Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Basilea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Basilea. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Wengen-Interlaken-AP Basilea-Barcelona

  Dia 6


Wengen- Interlaken- AP. Basilea- AP. Barcelona


Avui tot es redueix a tornar a casa. El despertador /mòbil s'ha posat en marxa com cada dia a 6:00h. Escollir roba i anar a esmorzar. Sempre hi ha companys més espavilats que fan temps perquè obrin les portes per esmorzar. Una amplíssima sala amb un vitrall enorme permet contemplar la glacera del Jungfrau.


Tothom es desplega per les diferents taules que hi ha. Hi ha un assortit de tot perquè no passis ànsia. Què fan amb el què sobra? La avantatge del self service és que no cal esperar els plats! Tothom s'han va a la recerca del que més li convé (sempre és possible que prengui massa sucre o colesterol). 




Vistes des de l'hotel, i quines vistes!


A l'hora convinguda 8:30h tots cap la l'estació de Wengen amb les maletes. Tenim un deute impagable amb el Sr. Bernard D. Sadow (inventor de la maleta amb rodes), sense aquest invent - perquè no s'han va ocorre a mi?-, la imatge de arrossegar-les seria penós i risible. Deixàvem l'hotel Victòria amb sensacions contradictòries, l'habitació era molt correcta, potser la dutxa una mica petita. És possible que avui a la cuina fessin festa grossa, un grup molt gran a règims alimentaris diversos i per ells problemàtics -al·lèrgies, gluten, lactosa, etc.,-  ha fet anar de corco en Carles i desprès  a la resta. 


Des de l'estació amb el cartell de Rigatours indicant grup de turistes, fins a Lautenbrunnen ha estat 10'. Hem pogut seure`s i les maletes a la plataforma del tren. Cal reconèixer que el lloc és impressionant i espectacular. L'autocar ens esperava al mateix lloc on ens va deixar feia dos dies. Pujar a l'autocar eren les 9:00h ,la puntualitat era digne de cronometrar. 


Una disgressió:

Suïssa és el paradís dels rellotges. I malgrat això, els preus dels rellotge amb pedigrí és inabastable per la gent corrent. Es clar que hi ha rellotges de 100 a 2000 €, però això t'ho pots comprar al costat de casa teva. Sembla que l'únic que els interessa a les marques de luxe és l'exclusivitat, amb això ja deu de compensar amb escreix. Cal recordar que en una societat capitalista com la nostre, el que compte, és el client solvent, no el que mira l'aparador i marxa mig avergonyit per haver mirat els preus. De moment, amb el meu Polar M430, que vaig comprar al  Decathlon, ja faig amb ell. Això és una racionalització a l'estil de la guineu i el raïm verd*. 







Llac Thunersee






De Lautenbrunnnen fins a Basilea hi ha unes dues hores i mitja. Hem anat cap a Interlaken i desprès cap l'autopista que passa molt a prop de Berna per la A6. En el trajecte hem passat per el Llac Thunersee, a prop de Interlaken. El paisatge era bonic, molt verd, però a mesura que ens a apropàvem a Basilea, el paisatge canviava, els prats estàvem més agostats, perquè ací també han patit la falta de plogués. Abans d'arribar a Basilea hem fet parada en l'autoservei de l'autopista. Era una manera de fer temps i comprar alguna cosa per menjar. Nosaltres ho havíem agafat del esmorzar. Els lavabos eren de pagament. 






Estampes rurals



A l'horitzó els Alps





Hem tornat a veure les torres gegantines de Roche. L'aeroport es compartit entre Suïssa i França. Hem acomiadat al Liam que ha fet una feina excel·lent, sobretot, per arribar al nostre hotel a Emmetten i les seves corbes no aptes per cardíacs. No s'ha anat res més amb aplaudiments. Un sobre amb papers, esperem que no sigui els del monopoli.






