L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si.
La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.
