Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emmetten. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Emmetten. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Llac dels quatre cantons (II)

Dia 3


II


"TELL.- És veritat que els arbres estan encantats...

Veus allà aquestes muntanyes, aquests pics blancs,

que la seva perden als núvols?

GUALTERI.- Són la regió de les neus gelades,

que ressonen a la nit, i ens envien les allaus.

TELL.- Així és; i llarg temps fa que haurien sepultat

al poble d'Altdorf sota el seu pes, si no ho

protegís el bosc amb els seus arbre*." (Acte III, Escena III).




Mentre imaginava a Tell i les seves muntanyes, nosaltres també anàvem per aquells indrets, avui en bona mesura domesticades gràcies els que han viscut en aquestes conrades.  Entorns durs a l'hivern, allunyat de tot i on a la bora del foc, podies contar rondalles per donar-se'n ànims. 


Nosaltres som com si vinguéssim de Plutó, som turistes, una nova espècie  híbrida, com les aus, viatgem a llocs llunyans,  com els comerciants comprem experiències, com els notaris que anotem el que veuen (jo especialment) i com consumidors (inevitable en el món on vivim). L'autocar, si Tell i companyia ens haguessin vist haurien pensat que estàvem dins de la panxa d'un drac o monstre que es mou com el vent. Nosaltres anàvem cap a Brunnen. La llegenda de Tell explica la diferència entre natura i cultura, un tema estimat per Schiller, autor de l'obra teatral i un dels caps del romanticisme alemany.



Hem dinat a Brunnen, un lloc turístic amb paisatges bellíssims  i on el Llac és omnipresent. Hem anat al Bellevue Restaurant. El local pertany al hotel del mateix nom. Hem dinat: sopa, vedella amb bolets amb una salsa per donar-li més cos. Per finalitzar el postra, un gelat amb nata, jo he ficat el contingut al cafè. També puc ser creatiu. El cambrer parlava castellà. Havia estat a Mallorca. 




Desprès hem tingut temps per passejar al costat del Llac, el paisatge era magnífic, hi havia obres, però tot estava endreçat. Hi havia altres restaurants i hotel de luxe com el Waldstatterhof. Malgrat ser un lloc turístic, això no és la Costa Brava, hi havia sensació de pau i tranquil·litat, allunyat de les riuades de turistes omplint-ho tot l'espai disponible. 







Al final del passeig hi havia una esplanada de gespa, també patia per la falta de pluja, oberta al llac i les muntanyes a l'altre cantó de la ribera. L'espai té nom en diferents idiomes: Platz Der Auslanschweizer ( Plaça del suïssos al estranger). Hi havia nens jugant amb cometes -si estiguessin a Gaza, els haurien tirotejat el cap-. Un blau del cel com si allà dalt hi hagués festa grossa i la mar  d'un blau que volia tornar-se de plata per els reflexos del sol amb un paisatge que l'ultima glaciació va reglar a aquestes terres.











Desprès hem agafat l'autocar per anar a Gersau al cantó de​ Schwyz , per travessar el Llac per tornar a Emmetten. Per arribar-hi cal passar per Ibach, seu central de l'empresa Victorinox, una de les multinacionals que tenen els suïssos. La seva importància estratègica és la connexió amb l'exercit. 






Gersau és entre altres coses la terminal de ferris. Hi havia temps fins perquè arribes, així hem passejat per el petit poble, inclòs l'església Katholische Pfarrkirche St. Marzellus. Desprès hem anant tornant a lloc per embarcar també és oficina de turisme. En el trajecte, un parell de sorpreses, un restaurant o cafeteria on Cuba era present. L'altre era una escultura anomenada Mondo Gioia  (Món Joios)   de l'escultor Guido Caminada, al costat del Llac Lucerna o Quatre Cantons. 









