Reedició del Acord de Múnic a Washington

 

Divendres Trump i Putin havien parlat d'Ucraïna i com podrien acabar una guerra que havia començat Putin. Pel que sembla Trump no va ser capaç de convencé a Putin de que el millor seria que aturés la guerra. Ara diu que sap la fórmula per la pau, ell està pensant no en el Nobel de física, sinó de la Pau. La solució és que Ucraïna doni a Putin tots els territoris que l'agressor volgui. Estem com en els temps de Hitler, i les seves fórmules dels Acords de Múnic(1938). Annexionar-se territoris fins que finalment, algun digui fins ací, i llavors la guerra és inevitable. Trump vol fer el paper de Chamberlain davant de Zelenski? Dilluns Zelenski va a veure a Trump. I Trump li dirà que si vol la pau que regali territoris a l'agressor. Això és la nova geopolítica Trump?

Ucraïna: 3 anys de guerra

 

Tropes russes envaint Ucraïna el 2022

Avui fa tres anys de la invasió russa a Ucraïna. Putin volia una guerra llampec, però això no ha estat així. Una de les raons que la pèssima estratègia militar. La pèrdua de vides és molt elevat, malgrat que les xifres son secret d’estat. Les zones controlades per territori del Dombàs, és mantenen. Crimea, segueix sent de Rússia. Hi ha estancament militar. Ucraïna no pot vèncer a Rússia perquè li falta material de guerra. I en l’arribada de Trump, això canvia l’escenari bèl·lic. Cal destacar el paper de l’aviació en aquest conflicte. Rússia sorprenentment, no ha sapigut vèncer a l’aviació ucraïnesa. Tant uns com els altres, utilitzant drons. Ucraïna necessita de la UE, especialment reconeixement polític. La UE és la primera potència en ajuts militars. Però, és insuficient per regirar la guerra al seu favor. Putin, necessita que s’ha acabi la guerra, perquè bona part dels beneficis del petroli és consumeix en aquesta guerra. Ningú vol participar-hi, i l’únic que val son els incentius econòmics, molt importants, a prop de 53000 € per allistar-se en aquesta guerra. Trump vol imposar una pau que  acontenti Moscou. Per això, no vol a la taula de negociacions ni  a Zelenski ni a la UE. Com a Rússia el control de la informació és digna dels temps de Bréjnev (70-80, del segle passat). Això vol dir que la mentida i la manipulació de la guerra és una qüestió de seguretat del Estat. Qualsevol que critiqui el paper de Rússia és condemnat a penes de presó molt desproporcionades. Estem davant d’un dictadura personal amb vernís pseudodemocràtic, perquè el sàtrapa Putin, utilitza les urnes per legitimar-se a ell i el seu règim dictatorial.

La culpa del què passa a Ucraïna és de Zelenski!

 

Trump li agrada parlar sense filtres, amb un llenguatge agressiu i senzill crea connexions emocionals amb els seus seguidors que desconfien de la política tradicional. En el seu món, la polarització ho és tot. I Zelenski li toca el rebre, perquè no és com ells -Trump i Putin-. No és un líder ferm. Hi ha converses sobre com redibuixar les fronteres d'Ucraïna sense la participació de Zelenki, dona idea de la forma de fer antipolítica. Perquè ho fa? La resposta és desenfocar el autèntic problema i aquest no és altre que una invasió d'un estat a un altre estat. Rússia declarant la guerra a Ucraïna. Trump vol salvar al seu amic i aliat. La seva estratègia consisteix no buscar convèncer, sinó dividir. Dona a entendre que ara mateix l'obstacle per la pau no és l'agressor Putin, sinó Zelenski. I tal com va dir, Timothy Snyden*: " Trump vol morir amb la medalla del premi Nobel de la pau penjada al coll." 

Ucraïna: any 1

 

Fa un any

Avui fa un any de la invasió russa a Ucraïna. El que semblava que podia ser una guerra d’annexió, s’ha convertit en un atzucac per Putin. Sembla contradictori què en un món global, un mandatari d’un país, poguí desencadenar una guerra de conquesta, mentre l’ONU és incapaç d’aturar una guerra on les actuals xifres “acceptades parlen de més de 100.000 baixes per bàndol, incloent-hi també ferits” (Ara.cat, 24/2/2023). Això demostra què la força et fa immune a les advertències d’altres països com EE.UU o la UE. Tenir armes de destrucció massiva és una avantatge insuperable. Ucraïna lluita per la seva independència, la seva resistència i de la població supera les possibles expectatives de Moscou. En un país, on hi ha una dictadura personal, on ningú pot fer crítica contra el govern, on qualsevol intent de dissidència és silenciada i castigada, la població russa veu una propaganda deformada per les idees imperials de Putin i la seva camarilla. L’excusa del Donbass fa temps que ja no és fa servir. Ara és una guerra d’alliberament, perquè segons Moscou, a Ucraïna manen les nazis. L’única manera d’aturar la guerra, malauradament, és ajudar al govern de Zelenski, no amb bones paraules, sinó amb armament, no arment de reciclatge com volen enviar des d’Espanya uns tancs obsolets, què encara s’ha estan arreglant. Diu el secretari de la OTAN que no cal aviació, mentida. I per suposat, més sancions i entrebancs tant per l’Estat com els ciutadans. Putin no vol parlar, vol guanyar. Xina s'ho mira pensant en el seus moviment de futur.

