Recomanacions musicals

Que un hombre adulto viole a una niña es legal en Afganistán desde el 14 de mayo.

 

Obituari: Edgar Morin (1921-2026)

 

Això escrivia al any 1960 Morin:

"Actualment, la antropologia no pot prescindir d'una reflexió sobre:

1.- El principi de relativitat einsteinià.

2.- El principi de indeterminació de Heisenberg.

3.- El descobriment de la antimateria.

4.- La cibernètica, la teoria de la informació.

5.- La química biològica.

6.- El concepte de realitat*." (p.11)

Morin es va atrevir a integrar-ho tots aquests conceptes mitjançant la seva obra "El Método**" Ell parla de la necessitat d'un paradigma de complexitat. Així podrà dir:

"Mi trabajo es una contribució para substituir un método de la simplificación por un método de la complejidad. Lo que vale para las ciencias naturales vale todavía más para las ciencias sociales y políticas. Quisiera alzarme aquí contra una ilusión muy ingenua: creer que bastaría con despejar el campo del conocimiento social/político de los mitos y de las ideologías para acceder al conocimiento "verdadero " o ciencia* (p.354)".

Art i musica: William Herbert Allen (1863-1943)

 

William Herbert Allen

The Walk Among Us, Oh really?

 

ארץ ישראל השלמה

 

“En termes pràctics, això redueix encara més l’espai disponible per als palestins i limita la possibilitat de tornar a cases o terres situades dins d’aquestes àrees”, explica a l’ARA la Dra. Julie Norman, investigadora del programa de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica del centre d’anàlisi internacional Chatham House." (Ara.cat, Catherine Carey 27/5/25)

Ara s'entén amb meridiana claredat, les afirmacions de Trump, per convertir la Franja de Gaza amb un nou Mar-a-Lago, a la ribera del Mediterrani. No deien que sense cap palestí, fent nosa per allà. L'exèrcit hebreu, fa neteja ètnica, per tenir-ho tot llest, mentre, les terres dels gazatins son confiscades com a botí de guerra.  ארץ ישראל השלמה‎, Eretz Yisra`el Hašlemah, Gran Israel, s'ha està fent realitat davant dels nassos de la comunitat internacional, que torna a mirar a un altre lloc. Per descomptat, sense espai físic per desenvolupar-se, la població civil, viu i viurà cada vegada més en situacions extremes. De què viurà tota aquesta gent? Què menjaren, si Israel no deixa que cap organització humanitària poguí apropar-se? Quina mena de destí pot tenir la Franja de Gaza? 

Un eixelebrat al comandament

 

Si ahir dèiem que la pau o la guerra depèn d'un sonat a la Casa Blanca, avui tenim que tornar a parlar d'un atac, perquè el petroli pugi a les borses i així guanyar una mica més amb informació privilegiada.  Les excuses donades per l'atac son tant poc creïbles com que els EUA i Israel volen la pau a aquella zona del món. Cal esperar represàlies, i això farà que l'estret d'Ormuz, segueixi tancat. Son bones notícies per els especuladors, entre ells, Trump i els seu simpàtics amics. Ah, si, les converses segueixen en via morta (és broma!).

Fent temps entre EEUU i l'Iran

 

EEUU i Iran segueix converses per fer veure que son dos països raonables. Però el cert és que Israel pressiona perquè la guerra s'activi i poguí participar sense cap límit. Mentre, el preu del petroli baixa, si puja és per pur afany d'especulació. I això ho paguem tots, omplin les butxaques del països productors i sobretot, les empreses sector petrolier. L'estret d'Ormuz, sembla que s'hagin oblidat, però no era bàsic per el comerç del món? Iran diu que la qüestió nuclear és una línia vermella. Iran vol la bomba, perquè és la manera de què Israel no els ataqui. Sap què si ataqués amb armes nuclears -i ara estic fent ciència-ficció dolenta-,  seria esborrada del mapa. L'equilibri en aquesta situació és molt delicada perquè al comandament dels EUA, hi ha un personatge inestable i egocèntric que pot canviar de parer en qualsevol moment.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Maurice Denis (1870-1943)

 

Maurice Denis

Montesquieu ha mort, visca Trump!

