café molido, un salchichón de Vic, regalos alimenticios como de la época del hambre. (…) Sentado en el balcón, en la noche cálida de julio, me doy cuenta de que ahora mismo estoy habitando en la memoria de mi madre, en la casa de la infancia en la que se confunden mi memoria y la suya, en la que solo vivimos ella y yo” (pág.95-97) 


66

14 de abril.

En esta contemplación estética que ni un parado, ni un enfermo, ni un sanitario puede permitirse, hay también una raíz política, una confirmación de que el mundo no puede seguir basando su prosperidad, poca o mucha, en un sistema económico que destruye la naturaleza y envenena el aire. Yo quiero que pare esto, que acaben los muertos, que los enfermos se curen y la gente pueda volver a ganarse la vida –pero también quiero que haya silencio y sosiego en las ciudades, y que la vida conserve algo de esta fraternidad que nos exalta a todos cuando salimos al balcón cada tarde a las ocho.” (pág.100-101) 


dimarts, 29 d’agost del 2023

Reseña/Ressenya: Volver a dónde (III)

 Reseña/Ressenya





54

9 de abril. 

Hoy es el día más gris desde que comenzó el encierro; fuera de la ventana, en el interior de la casa y dentro de mi alma. La soledad en la calle a las diez de la mañana era opresiva. (…) La bronca política en España es de una agresividad autodestructiva. Ni siquiera en medio de una desgracia colectiva como esta existe la menor posibilidad de concordia. Cada día está más claro que las cifras de muertos son muy superiores a las que dicen las autoridades, y la descoordinación y la incompetencia de las administraciones –también la simple voluntad de engañar- hace imposible un cálculo preciso de lo que está pasando. Lo que se sabe con seguridad es que la epidemia se está cebando en las residencias de ancianos, agujeros negros de contagio y de muerte. La Guardia Civil y el ejército montan hospitales de urgencia en Cataluña y el gobierno secesionista los sabotea para que no puedan usarse. 

Esta gangrena política es una desgracia española, un maleficio que se ceba e nosotros más que en cualquier otro país de Europa: una afrenta a tantas personas inocentes y desvalidas que están muriendo en una espantosa soledad, y a tanta gente heroica que se deja la vida trabajando en los hospitales, o que pone en práctica cada día su talento y su coraje personal para que se mantenga el funcionamiento de todas las cosas. (…) y mientras tanto esa chusma de políticos venenoso que tanto se odian entre sí se confabulan sin embargo en una sola cosa: hacer imposible que nuestro país tenga un sistema de convivencia y de buen gobierno que nos proteja a todos y que pueda ayudarnos a salir del foso en el que nos vemos ahora, y a investigar y corregir en lo posible todos los muchos errores por culpa de los cuales hemos llegado a este desastre. El cainismo político prevalece sobre el sentido común y el acuerdo, ni tregua ni respeto para el sufrimiento de las víctimas, igual que después de los atentados del 11 de marzo en Madrid y del 17 de agosto en Cataluña. A cada cual le corresponde su parte de culpa. La derecha españolista que clama por la unidad de la patria es tan destructiva como los independentistas que no paran de conspirar para romperla. Con saña impúdica la derecha se ha lanzado a competir con la extrema derecha.” (pág.80-1) 


61

[Muñoz Molina habla de Galdós] Galdós es siempre mejor de lo que uno recordaba. Mas variado, más inventivo, más humorístico, más radical en sus convicciones políticas, en su sentido profundo de la libertad personal: la de los hombres, y también la de las mujeres. (…) Los personajes tienen arrebatos de una elocuencia visionaria, sobre todo cuando denuncian la corrupción y la injusticia de la vida española. Dice uno de ellos, una mujer joven, inteligente y apasionada, Lucilla Ansúarez: 

“Yo quiero que haya cataclismo, padre, mucho cataclismo; que los injustos caigan y sean pisoteados por los sedientos de justicia; que los que cometieron tropelías sean hechos polvo, y que los buenos se alegren. Justicia quiero, y en habiendo justicia habrá paz*”. (pág.91-2) 


dijous, 24 d’agost del 2023

Reseña/Ressenya: Volver a dónde (II)