Basilea a vista d'ocell de ferro 



França 




Sabadell


Baixar les maletes i cap a l'entrada a l'aeroport que té una disposició vertical per accedir-hi a la porta d'embarcament. Comparat amb altres aeroports, aquest és força modest. A l'hora del pas per l'arc de la sospita, qui té pròtesi al genoll, la màquina emet un avís d'alarma. Escorcoll exhaustiu per part d'una treballadora que devia pensar ves a saber què. Semblava una aspirant a treballar amb al ICE estatunidenc. Tot plegat una mica massa. Desprès controlar la porta d'embarcament. Els lavabos estan llunys. Hem pogut estar asseguts, en aquell moment hi havia poc seient per tants passatgers. He pres l'entrepà que portava des del hotel. 





A l'hora indicada cap a l'avió. Ens ha tocat al final, hi havia una fila més enrere del nostre.   A l'hora prevista aterrava a Barcelona, eren les 16:00h. Anar a buscar les maletes. Desprès del suspens que provoca la seva arribada, sempre surten les últimes, ens hem acomiadat d'en Carles, tot eficiència i amabilitat i dir adéu a tots els companys del viatge. Hem anat cap a la sortida. Hem recollit el cotxe i a les 17:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat.

dimecres, 30 de setembre del 2026

Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (II)

II

 

Desprès  hem fet un petit passeig cap a la Catedral de Basilea. Per arribar-hi hem passat per St.Alban-Kirchrain, i l'església de St.Alban Kirche al costat de Catellio Weglein*.  Hem pujat pel camí de Rittergase i Mühlenberg, fins a la plaça de la Catedral, en 10-15'.




A l'entrada de l'església/catedral (protestant) hi ha el monument a Erasmus de Rotterdam* ( 1466-1536) què va morir a Basilea desprès de molt dubtes per quedar-s'hi.  













Hem passejat per el claustre i des de fora es pot veure una constant de la ciutat per on passa el Rin. També hi ha un del símbols de la ciutat moderna com som les dues torres de l'empresa Roche, les més altes de Suïssa. I desprès l'edifici de Novartis. Dos gegants en el mon de la recerca biomèdica que generen el 12% del PIB suïs i més de 50.000 persones treballant-hi**. 










Les torres de Roche



Hem fet un petit recorregut per uns dels carrers que portaven a una plaça la font del trident*** situat entre el carrer Freie i Münsterberg. Hem pujat cap l'Avinguda de St.Alban-Graben per anar al costat del Kunsmuseum, lloc on ens esperava l'autocar. Malauradament no hem pogut entrar al museu, no hi havia temps!




La font del trident





Kunsmuseum



Agafar l'autocar i cap a Lucerna. Hi havia força transit , especialment, per entrar-hi, nosaltres sortíem. Hi havia en el camí un paisatge típic i tòpic del que podem imaginar el què és Suïssa. Les imatges que hem vist al llarg del temps a la TV fa què l'únic que cal fer es confirmar-ho. Hem arribat al costat de Lucerna i el seu llac -el llac del quatre cantons- i al fons el Mont Pilatus què estava submergit per els núvols què no el deixaven veure.




Entre Lucerna i el lloc on es troba l'hotel a Emmetten hi ha uns 26 km. Hem anat per la A2, està a uns 27'. L'última part del recorregut, la carretera és estreta, sobretot, perquè l'autocar és molt gran. Hem vist diferents punts on hi ha funiculars que arriben al cims d'aquest terreny abrupte i on les granges s'escampen a tota arreu. És el sistema de transport més ràpid i segur.  L'hotel, Seeblick Höhenhotel,  està situat en un turó, el lloc permet gaudir d'unes vistes espectaculars del llac. Per arribar-hi hi havia un parell de corbes molt tancades que feien sua tinta el nostre Liam. Finalment, hem arribat a les 19h. A les 20h hi ha el sopar.