 

Estem veient cada dia com la Presidència de Trump es converteix en l'epifania d'un autòcrata investit per Déu. Sempre s'havia parlat que la democràcia nord-americana era forta, és a dir, existia una divisió de poders què equilibrava la preponderància de l'executiu. Però això ha canviat de forma sorprenent i amb una facilitat extraordinària. Tots els poder s'han eclipsat per la voluntat d'un narcisista patològic. Sorprèn que no hi hagi cap mecanisme per aturar-lo dins la Constitució, què sigui real i efectiva. L'última mostra ha estat aquesta auto condonació a perpetuïtat per fer el què li doni la gana amb la fiscalitat. Trump s'ha tornat inimputables, podrà fer i desfer amb l'àmbit econòmic, mai s'havia vist aquesta manera escandalosa de  fer-se mil milionari fent servir el poder executiu. És el somni daurat de qualsevol plutòcrata. No pagar impostos!

PD: Sembla que el TS nord-americà vol posar-se al nivell d'una república bananera. De fet, amb el President que tenen s'ha col·locat en el hit parade de la corrupció institucional.   

Exhibició d'Israel

 

La imatge no pertanyen a El Salvador de Bukele, sinó a Israel gràcies a Ben-Gvir, humiliant els que van participar a la Flotilla. El simpàtics soldats, eren aquell que estaven escoltant música del novembre de 2023 a la festa on Hamàs va interrompre. L'exhibició del ministre ultradreta, és una obscenitat formidable. Ara molts països de l'UE fan veure que estan molt indignats. Ningú farà res, ni per els vexacions dels participants de la Flotilla, ni per descomptat, la població civil de la Franja de Gaza, aïllada per terra, mar i aire.

Dos representants de l'Amor Universal exhibint simptonia

 

Pirates del Mediterrani II

 

Tothom sap que l'UE és aliada d'Israel. Per això, els actes de pirateria en aigües internacional, de moment el Mediterrani no son aigües israelianes. Sempre que hi ha aquests actes violents -abordatges-, totes les flotes de tots els països de l'UE estant il·localitzables. Israel enfonsaria de bon grat aquestes embarcacions. Les aborden, treuen de mala manera a la gent i deixen els vaixells, sense timó, trencant tot el que poden. Amb això tenen la mà trencada. Els delictes dels que se'ls acusarà encara no han existit, però Israel juga com la pel·lícula Monority Report, abans de cometre el delicte, ja estàs acusat. Arribar a un port israelià, i els tribunals faran el paper d'estrassa. La divisió de poder a Israel ha mort. L'objectiu d'aquestes embarcacions, és portar ajuda a Gaza. Aquest es el monstruós delicte que els acusa un estat terrorista com Israel. 

Amnistia Internacional alerta de l'augment de la Pena de Mort

 

La noticia del augment de pena de mort, demostra el grau de brutalitat del món on vivim. Aquestes morts, no hi ha dades de la Xina, Corea del Nord ni Vietnam. Les guerres a Ucraïna o Líban, Gaza, Sudan, els morts no conten en l’estadística de la pena de mort. 

Iran encapçala la llista els països islàmics amb 2159, fruït de les protestes pacífiques de la població civil contra el règim criminal  teocràtic de Teheran. Aquesta aplicació indiscriminada vol donar exemple contra la possible dissidència interior. Els atacs dels EUA i Israel, no han ajudat, abans al contrari, ha accelerat l’aplicació sumaríssima de la pena de mort enmig de la paranoia dels aiatol·làs.     

L' Ebola una amenaça real

 

La diferència de tractament mediàtic entre el hantaviurs, que va afectar a creuer de luxe, que ha generat multitud d'especulacions i picabaralles entre països què no volien que el vaixell arribés a port -incloent les Canàries-, de moment hi ha tres morts i la resta de passatgers estan en quarantena.  En canvi, el nou brot d'Ebola que afecta a R.D.del Congo i Uganda, hi ha 80 presumptes morts i 246 casos sospitosos. La OMS ha posat en marxa una declaració de "emergència de salut pública de importància internacional". Malauradament, aquest brot apareix en una zona del món on l'últim brot va ser a finals del 2025. L'asimetria entre l'hantaviurs i el virus de l'Ebola, dona idea de la bretxa abismal entre els països rics i pobres (Àfrica). El problema d'aquest abisme és que el virus no entén de geopolítica, la taxa de mortalitat de l'Ebola és del 60 al 80%. L'hantavirus és del 10 al 30%. 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Helene Schjerfbeck (1862-1946)

 

Helene Schjerfbeck

"Volem que tot això termini" (D.Trump)

 

El triomfalisme de Trump contrasta amb Xi Jinping, molt més cautelós, Sembla que Trump surti de la Xina amb els deures fets: solució aranzelària, revertir el conflicte iranià, apaivagar el neguit de Taiwan, en fi, la promesa d'un radiant futur on tothom serà feliç gràcies els esforços del dos titans de la pau i la concòrdia. El problema és que Trump no pot quedar-se quiet, la seva hiperactivitat malaltissa farà què demà passat, torni a canviar de discurs i dir tot el contrari què ara mateix pregona els quatre vents. Caldrà estar atents. 