 Reseña/ Ressenya




Muñoz Molina, es deixa portar per un rampell, barreja de impotència i ràbia per la situació que estàvem passant i carrega, contra l'estat autonòmic -Catalunya-: 


32

26 de marzo. La situación es tan extrema que un descenso mínimo, no en el número diario de muertos sino en el ritmo de su aumento, nos concede un atisbo de esperanza. Ayer los muertos crecieron un 24%; hoy, solo un 14%. Las pruebas que compró el gobierno para diagnóstico rápido resulta que no sirven. La impresión que da el gobierno en todo esto es de incompetencia y también de impotencia.  El Estado central se fue desmantelando atolondradamente, de acuerdo con los trapicheos políticos de cada momento y ahora no es capaz de hacer frente a una calamidad que necesitaría una acción ejecutiva enérgica y una coordinación que ya no imposibles. Los nacionalistas periféricos y sus aliados y sus imitadores en cada comunidad –el propio Partido Socialista entre ellos- han desguazado la estructura administrativa del Estado. (…) El estado de alarma le confiere unos poderes teóricos que no puede ejercer porque su ministerio está desmantelado.  Un país de tan poco poderío económico como España se permite el lujo de sostener 17 sistemas de salud distintos, con 17 marañas distintas de cargos políticos, con 17 redes informáticas distintas e incompatibles entre sí, lo cual hace casi imposible la cuantificación rápida y fehaciente de datos. (…) La derecha corrupta y desleal que ha hecho todo lo posible por socavar la sanidad pública ahora se lanza sin ningún escrúpulo a desgastar al gobierno. Los separatistas están alerta para aprovechar este nuevo momento de debilidad del Estado. (…) 

No sé si se va a aprender alguna lección política de este tiempo. Las divisiones son demasiado profundas, no porque la gente común se haya vuelto más sectaria, sino porque la parte nociva de la clase política se ha dedicado a alimentarla y ahondarlas, y hasta a inventarlas cuando no existían. Ahora nos damos cuenta del daño que hemos sufrido por pasar varios años sin tener un gobierno estable, firme, resolutivo, por culpa de extremismo y la frivolidad de unos y otros.” (pág.51-52) 


Un moment brillant i emotiu es la descripció de com vàrem sortir els balcons i finestres com un acte de solidaritat i comunitat:  


34

El 14 de marzo, el primer día del confinamiento, fue sábado. (…) Uno tenía irreflexivamente la sensación profunda de estar de vacaciones. A la caída de esa tarde, en la pureza del silencio, hubo una particular delicadeza en la luz y el aire: templado, limpio, por la ausencia de tráfico, con olor a savia y no de gasolina, un hondo perfume vegetal insólito en estas calles. (…) 

En el interior de la calma había una médula de congoja. Después de un día más prolongado aún por su rareza, porque no podíamos imaginar cómo íbamos a adaptarnos a la nueva vida recién empezada, llegó la noche del primer aplauso. Toda la tensión y el miedo y el vértigo de lo inaudito que de pronto era cotidiano se desbordaban en el pecho, en la garganta, en las lágrimas. A las diez de la noche por primera vez se iluminaron uno por uno los balcones y las ventanas de toda la calle. La gente salía, salíamos, para aplaudir el heroísmo cívico y verdadero de los trabajadores de la sanidad pública. El aislamiento temeroso de cada uno se volcaba en la emoción común: las calles a oscuras, el asfalto sin tráfico, las ventanas iluminadas, las siluetas de las personas que aplaudían, un gran rumor de oleaje que atravesaba toda la ciudad y rompía la claustrofobia del primer día del estado de alarma.” (pág.54-55) 



dimarts, 14 de març del 2023

Fa tres anys: Covid-19

 







16*

"Ahora que parece que todo ha pasado, o casi, es cuando tengo miedo, cuando solo me siento seguro de verdad quedándome en mi casa, sentado en esta silla de jardín, a la caída de la noche, (...). Ahora hemos aprendido muchas palabras específicas. Al principio, en vísperas del confinamiento, el miedo me lo vedaba la pura inconsciencia, la parte que me correspondía de la ceguera colectiva. Después, ya encerrados, en ningún momento me sentí de verdad vulnerable. No tenía contacto físico con casi nadie.A las tiendas entraba con mascarilla y con guantes y en la puerta había siempre alguien que echaba gel hidroalcohólico en las manos. En el interior del supermercado el control estricto de la gente que entraba permitía mantener la distancia. (...) Si veia a alguien acercarse al fondo de la calle uno de los dos cambiaba de acera.