L'hotel Seeblick Höhenhotel




Vistes del Llac



Una habitació amb vistes




A les 20h hem baixat al restaurant on altres companys feien cua. Desprès d'esbrinar la wifi del hotel, força complicat, tothom a taula. El sopar era un bufet lliure. Hi havia una mica de tot, però les opcions no eren molts extenses. Cadascú agafa allò que més li agrada o li cau bé, a certa edat ja se sap què l'estómac es torna delicat.  Hem tornat a l'habitació per endreçar les maletes i decidir que portarem demà. Ara son les 21:50h quan acabo d'escriure aquest primer dia de viatge.

Demà hi ha la sortida al mon Pilatus, amb tren cremallera i desprès telefèric. La tarda la passarem a Lucerna.



dimarts, 29 de setembre del 2026

Viatge a Suïssa: Barcelona-Basilea-Lucerna- Emmetten (I)

 Dia 1

Barcelona- Basilea-Lucerna-Emmetten


Malgrat que el vol està previst a les 10:55, nosaltres no volien cap problema de trànsit, per això hem sortit com aquell què diu a l'alba. Abans de sortir hem esmorzat.


Per sort per el nostre sistema nerviós, no hem tingut cap entrebanc per arribar-hi a l'aeroport, malgrat l'hora hi havia trànsit, hem parat a la benzinera què hi ha al costat de la T1, hem polsat el botó d'Aparca & Go. A les 6:47 estàvem  dins l'aeroport.


Havíem quedat amb el grup de viatge a les 7:00h, al costat de Vueling, no calia anar amb cap distintiu, però  ales 6:50 feien cua els mostradors de la companyia. Nosaltres ens hem afegit, hem saludat el nostre guia, en Carles. Ens ha tocat el mostrador 1, una Sra. no massa amable ha fet els honors de posar-nos el precinte de vol, no sé si tenia son o no era massa xerraire. Desprès cap el control d'objectes i persones. Qui té pròtesi al genoll, l'arc es posa ha xiular, una llum vermella indica l'intrús. Escorcoll exhaustiu. Déu ser el seu moment de glòria. 

I malgrat tot, aquestes tràmits han anat força ràpid. Hem baixat on estan els panels d'informació dels vols, el nostre queda lluny en el temps. De fet hem anat a prendre un cafè amb llet per fer temps. Hi el temps ha passat molt lentament. De fet hem tingut què esperar 2:30h per embarcar-hi. Sort què m'he portat un llibre* hi he pogut llegir força capítols.




A l'hora previst hem sortir cap a Basilea. Hem travessats els Alps, no hi havia massa neu i les glaceres  ja no son el què eren. El viatge ha durat 1:25h. Hi havia núvols. Recollir maletes i anar a buscar l'autocar de Rigatours. Hem sortir del petit aeroport per la part francesa, sense cap entrebanc. L'autocar ens esperava en Liam, què malgrat el nom, viu a Girona. 




Hem agafat una autovia què ens ha portat al centre de Basilea.  El primer lloc què hem visitat ha estat el restaurant on hem anat de dinar. Per arribar-hi hem travessats el Rin i contemplar els gegants arquitectònics de Roche.







 El restaurant què hem anat es diu
 Gasthof zum Goldenen Sternen, el llocs és remunta al segle XV. Hem dinat a la terrassa, com som una colla força gran, sempre cal reservar amb anticipació. 




A l'hora de la distribució de les taules, cal recorre a la geografia gironina, així tothom pot sentir-se com a casa. El dinar ha estat correcte. Hi havia per escollir entre vi o cervesa i per descomptat aigua. Una ensalada d'entrada amb crostons, verros i fruits secs. De segon, pollastre amb salsa de xampinyons i taglaitelle (què donava al plat massa contundència) i de postra tiramisú amb fruits del bosc servit en un got de vidre. Hem fet sobretaula, a la nostre esquena hi havia un alberg per joves. L'entorn era molt agradable.