Hem agafat el vaixell que fa la travessa per els pobles de la riba del Llac, el seu destí final era Lucerna (Luzen). Nosaltres hem anat contemplant l'escenari de muntanyes i aigua, en una tarda plena. El vaixell era gran, havia espai dins i fora per gaudir de les vistes, mentre sents l'aire a la cara. En menys de 20' ja estàvem a Beckenried, l'altre costat de Gersau. L'autocar ens espera per continuar el nostre recorregut. Per descomptat, l'autocar ha tingut que fer i desfer camins per arribar on havíem començat al matí. 





Hotel Sonnenberg (1900)



Última excursió era anar fins el mirador de Schiller-Balkon. El mirador és una extensió d'un antic hotel de luxe, el Hotel Sonnenberg, avui en espera de millors temps. Una companyia suïssa l'ha comprat per tornar-la en el que va ser antigament. Dius la Wikipedèdia que "El complex hoteler està sent desenvolupat per Halter AG . Hi ha prevista una sol·licitud de permís d'obres per al segon trimestre del 2026". Les vistes son espectaculars.  Cal dir que aquesta mena d'hotels eren els preferits de l'aristocràcia i els viatger, en aquell temps no hi havia turistes, que feien el Grand Tour*.




El mirador permet contemplar l'altre costat de la ribera del Llac, una mirada magnífica i imponent. La bellesa del lloc, permet entendre que HAG volguí rehabilitar l'espai. Literalment, l'hotel ha meditat durant aquest temps d'absència i oblit, els efectes de Maharishi Mahesh Yogi, però això és un altre història.







Hem tornat a l'autocar desprès de visualitzar l'infinit, és una manera de dir-ho, amb aquest paisatge sublim i per altre la decadència d'un edifici que va viure millors moments. Sembla inevitable aquests cicles de plenitud i de mancant-se. I això vol dir que mai està escrit el punt exacta on ens troben. L'autocar tornava a desfer el camí què havíem agafat fins arribar a l'hotel. Hem vist una vall plena de granges enmig de la verdor del paisatge, empreses de fusta, el sol anava minvant projectant ombres fotogèniques. Hem pujat al promontori al costat de l'hotel. La llum que reflectia el Llac era formidable, imagino que la gent que viu en aquests paratges, ho deu veure com natural, però nosaltres, els turistes, ho veiem amb enveja, perquè és difícil superar aquest escenari.




Hem arribat a l'habitació, avui sopem a les 20:00h. Com pots escollir, he agafat sopa de xampinyons, vedella amb salsa i pastís de poma. Tot molt correcte. Si tens intoleràncies llavors tot son problemes. Tant els hotels com els restaurants caldria millorar-ho.


La avantatge de la taula on tots som sempre els mateixos, és que permet parlar sense que hagis d'anar en peus de plom. Hem parlat de la neteja ací i allà (Catalunya), ha casa nostre estem perdent la batalla per el civisme. I això no es soluciona  amb anuncis de pa sucat amb oli que les Administracions tenen la mania de passar-ho per la TV.


Hem tornat a l'habitació i he acabat d'escriure la crònica del dia.  Hem de preparar les maletes. Deixarem una a l'autocar. Anem cap a Wengen i cal pujar en tren i els embolics que això comporta de carregar-les i descarregar-les. Demà anem a Interlaken. Dormim a Wengen, on només es pot arribar en tren, sort que no son els de Renfe.



divendres, 2 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten (II)

 II









El lloc on l'autocar ens va deixar a Lucerna




Hem anat  a la plaça Sternenplatzal on es troba el restaurant Stadtkeller un lloc tradicional i un dels més antics a Lucerna (Luzern). Un lloc gran i allà ens esperava una sorpresa, una actuació interminable de càntics i gresca suïssa. Sempre he pensat que no cal barrejar dinar/sopar amb espectacle, no maridatge be aquesta combinació. Acordió i molt de lio-lio-oo, donaven amb el vestuari típic suïs, un aire folklòric i pintoresc, llàstima que s'ha fet massa llarg, a més s'ha invitat el públic pujar a l'escenari i això ho ha fet més llarg. Entre el públic destaca el nostre grup, alguns/nes s'han vingut amunt dins l'escenari.







