Epíleg
...que el be augmenta en el món depèn en part d'actes no històrics; i què no a vosaltres ni a mi no ens hagi anat mal en la vida com podria haver-nos anat és deu, en bona part, a totes les persones que visqueren amb lleialtat una vida anònima i descansen en tombes que ningú visita. (G.Eliot. Middlermarch*)
1.- Viatjar és sortir de la rutina. I això vol dir que ningú no pot ser turista permanentment. A la nostra societat líquida –Zygmunt Bauman- on tot adquireix un format de positivitat -s'ha amaga tot el què és negatiu-, degut al model neocapitalista on estem ficats, ser turista és alhora signe del temps, però també testimoni accidental. He viatjat i he vist, però el viatge ha canviat la meva vida? Seria presumptuós afirmar que un viatge canvia la meva vida. No dubto que els immigrants que fugen de la guerra, la misèria, el seu viatge en pastera, els pugui canviar la vida.
2.- En què ajuda un viatge a configurar la nostra experiència del que som? Cadascú hauria de respondre aquesta pregunta. Mirar la gent d'un altre país, amb una biografia diferent de la teva, amb una experiència diferent de la teva, amb una història diferent, quan creues la mirada, allò que veus en general, és el mateix que tots aspirem, un anhel de viure amb dignitat. Suïssa és un món que ha sapigut trobar una combinació feliç entre tradició i innovació. Un món molt endreçat que cal educar i mantenir. Amb això la seva distància amb nosaltres és molt gran. Per descomptat, també té els seus dimonis particulars. Especialment, en el diner opac amuntegat a les càmeres cuirassares dels grans bancs.
3.- No hem pogut parlar amb la gent d’aquest país. L'idioma és un obstacle important. El turisme de grup genera una bombolla que estableix una distància entre ells i nosaltres. I malgrat tot, la gent sempre vol el mateix, una vida digna de ser viscuda.
4.- Viatjar és esgotador, en clau turista, no hi ha temps per gandulejar. Massa coses en massa poc temps. No hem pogut entrar a la quotidianitat d'aquelles persones amb qui ens hem creuat. El nostre recorregut ha estat acotat per els llocs on hem anat. El mitjans de transport dona idea de la sofisticació de Suïssa. Telefèrics per pujar a dalt de les muntanyes on la gent viu i treballa. Trens que circulen a l'hora. Trens cremalleres per pujar a alçades fora de tota mida.
5.- Suïssa és un dels països més rics del món. el seu PIB per capità és situa en 124.478 $ (5º), Espanya en 41.756 (23º). L'estadística és mentidera de mena, perquè aquests 41.756 $ inclou per exemple a Amancio Ortega -l'home més ric d'Espanya- i jo mateix. Dona idea del nivell de vida del país on hem estat.
6.- Suïssa és petita i rica i vol seguir sento. Això vol dir que la immigració està molt controlada. De fet, ací com a casa nostre, necessitem els nouvinguts. A Suïssa el percentatge és del 27,7%, la trampa és que el 63% és d'origen europeu. Espanya aporta un modest 3,9%. Cal recordar que no sempre Suïssa va ser rica (i plena). La seva cuina així ho demostra. També demostra que benestar, demografia i democracia son claus per societat equilibrades. Suïssa és avui una societat postindustrial, el 73% de la seva riquesa be del sector terciari (Banca, assegurances, turisme, comerç internacional de matèries primeres), el sector secundari, la industria és el 25% (Química, farmacèutica, rellotgeria, maquinària i instruments de precisió) i el sector primari representa el 1% (Ramaderia bovina, productes lactis (formatges i xocolata) i cultius estructurats**.).
7.- Aniries a viure a Suïssa? Aquesta pregunta ara ja té una resposta no, perquè amb la pensió no arribaria a final de més i dona molta mandra marxa de casa teva. Si tingués 30 anys, potser m'ho plantejaria, el problema bàsic és el coneixement dels idiomes que parlen: Alemany (62%), Francès (22%), Italià (8%) i Romanx (0,5%). Ara amb el canvi climàtic, potser els estiu seran més llargs i càlids que fins ara. El què sembla segur és que a casa nostre ens rostirem.