Pero anoche doblé una esquina y me vi de golpe en medio de un grupo de gente joven que ocupaba la acera e invadía la calzada, sin mascarillas, sin precaución ninguna, bebiendo y dejando por el suelo un rastro de botellas vacías, vasos de plástico, bolsas de plástico con comida. Había un ensañamiento nervioso en las carcajadas, en la alegría de pisar ruidosamente un vaso de plástico o de tirar una botella contra una pared." (pág.31-2)


dilluns, 10 de gener del 2022

El esport blanqueja a Aràbia Saudí

 



Djokovic està fent el seu particular duel entre el govern australià i ell com representant d'ell mateix i la seva fatxenderia. Si fos una persona anònima el tema fa temps s'ha hauria acabat. Però el tenista i número 1 del ranking, és una altra cosa. Tant Federer com Nadal ja han expressat el seu parer sobre la qüestió, res  més calia vacunar-se, però sembla que no vol vacunar-se. I a Belgrad, s'ha muntat una escenificació orquestrada, per fer veure que el pobre Djokovic es víctima d'una conxorxa contra ell i per extensió contra Servia. Esperem per el be de tots, que el Ministre  d'immigració, Alex Hawke, faci el que toca, expulsar del país a Djokovic.




L'altre escàndol es jugar una Supercopa d'Espanya a Aràbia Saudí. Es clar que aquí no es responsabilitat exclusiva de la Lliga, també dels equips que es presten per diners, a jugar lluny d'Espanya. Quant hi ha diners, i es vol blanquejar una teocràcia fonamentalista, res millor que pagar milions perquè tothom vingui. El Dakar es un altre exemple. Ah si, no s'ha de barrejar esport i política, però allà ho fan precisament per això.


dijous, 23 de desembre del 2021

El Covid torna a guanyar la rifa d'aquest any !

 Ahir va haver la rifa de Nadal. Un impost què surt de gratis al Estat, en aquests temps pandèmics. Un Nadal que sembla que ja no serà el que volíem. Restriccions. Sembla que las vacunes no acaben de immunitzar a la població. A les UCI hi ha molta gent que no s’ha vacunat. Però malgrat el “passaport Covid” molta gent no acaba de vacunar-se, ja sigui per conviccions i altres per pors. El resultat es un nou rebrot que es tradueix en un augment de malats els hospitals i a les UCI. 



Rifa de Nadal (2021)


Bones paraules dels Governs, però no arriben les ajudes per els sectors més sensibles a aquests tancaments preventius. La restauració especialment, però també a tots aquells que veuen com aquestes restriccions comporten menys clients i per tant menys facturació. Sense mesures addicionals, rebaixa d'impostos, ajuts directes que no arriben o be son molt restrictives, aquest final d’any pot ser un polvorí social què els únics beneficiats seran l'extrema dreta i la dreta extremada.


Per què, quina diferència hi ha entre els negacionistes de les vacunes i aquells que no s’ha la volen posar perquè addueixen tota mena de explicacions –racionalitzacions- per no  posar-se-la? Si parlem de drets, per què el dret de qui no vol posar-se-la ha de prevaldre per de munt d’aquell que si s’ha la posada? En un cas, posa en risc la salut dels que l’envolten i a ell mateix. No s’ha de fer res, en aquests casos? Ja sé que això es molt delicat. La llibertat ha de tenir prioritat, però també la salut. Com vivim en societat, i no en una illa aïllada, s’ha de posar en valor el be més ampli, potser això es una visió molt utilitarista (J.S.Mill), però no es menor les conseqüències de cridar llibertat a costa que la resta es posin en risc, perquè un volgui gaudi de la seva llibertat.