Aquests dos edificis estan a Sternenplatz






I mentre uns cantaven, nosaltres hem dinat una founde amb bocins de pa que no tenia gust de res (el pa). Desprès una ensalada i el Rösti -patates rallades i daurades que sovint s'acompanya amb salsitxa-, plat "oficiós" de Suïssa. Aquest plat és expressió d'una cuina de subsistència en entorns molt durs i amb un clima poc amable. I desprès un gelat amb merenga amb la bandera Suïssa per remarcar-ho. Mentre mastegues el mestre de cerimònies dalt de l'escenari, segui el seu particular happening. 



L'escenari


Hem estat dues hores dins del restaurant. Desprès una visita guiada per el casc antic de Lucerna, ens hem dividit en grups nosaltres hem anat el grup B i la nostre guia es diu Melanie d'origen peruà, i porta 30 anys al país. Jo encara tenia el cervell els càntics del restaurant i la Melanie volia que escoltes una història sobre l'origen de la ciutat transportant-nos a l'any 890!  Per fer-ho hem passat per el famós Kapellbrücke, memòria de la ciutat de Lucerna, travessat per el riu Reuss.










Wasserturm 

(Torre d'aigua)



Ella ha fet part de la feina que li han assignada, però no hem escoltat res d'interès sobre com viu la gent de Lucerna avui, els seus problemes quotidians i la seva experiència personal,  hauria estat molt més instructiu què escoltar històries allunyades del nostre entorn cultural. 









He anat fent fotografies dels llocs per on hem passat.  La participació de la guia oficial és preceptiu per anar per la ciutat. Una ciutat plena de turistes, molts asiàtics. Crida l'atenció la quantitat de botigues de luxe amb els noms de les marques luxoses de rellotges a preus impossibles per la gent corrent. Desprès de passejar amb la mainadera Melanie, hem tingut temps lliure per passejar per lliure. 






(Antic Gremi de Carnissers)




Plaça Weinmarkt*






Hem donat un volt per l'àrea turística, on sinó?. La gent sopava i acabava de comprar perquè les tendes tancant d'hora (19:00h). Segur que si vols comprar-te un Rolex a les 19:00h faran un esforç per atendre't com cal. Un dels carrers principals estaven concentrats totes les botigues de rellotges de luxe. Com alternativa sempre queda comprar xocolata què està més a l'abast de les nostres butxaques o anar a Victorinox.





L'equip perfecta per ser-hi MacGyver









L'hora convinguda hem agafat l'autocar cap el hotel. Hem arribar sense complicacions. Avui el sopar és a les 20:30h. Ara anirem mentre escrit la crònica del dia. Amb puntualitat suïssa, hem entrar al menjador de l'hotel, Bona part del grup ja estaven entaulats. Com hi ha bufet lliure, avui he escollit una sopa, pasta (hidrats de carboni) i postra (panacota). Els companys de taula som els mateixos, bona gent que diria en Masferrer. Hem xerrat dels pobles que viuen (XXXX), a prop de Girona. Tothom sembla content de viure on viu, i això és formidable, tothom fa de la necessitat virtut, cosa què és molt bona per anar per la vida. També hem parlat del Covid-19, de les aficions de cadascú. Ens hem acomiadat del nostres companys de taula fins demà. Hem pujat a l'habitació per preparar el què necessitarem demà. 


He acabat d'escriure  el que faltava. Jo seguiré llegint el llibre de la Montse Virgili "El moixons**, un llibre recomanable, especialment a totes les companyes del viatge.


dijous, 1 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten (I)

 Dia 2


Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten


Avui a les 7:00h hem anat a esmorzar . El mòbil en tasques de despertador ens ha avisat sense cap mania. Al arribar el menjador ja havia companys a l'entrada. He pres el que prenc a casa, aquí m'he agafat dos caputxinos, a casa no tenim aquestes màquines per fer cafè. Desprès per fer temps abans de marxar  de l'hotel a les 8:45h he fet fotografies al llac des de les altures, tampoc era l'únic que les feia. 