PD: Dir el que diu Trump, quan ha sigut ell qui va començar amb l'ajuda inestimable d'Israel, resulta d'un cinisme estratosfèric.

Un criminal de guerra és bronca a Lamine Yamal!

 

El criminal de guerra Israel Katz, vol esquincar-se les vestidures perquè un noi -Lamine Yamal-, ondeja la bandera palestina! Oh, quin crim tant nefast, pensa el braç executor de la mort de més de 74000 palestins a Gaza i els 2000 al Líban. Israel és una amenaça permanent al Orient Mitjà. L'excusa del antisemitisme no cola, però la seva supèrbia dopat amb els milers de morts el fa veure el que vol. No suporta que existeix Palestina, i per això, qualsevol que porti la seva bandera, és per ell i els seus, uns terroristes.

Reality Show a la Xina

 

La imatge dona fe d'una benvinguda de reality show, amb banderetes impulsades per agents de la propaganda xinesa. Un Trump amb cara de mig somriure, on un grup de funcionaris de tercera fila escoltant al emperador del món occidental. Trump vol parlar de Iran, i potser la Xina vol parlar de Taiwan. Mala peça al teler. Una de les característiques de la diplomàcia xinesa, és adherir-se a la idea de la sobirania territorial, hi ha altres maneres de influir-hi. La balança comercial entre els dos gegants econòmics del món, juga a favor de Xina, "La Xina aconsegueix un superàvit comercial rècord d'US$ 1,2 bilions el 2025, un 20% més malgrat els aranzels de Trump*." Malgrat el soroll que ha impulsat a Trump i la seva guerra aranzelària, la realitat és la què és. Els dos es necessiten, i per això Trump ha tingut que anar a la Xina, també li preguntarà a  Xi Jinping, què farà si els EEUU ataca l'Iran. La pregunta per Taiwan, serà posada sobre la taula. És segur que els EUA no intervindrien en una invasió. De moment, sembla un as a la màniga dels xinesos per pressionar a Trump. Una de les característiques dels xinesos, és que la seva planificació a llarg termini, dona els resultats que volen la major dictadura del món. Així que Taiwan, acabarà per integrar-se a la Xina, potser la integració a l'estil de Hong Kong. O potser no, però en tot cas, sempre hi ha l'amenaça. Què passa amb l'estret d'Ormuz? Xina li dirà a Trump, que s'entorni cap a casa i llavors l'estret d'Ormuz tornarà a obrir-se, així de fàcil. Tant fàcil que Trump no voldrà admetre, perquè vol el petroli iranià. Veurem, sembla que les expectatives son molt baixes, això és bo, perquè si hi ha alguna resolució, voldrà dir que per ells, es a dir, per els seus interessos, els beneficiarà, això no comporta cap benefici per la resta dels països afectats. És el que té ser les dues potències militars més grans del món.  

Preparatius per la destrucció massiva de l'Iran?

 

La imatge –donen per fet que és bona, és a dir, sense IA- dona idea de l’abast de l’operació que els EUA ha desplegat per atacar l’Iran. Estic convençut que finalment, els EUA arrossegats per Israel, atacaran Iran, amb un bombardeig massiu i destruint tot els destructible, inclòs per descomptat a milers de civils, Israel és un tothom un expert, també els EUA. En canvi, descarto que s'embarquin en una conquesta per terra.

Israel redueix a cendra 2.869 persones al Líban

 

 

"El balanç total des del 2 de març fins a aquest dilluns és de 2.869 morts i 8.730 ferits. Des que es va decretar la treva s'han registrat més de 400 víctimes mortals." (Ara.ca.11/5/26)

Segons Israel, tots aquests 2.869 morts son comandaments de Hezbol·là. Israel vol destruir com ho va fer amb Gaza, ara al Líban. No hi ha cap oposició perquè l'aparell militar no té punt de comparació. Vol quedar-se territori libanès, per donar-los els seus colons famolencs de territoris. Neteja ètnica, un altre cop. El govern terrorista de Netanyahu vol destruir qualsevol focus de resistència a tota la seva àrea de influència, si per ell fos, Iran cremaria per tots els cantons, i deu pensar que Trump és un cagat bocamoll. 