divendres, 25 de juny del 2021

El Covid-19, no oblida Àfrica

 



La noticia "L'Àfrica entra en la tercera onada amb només un 2,5% de vacunats", mostra una vegada més, com es la geopolítica en un món global. Mentre al primer món, es porta a terme la vacunació de la seva població, tot un continent, no arriben les vacunes. Això és un disbarat perquè precisament, vivim en un món global. Què sentit té, vacunar-nos al primer món, si el virus s'escampa per la resta del món? Com alguns deien emfàticament, el virus del Covid-19 i les seves variants, no coneixen fronteres, i poden tornar per la porta del darrera i deixar tota la feina feta en res.  La Comunitat internacional, pensa fer alguna cosa?


dissabte, 10 d’abril del 2021

Jugant amb els morts [Jugando con los muertos] (de Covid)

 


Confrontació de dades

"Parlem d'una cosa molt seriosa i les xifres són més expressives que les paraules", ha assenyalat Sánchez subratllant que Madrid tenia una incidència acumulada de contagis per 100.000 habitants els últims catorze dies de 325 casos, el doble que la mitjana espanyola, que se situa en 174. Per sobre de 250, ha recalcat, una comunitat està en situació d'"alt risc" i hauria de prendre mesures addicionals, cosa que Ayuso descarta a diferència de Catalunya més enllà de continuar confinant barris –tot i que els controls són mínims i l'activitat continua sent normal.

[Confrontación de datos]

"Hablamos de algo muy serio y las cifras son más expresivas que las palabras", señaló Sánchez subrayando que Madrid tenía una incidencia acumulada de contagios por 100.000 habitantes en los últimos catorce días de 325 casos, el doble que la media española, que se sitúa en 174. Por encima de 250, ha recalcado, una comunidad está en situación de "alto riesgo" y debería tomar medidas adicionales, lo que Ayuso descarta a diferencia de Cataluña más allá de continuar confinando barrios -aunque los controles son mínimos y la actividad sigue siendo normal.


dilluns, 22 de febrer del 2021

Els haredim: viure la religiositat al extrem

 



¿Quanta gent més morirà per aquest enterrament? La imatge és molt potent. Una multitud de gent, sense mascarelles, sense espai entre uns i altres, és l'escenari perfecta perquè el virus de la Covid-19, s'escampi tranquil·lament.  Dins del món ultraortodox, destaquen els haredim. Un grup què viu la seva religiositat amb un fervor que si fossin musulmans, serien fanàtics. Com sempre, tot depèn de la perspectiva, ells o nosaltres. També els haredim, uns han optat per seguir instruccions per protegir-se, mentre altres no ha estat així. Com combinar el respecta a la salut pública i les seves creences? A Israel, aquestes minories tenen un poder notable, perquè les partits ultraortodoxos son clau per donar el govern els partits grans. Israel ha vacunat a una part important de la seva població, però els haredim, son la comunitat on hi ha més contagis. 



A Espanya he sentit en paraules de l'extrema dreta, parlar dels jueus: "El judío es culpable". La Fiscalía sempre tan diligent per segons qui, en aquesta ocasió, no ha badat boca. La societat jueva, és com totes, complexa i diversa. Laica i ultraortodoxa, és un tret fonamental en aquesta societat. A Espanya, alguns voldrien que aquesta diversitat fos eliminada, alguns i tot, han dit que el millor era matar a la meitat de la població, o sia, si què hi nazis a casa nostre!

dijous, 11 de febrer del 2021

Imatges de dos galàxies molt llunyanes

 


El ébola reaparece en la República Democrática del Congo




[La vacuna de oxford sólo tiene un 10% de eficacia contra la variante sudafricana]


Les dues imatges expresan l'abisme de mitjans d'uns i altres. Sembla que efectivament, vivim en dues galàxies molt llunyanes. Malgrat què el que passa a l'Àfrica també arriba a Europa i al inrevés. 

[Las dos imágenes expresan el abismo de medios de unos y otros. Parece que efectivamente, vivimos en dos galaxias muy lejanas. A pesar que lo que ocurre en África también llega a Europa y al revés.]


dimecres, 10 de febrer del 2021

¡Nada en la nevera!