Detall-Hotel



A l'hora convinguda hem baixat caminant fins arribar a un espai menys compromès pe l'autocar i el conductor, en Liam. Un trajecte de uns 20' fins al peu de tren cremallera a Alpnachstand. Hem estat una bona estona fent cua, hi havia molta gent, un grup de mexicans ens acompanyaven en el trajecte. Hem agafat seients al costat del conductor. Ara no calia això de molestar al conductor amb xerrameca, sobretot si no saps alemany. 





Trajecte fins a Alpnachstand



Davant nostre hi havia una parella de mexicans, no hem intercanviat cap paraula. El recorregut és impressionant, la pendent mitjana arriba els 45º, hi ha un camí que puja fins a dalt del Mont Pilatus (2100m), últim tram és molt exigent per salvar el desnivell que comença a 400 m. 




Eduard Locher







He fet fotografies, com tothom, el dia era esplèndid, des de el mirador al costat de l'estació del tren cremallera, hi ha un espai per els viatgers i turistes, juntament en tendes, i l'hotel Pilatus-Kulm i el Bellevue. A la Wikipedia hi ha les diferents versió del perquè és diu així aquest Mont. Jo descartaria la few news sobre Ponç Pilat. 



Tren-cremallera
(48º de pendent) 









He pujat a un mirador què està a l'esquerra, hi ha vistes panoràmiques 360º. Des d'aquest mirador privilegiat si pot veure l'Eiger, el Mönch i  Jungfraujoch. Aquests gegants els veurem de molt a prop d'ací uns dies.


Una atalaia amb moltes vistes (360º)



   


Vistes els quatre Llacs

(Lucerna)


Hem passejat per unes galeries  a la roca de la muntanya. Hi ha diferents perspectives paisatgístiques què permeten veure una extensió enorme de Suïssa. Llàstima que hi havia calitja en l'horitzó. No es pot tenir tot! 

 



Al costat del hotel Pilatus hi havia una exhibició de trompes alpines, avui un dels símbol immaterials de Suïssa. Antigament, es feia servir per trucar a les vaques escampades pels prats en dies de boira. Hi ha festivals i associacions per mantenir una tradició què va estar a punt de desaparèixer. Hi ha repertori musical per fer concerts de trompa.




Des de els diferents miradors, és pot veure el llac del quatre cantons. Un es pot preguntar perquè aquest esforç gegantí? La resposta té origen en el enginyer Eduard Locher, que va inventar un sistema d'engranatges per salvar la pendent del 48%. La construcció va ser fet amb capital privat. Les obres van començar l'any 1886 i finalitzar en temps record al 1887, La inauguració va ser el 4 de juny de 1889. Posteriorment, s'han fet modificacions, passant per el vapor fins a l'electrificació al 1937.




Dragon Rider


Hem pujat al Mont Pilatus amb el Pilatusbahn, hem baixat pel altre cantó amb transbord inclòs. Un telefèric anomenat Dragon Rider, què et deixa a meitat de camí, s'ha d'agafar telecabines (4 places), fins a Kriens. La parada intermèdia hi ha un espai lúdic per grans i petits. En aquesta cabina, hem parlat amb una parella jove de mexicans, que feien un Tour per tota Europa, finalitzant a Madrid. Eren molts simpàtics i devien ser l'elit de la societat mexicana. 





A vista d'ocell








Kriens


Com érem dels primer en baixar, hem trigat una bona  estona esperant a la resta dels "companys de viatge" (ací, aquesta expressió ja no és la què era, tot canvia!). He fet fotografies de les cabines arribant  i sortint al seu destí. a Kriens. L'autocar ens esperava amb Liam fet d'amfitrió. Una vegada tothom estava al seu seient -sempre el mateix-, hem anat cap a Lucerna i el seu casc antic.