  

Bòsnia Hercegovina

 

El problema de Bòsnia Hercegovina, be dels Acords de Dayton (1995). Acords que Bòsnia va tenir que firmar sota pressions intolerables i les firmes dels màxims instigadors de la guerra dels Balcans, Milošević (Sèrbia) i Tudjam (Croàcia). El representant de Bòsnia Alija Izetbegović, no va poder fer res, davant de la fotografia que volia a tota costa Clinton. 

Clinton i la famosa Comunitat Internacional volia oblidar la neteja ètica (Srebrenica) que és va produir i mentre què Sèrbia i Croàcia van ser recompensats en divisions ètniques a Bòsnia, la van dividir, i aquella divisió, política i ètnica, encara avui s'ha mantingut, perquè Sèrbia a alimentat el secessionisme. Avui, la geopolítica està encara més trasbalsada perfilant un futur incert, especialment, a Bòsnia què va patir els estralls d'una guerra ferotge e inhumana al costat de la UE, que llavors com ara no ha fet res de bo.

  

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Jacques Emile Blanche (1861-1942)

 

Jacques Emile Blanche

Hantavirus, una dimensió global

 

Creuer holandès MV Hondius, Ushuaia (Argentina), Cap Verd, Canàries, Madrid, Singapur, EEUU. Aquests son alguns dels llocs on s'ha esta desenvolupant el brot de Hantavirus. Un vaixell on la mort de tres passatgers ha generat tota classe d'especulacions, especialment, en el cas de les Canàries, i el seu màxim mandatari què no volia que el vaixell toqués port, perquè prefereix fer-se el ploramiques perquè guanyar vots, sense atendre una necessitat d'urgència mèdica per unes persones aïllades dins del vaixell. L'OMS  ha dit que aquest hantavirus no és exactament el Covid-19, però ara mateix, és fa la recerca de tothom que ha estat amb les persones afectades. El problema és limitat, però caldrà fer seguiment de totes les persones que han estat infectades, desenvolupar la infermetat és necessita de 17 i 24 dies. La demagògia i les teories conspiratives  estan a les xarxes. Cal responsabilitat dels responsables polítics i també de la ciutadania.

 

Si us plau, quants Alt Comandaments té Hezbol·là?

 

Un dels mantra del govern de Netanyahu, és que tothom què mort assassinat no son pas civils normals i corrents, que també, sinó exclusivament  alts comandaments, sigui a Gaza o el Líban. Pel que sembla, de milicians (soldats, si fossin una nació) no ni ha cap o molt pocs. Havent assassinats a tant alts comandament, sorprèn la seva quantitat. El cas és què al Líban han estat assassinats més de 380 persones des de el 17 d'abril. Les seves incursions sobre un terreny hostil, seguirà fins l'aniquilació dels ubiqües enemics. 

Els horrors de Gaza

 

En un món on les audiències son les que manen, Gaza ha deixat de ser el focus mediàtic. Ara toca l'estret d'Ormuz, on els vaixells plens de petroli, tenen dificultats per a travessar-ho per culpa de les incursions d'Israel i EEUU a Iran, i com a resposta, Iran a bloquejat l'estret. Tota l'atenció ara mateix està en aquest punt geogràfic. Gaza ha estat escenari d'una autèntica carnisseria, on les armes més modernes del món, amb drons guiats per IA, han fet tot el mal que és pot fer a una població amuntegada sense cap possibilitat de refugiar-se. Almenys més de 20.000 menor han estat assassinats, amb la més absolut silenci de la resta del món, inclosa, la UE, aquell bastió de la legalitat i els Drets Humans. Encara és hora de porta a l'ONU una condemna per els crims de guerra. Però el que hi ha ara mateix  és molt interès que s'obri l'estret d'Ormuz. Per mi ja pot estar tancat els propers mil anys. 