 


¡Al ritmo que vamos los mayores de 75 años pueden esperar sentados!

[A el ritme que anem els majors de 75 anys poden esperar asseguts!]

dissabte, 6 de febrer del 2021

Les vacunes per la gent gran millor al proper any...

 


[Cataluña aplaza la vacunación de la gente mayor por falta de dosis ]



El titular deixa una sensació de malestar i cabreig, perquè després de tot plegat, la gent més vulnerable, la gent gran, encara s'ha d'esperar per poder ser vacunada. Desprès de tot el què han patit, la major part del morts que s'ha emportat (19.598 morts) la gran majoria eren persones de més de de 70 anys. Els responsables (ningú pensa dimitir) varen dir els quatre vents, que les persones més grans serien les primeres a vacunar-se, però estem al febrer i encara no han sigut vacunades, tantes vegades que surten a la TV, no saben fer-ho millor. Ara rés més faltaria que tots el diputats i senadors, poguessin vacunar-se abans que la nostre gent gran. Adéu, els més grans, que tingueu sort!


[El titular deja una sensación de malestar y cabreo, porque después de todo, la gente más vulnerable, las personas mayores, todavía  han de esperar para poder ser vacunada. Después de todo lo que han sufrido, la mayor parte de los muertos que se ha llevado el Covid-19 (19.598 muertos) la gran mayoría eran personas de más de 70 años. Los responsables (nadie piensa dimitir) dijeron a los cuatro vientos, que las personas mayores serían las primeras en vacunarse, pero estamos en febrero y todavía no han sido vacunadas, tantas veces que salen en la TV, no saben hacerlo mejor. Ahora nada más faltaría que todos los diputados y senadores, pudieran vacunarse antes que nuestra gente mayor. ¡Adiós, a los más grandes, que tengan suerte!]

dimarts, 2 de febrer del 2021

Tenir por a les meses electorals





Hi ha qui és fa el sorprès per demanar ser exclòs de les meses electorals. El TSJC, n'és el responsable. No és un problema de voler participar, sinó què les actuals condicions de la pandemia feien necessari el seu aplaçament, però el TSJC, té molta pressa per fer-les. Així, què primer hi ha un incendi -la pandemia- i llavors hi ha uns piròmans,-TJSC- que volen tirar més benzina, per què tenen que pagar els ciutadans les temeràries afirmacions del TSJC per obligar-nos a anar a votar?


 

dijous, 31 de desembre del 2020

2020: fi d' etapa

 A falta de dues hores per acabar aquest interminable 2020, voldria felicitar a tothom perquè el 2021 sigui millor. Masses coses han passat aquest any que sempre estarà associat a la pandemia del Covid-19.  El Covid i el estat d’alarma, retallades de llibertats a canvi de un bé, la salut que ha començat a cotitzar a l’alça. Més de 47.000 morts a Espanya.




Les Autoritats, han sigut incapaces de gestionar de forma coherent la pandemia. Quadrar el cercle viciós de salut i economia ha estat una missió impossible. I per acabar-ho de arreglar, la falta de ajudes a la població més afectada, ha generat un pou de misèria i ressentiment que ja veurem com s’ha arregla.

En aquestes situacions límits, molta gent a fet el possible perquè les conseqüències siguin menys greu, per exemple, el personal sanitari, mal pagat i menyspreada, ha posat el llistó molt alt. No és suficient els aplaudiments. Cal que a les nomines dels sector sanitari hi hagi el agraïment de tota la societat. Les residències de gent gran han patit els estralls de la pandemia. Caldrà revisar a fons la seva problemàtica, perquè el que ha passat clama al cel.

Tota la gent ha patit els embats d’una pandemia global i el sistema econòmic, ha trontollar d’una manera imprevisible. Caldria repensar aquest sistema que crea unes desigualtats sense precedents. Xina ha sortir més enfortir que els EEUU. El adéu de Trump es una bona noticia. Països com Espanya, no tenen res a dir al concert internacional, i sort en tenim de pertanyé a la UE. Les vacunes son la bona noticia d’aquest quart trimestre ple d’ensurts. A Espanya ja veurem quan finalitzarà la vacunació de la gent amb més riscos (la gent gran i els sector sanitari). Serà llarg i tediós.

