Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (I)

 Dia 1

Barcelona- Basilea-Lucerna-Emmetten

Malgrat que el vol està previst a les 10:55, nosaltres no volien cap problema de trànsit, per això hem sortit com aquell què diu a l'alba. Abans de sortir hem esmorzat.

Per sort per el nostre sistema nerviós, no hem tingut cap entrebanc per arribar-hi a l'aeroport, malgrat l'hora hi havia trànsit, hem parat a la benzinera què hi ha al costat de la T1, hem polsat el botó d'Aparca & Go. A les 6:47 estàvem  dins l'aeroport.

Havíem quedat amb el grup de viatge a les 7:00h, al costat de Vueling, no calia anar amb cap distintiu, però  ales 6:50 feien cua els mostradors de la companyia. Nosaltres ens hem afegit, hem saludat el nostre guia, en Carles. Ens ha tocat el mostrador 1, una Sra. no massa amable ha fet els honors de posar-nos el precinte de vol, no sé si tenia son o no era massa xerraire. Desprès cap el control d'objectes i persones. Qui té pròtesi al genoll, l'arc es posa ha xiular, una llum vermella indica l'intrús. Escorcoll exhaustiu. Déu ser el seu moment de glòria. 

I malgrat tot, aquestes tràmits han anat força ràpid. Hem baixat on estan els panels d'informació dels vols, el nostre queda lluny en el temps. De fet hem anat a prendre un cafè amb llet per fer temps. Hi el temps ha passat molt lentament. De fet hem tingut què esperar 2:30h per embarcar-hi. Sort què m'he portat un llibre* hi he pogut llegir força capítols.

A l'hora previst hem sortir cap a Basilea. Hem travessats els Alps, no hi havia massa neu i les glaceres  ja no son el què eren. El viatge ha durat 1:25h. Hi havia núvols. Recollir maletes i anar a buscar l'autocar de Rigatours. Hem sortir del petit aeroport per la part francesa, sense cap entrebanc. L'autocar ens esperava en Liam, què malgrat el nom, viu a Girona. 

Hem agafat una autovia què ens ha portat al centre de Basilea.  El primer lloc què hem visitat ha estat el restaurant on hem anat de dinar. Per arribar-hi hem travessats el Rin i contemplar els gegants arquitectònics de Roche.

 El restaurant què hem anat es diu Gasthof zum Goldenen Sternen, el llocs és remunta al segle XV. Hem dinat a la terrassa, com som una colla força gran, sempre cal reservar amb anticipació. 

A l'hora de la distribució de les taules, cal recorre a la geografia gironina, així tothom pot sentir-se com a casa. El dinar ha estat correcte. Hi havia per escollir entre vi o cervesa i per descomptat aigua. Una ensalada d'entrada amb crostons, verros i fruits secs. De segon, pollastre amb salsa de xampinyons i taglaitelle (què donava al plat massa contundència) i de postra tiramisú amb fruits del bosc servit en un got de vidre. Hem fet sobretaula, a la nostre esquena hi havia un alberg per joves. L'entorn era molt agradable.

Viatge a Vietnam i Cambodja (1)

 Dia 1

Barcelona-Milà (Malpensa)- Singapur- Hanoi

Com és pot comprendre, el viatge és llarguíssim i molt pesat. Hi ha gent que pren una píndola per dormir i li funciona. Altres no prenen res i no dormen! 

El rellotge s’ha posat en marxa a les 4:00h. M’he pres un cafè per despertar-me. Agafar el cotxe cap a les 5:30h. A aquella hora intempestiva hi havia una pila de cotxes enfilant cap a el polígon industrial. Molt transit, hem agafat la autopista i cap a Barcelona i l’aeroport. Semblaria que aquelles hora la gent dorm, però no, van a treballar. Hem tingut que esperar a la gent d’Aparca & Go. Hem arribat d’hora, mai se sap. Hem anat a prendre un cafè amb llet. Un presumpte cafeteria italiana, dins a l’aeroport, sense cap gràcia i una noia sud-americana començava la seva jornada laboral. Les pastes que hi havia al aparador semblaven tenir dies esperant clientela. Hem tornat al punt de trobada. Una altre parella esperava, i per associació d’idees hem preguntat si també eren del grup de viatge de Rigatours. La resposta era afirmativa. Érem un grup d’unes quaranta persones. L’únic punt de referència és en Sendo, sempre amable, servicial, elèctric i sobretot empàtic amb tothom. Ha fet un petit discurs de benvinguda, ha donat la documentació amb una carpeta personalitzada, hi havia el nom, i desprès tothom cap a facturació de maletes. Aquesta vegada portàvem les dues grans i les dues petites de cabina. Cap el control de persones i equipatge de mà. Fet el tràmit, cap a la porta d’embarcament. Ha donat temps de fer un tomb per les “botigues internacionals”. A l’hora, hem pujat a l’avió, a la part final de la cua. L’espai vital és el que consideren –les companyies-, l’adequat per el turista. 

Des de Barcelona, l’avió Air Singapur ha fet escala a Milà-Malpensa. Han pujat altres viatger i un equip de neteja ha fet la seva feina. Amb la porta oberta de l’avió feia fred. Una hora desprès tornava a enlairar-se cap a Singapur. 

No he pogut dormir. He començat a llegit el “Llibre de preludís” de Jaume Cabré. L’equip d’assistents de l’avió ha portat una activitat frenètica, anant amunt i avall a tota hora. Els passadissos eren sempre d’ells! Menjar, begudes en totes les direccions. Per omplir el temps, he vist Dune 1ª part. És una pel•lícula que m’ha agrada.  Vaig llegir a Herbert Frank fa molts anys. Aquesta versió és excel•lent. 

L’avió volava a una alçada de 12.000 m. i agafava temperatures de -60. I nosaltres dins d’aquella nau pressuritzada fent un soroll permanent. A l’hora prevista hem arribat a Singapur. Hem anat a buscar el vol d’enllaç amb Hanoi. L’avió era de la mateixa companyia. A prop de 3 hores de  vol, aquest avió semblava un frigorífic i a més era estret. La velocitat de la nau era sensiblement inferior a l’altre.  

Arribar a Hanoi i males noticies per dos parelles. Incloses nosaltres. Les maletes no venien en aquest vol! No sabien perdut, afortunadament. Viatjaran a Hanoi més tard. Hem fet la reclamació oportuna, gràcies en Sendo que ens ha ajudat com sempre ho fa.