Art israelià

 

Israel i la seva visió de la justícia (עין תחת עין)

 

Una de les avantatges de la nova realitat israeliana és que la justícia forma part del executiu. Així que no té cap inconvenient de detenir-los il·legalment en aigües internacional, i empresonar-los per il·lustrar sobre les conseqüència de protestar contra el genocidi que porta a terme Israel a Gaza. Si a més, un dels activistes és palestí-català, Saif Abukeshek, juntament amb el brasiler Thiago Ávila, son dos excel·lents caps de turc. Acostumats a tractar els seus enemics, no m'ha estranya les denuncies sobre maltractaments físics o psicològics (tortura). I simultàniament, a TV3 tornen a programar un reportatge com  "Achille Lauro: el creuer del terror*".  Per què serà?

L'assassinat (1985) de Leon Klinghoffer -Achille Lauro- a mans del grup terrorista palestí encapçalat per Abú Abbás, va donar la volta al món. Cal recordar que Abu Abbás, va ser capturar en la invasió de Irak. Si tothom va lamentar l'assassinat de Klinghoffer, ningú va fer massa cas, el que va succeir al camp de Yenín, al 2002, quan periodistes britànics van trobar les restes d'una cadira de rodes aixafada a causa dels bombardejos de l'aviació israeliana. Un altre cas, el del minusvàlid Kemal Zughayer, que va " morir a trets quan intentava fugir impulsant-se amb la seva cadira de rodes*". Un tancat el va passar per sobre.   I no dic res, del que va passar amb les 74000 persones assassinades a Gaza des de el  17 d'octubre 2023. 

Mil·lenarisme israelià

 

Israel s’ha convertit en una màquina assassina i inhumana que fa amb la vida i sobretot la mort dels palestins i també al Líban la seva forma d’estar al món. L’expulsió de les ONG de Gaza obre un nou forat negra per les condicions de vida (impossibles) a Gaza. Una presó on no poden entrar més que els seus botxins. I mentre per el Mediterrani, poden segrestar la Flotilla sense que cap govern de la UE –inclosa Espanya- digui res. I desprès els saqueig que les FDI porten a terme al Sud del Líban, sense que cap comandament digui res. Assassins i lladres tot en una. La indignitat del govern de Netanyahu i la societat israeliana que li dona suport ha arribat a extrems que els propis nazis haurien saludat amb entusiasme. Son les paradoxes dels extrems!

PD: No en digui antisemita, perquè llavors la Declaració Universal de Drets Humans (1948) també ho és!

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Frederic Edwin Church (1826-1900)

 

Frederic Edwin Church

Recomanacions musicals

 

Qui vol un 1-Maig?

 

La crida a la unitat s'ha resolt fent una pila de manifestacions per separat

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*.

Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus.

Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Durant la Segona República el caràcter festiu va "desmotivar" la participació al carrer. Reivindicacions com "el dret d'autodeterminació de Catalunya, l'aplicació de la llei de contractes de conreu, la igualtat de drets per a la dona o la nacionalització dels bancs i el control obrer sobre les indústries". Amb plena guerra, les manifestacions son "substituïts per declaracions oficials i institucionals".

La desfeta de la República i l'ascens del règim de Franco, prohibeix les manifestacions obreres. El 1 de Maig es trasllada el 18 de juliol, "dia de l'Alzamiento Nacional". Des de l'exterior, "Pius XII (1955) declarar l'1 de maig Festivitat de Sant Josep Artesà". El règim aprofita aquesta data per fer propagada del règim, amb exhibicions cívic-esportives d'exaltació de Franco. L'obrer s'ha transformat en productor. El sindicat vertical del règims son expressió d'una manera d'entendre la relació entre productors-empresari on "desapareix" la lluita de classe per una relació "ideal" on tothom tenen els mateixos interessos. 

La mort del dictador (1975) va fer que les organitzacions "il·legals" van començar a fer-se notar amb manifestacions que s'acaba amb la repressió policial. El any 1976 Lluís Maria Xirinacs davant de la Model protesta reivindicant l'amnistia sent detingut.  Fins el 1978 no es va convertir en una "dia festiu a tot l'Estat."

En un món globalitzat, les esquerres estant orfes de referents ideològics. La divisió entre les diferents organitzacions sindicals, son un pàl·lid record de les lluites els anys 70-80 del segle passat. Avui, l'atomització de la lluita obrera, fa que les demandes siguin avui més necessàries que mai, però alhora, la seva efectivitat sigui molt minse, sobretot, perquè la governança mundial ha donat  les claus a l'economia financera-digital. De fet l'un de maig s'ha convertir en una litúrgia buida, malgrat els problemes de precarietat que pateix cada vegada més la ciutadania, que veu que no hi ha unitat d'acció per manifestar-se a Barcelona.