El PSOE i Podem, segueixen governant, malgrat els entrebancs d’una dreta i extrema dreta que no deixa treva a les seves ànsies de poder mal dissimulades. L’artilleria mediàtica segueix els seu joc brut. Les instàncies judicials segueixen la seva venjança contra el independentisme. El pitjor és que el govern “més progressista de la història” no és capaç de posar punt final al problema català, o almenys mitigar-ho. La por els poders fàctics els té paralitzats. A Catalunya, la governança, després de la destitució del President Torra, sembla que carregar-se la voluntat de la ciutadania no sigui cap problema, segueix el desgavell habitual entre els dos socis què estén condemnats a entendres, ERC i Junts per Catalunya. Queda clar una cosa, la independència, s’ha allunyat per molt de temps. Cal en tendra que ampliar la base requereix temps i molta paciència. La gent ho entén. Però a canvi, vol una gestió més eficaç del que hem tingut. L’exemple de les ajudes els autònoms, és un tast, de què les coses és podem fer millor.



L’actual autonomia i el seu permanent dèficit fiscal, fa què les aspiracions d’anar més allà, estiguin llastrades. No hi ha marge de maniobra. Això vol dir, que s’ha de repensar com fer què els recursos que necessita la societat catalana, tota la societat, és puguin obtenir d’uns governs què tenen la mala costum de no fer el que diu que faran.



Per si tot això no fos suficient, està la monarquia i els estirabots del rei emèrit a Abu-Dhabi, i els milions d’euros que volten a reu del món, segons determinades fonts. Una monarquia, què en Felip VI, no despertà cap entusiasme, més enllà de la dreta nostàlgica què entén que és la millor garantia que rés es pugui moure. Exemplaritat i ètica son paraules buides què aquesta monarquia caduca i tronada no entén ni compren.


dilluns, 9 de novembre del 2020

La Sagrada Família té permís per fer "botellada"

  


En ple confinament i amb tocs de queda, l’Arquebisbat de Barcelona, s’ha permès fer un acte de frivolitat amb la participació de les institucions. És fa difícil entendre aquests disbarats, això si, solemnes. Tot tancat i barrat, però a la Sagrada Família, hi havia festa de la grossa. ¡Si us plau, prou de donar-nos lliços!


dimecres, 28 d’octubre del 2020

Autoridades irresponsables



Las Autoridades sanitarias nos dicen que hay que llevar mascarillas, y sobre todo, evitar aglomeraciones innecesarias - los premios no eran ni urgentes ni necesarios en estos momentos-. La fotografía nos muestra como diferentes autoridades se pasan por el forro sus propias recomendaciones. Se ve a Pablo Casado sin mascarilla, ni al Alcalde de Madrid, ni al JEMAD. ¡Ellos están exentos de llevar mascarilla, porque el virus, sí entiende quienes son los que mandan! La falta de ejemplaridad es simplemente irresponsable. ¡POR FAVOR, RECOMENDACIONES, LAS JUSTAS!

 

diumenge, 4 d’octubre del 2020

El Covid-19 revela la incompetencia de Isabel Díaz Ayuso

Covid-19







La gráfica sobre la nueva "normalidad" supone un auténtico fracaso de nuestro sistema para frenar el contagio. La falta de criterios claros de la Administración, y la irresponsabilidad social son claves para explicar esta explosión de contagios. Suerte tenemos que la virulencia de la primera fase ha quedado refrenada, porque de lo contrario el panorama sería muy diferente. La posibilidad de un nuevo "estado de alarma" se hace cada vez más improbable, debido al altísimo coste económico y social. El ejemplo -en negativo- de lo que ha sucedido en Madrid, nos permite vislumbrar los desmanes de la utilización partidista para erosionar al rival. El rehén es la ciudadanía madrileña. La Sra. Díaz Ayuso debería dimitir por incompetencia, pero en un país donde la dimisión se ve como una enfermedad de espíritus pusilánimes, sosteneya y no enmendaya se ha hecho carne en nuestra catastrófica clase política.