100 dies de destrucció i mort a Ucraïna

 

Guerra a Ucraïna: Un mes de Guerra

 

Tres imatges d'una guerra que té un culpable Vladímir Putin, i un poble, el ucraïnès que està patint un calvari, com a totes les guerres. Destrucció de ciutats, desesperació i impotència davant d'uns fets inimaginables fa tan sols un mes. La anomenada Comunitat Internacional, s'ho mira amb resignació. Hi ha bones paraules, però malgrat tot, els ucraïnesos estan sols en aquesta guerra. Quant s'ha acabarà aquest mal son? Ara per ara ningú  ho sap del cert. Segur que Putin no s'ha esperava aquesta resistència. Cal recordar que l'annexió de Crimea al 2014 no va haver cap resistència. Potser Putin no sap com acabar-la per vendre-la com un èxit a casa seva. No puc imaginar-me el que estan passant els ucraïnesos veien com les seves vides i les seves cases estan destruïdes per un dèspota que sembla que té el 70% de suport a Rússia.  

Guerra a Ucraïna: 12º dia de Guerra

 

La Guerra sempre acaba amb imatges com aquesta. Imatge desoladora i terrible. Una maleta que no anirà a cap lloc, perquè les persones que la portaven, ara, tampoc aniran a cap lloc.  Mort, destrucció, dolor es la seva contribució al món. I malgrat això, sempre hi ha que els governants d'aquest món, volen una guerra, perquè pensen en guanyar-la. Això és el poder en estat pur. I Putin, ara mateix, es veu a sí mateix, com un líder indestructible que farà miques un país, Ucraïna, per tal de  sentir-se  una mica millor, per encarar altres reptes de futur. Fins quan?

Guerra a Ucraïna: Vuitè dia de Guerra

 

La planta nuclear de Zaporíjia

A mesura que passa el temps, la Guerra a Ucraïna adquireix cada vegada més l'aspecte clàssic de les guerres. Destrucció, mort i ferits i èxode massiu de gent que intenta posar-se sa i estalvi d'aquesta guerra patrocinada per un cap d'estat el que no li importa res, excepte la seva ànsia criminal de fer la seva voluntat amb la complicitat de tota la resta. Rússia es ja una dictadura personalista on la dissidència és considerada un crim d'estat, com els vells temps estalinistes. Les imatges que tenim a través de la premsa, van deixant aparèixer la destrucció de les ciutats com objectius militars. El morts i ferits començant a transformar-se en estadístiques. Hi ha recompte de morts i ferits. L'OTAN no intervindrà perquè te por que això enfurismi al dictador Putin, amb la possibilitat real d'una "guerra total", és a dir, armes nuclears.  Semblava que la pandemia havia canviat el món, però ja es veu què no, es la guerra una vegada més que ho canvia tot. Un altra dia que els ucraïnesos resisteixen. Al ritme que anem, Ucraïna tindrà que ser reconstruïda de nou. La qüestió fonamental és si ho faran amb llibertat o com vol Putin, Ucraïna es converteixi amb una nova Bielorússia. 

Guerra a Ucraïna: Una setmana de Guerra

 

El temps passa molt de presa i ja fa una setmana que les tropes russes, han envaït Ucraïna. Malgrat tot el seu poder  encara no han pogut amb Kíev. I aquest és l'únic objectiu de Putin. Perquè aquesta guerra és la guerra de Putin. El nou dictador sortit dels aparells repressors de KGB vol coronar-se tsar de tot l'imperi rus. Ho acabarà destruint tot per arribar al seu desig megalòman. Tan s'ha val si per això cal destruir tot un país, Ucraïna. Ja ho ha fet en altres llocs. Recordin Txetxènia.

El pitjor encara està per arribar-hi. I malgrat tot, Ucraïna està sola davant d'una maquinària al servei d'un sol home. Segur que Stalin estaria content de veure com encara hi ha fills putatius que el volen emular. El poble ucraïnès lluita, i té tot el dret del món de defensar-se, és casa seva. I què fa la resta del món? Assisteix impotent al espectacle de milions de refugiats cap a Occident. Veurem quanta solidaritat aguanta aquesta allau de refugiats ucraïnesos. 

Segur que els americans estan en Defcon 4, però els ciutadans de les ciutats encerclades per les tropes russes estan en mode survival. Què pensaran les repúbliques bàltiques? Se sentiran segurs davant d'una hipotètica invasió -de moment improbable-.? Quins límits té la doctrina sobre les fronteres territorials dels països? Segur que aquestes repúbliques no serien la frontera infranquejable, perquè qui voldria una guerra nuclear? 

Guerra a Ucraïna: Sisè dia de Guerra

La Guerra se intensifica a mesura què passen les hores. El temps corre en contra de Putin, i per això l'assalt a la capital d'Ucraïna, Kiev es ja imminent. La  destrucció de la torre de comunicacions a Kiev es una senyal que venen hores fosques per la ciutadania que no vol marxar de casa seva, malgrat les advertències del exèrcit rus. La població civil és ja un objectiu estratègic. La imatge d'un comboi militar rus dona fe de la necessitat imperiosa de Putin de guanyar aquesta guerra com sigui. Ningú sap del cert, si la resistència militar i civil, per part dels ucraïnesos, on pot arribar. Però podríem estar davant d'un autèntic crim de guerra. Es parla de negociacions, però Putin ja ha deixat clar el que vol. La rendició absoluta del govern legítim d'Ucraïna, i per extensió, de la democràcia. La dignitat d'un poble en lluita no pot ser menystinguda per sancions que Putin pot esquivar sense masses problemes gràcies al amic xinès.

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra (I)

La Guerra a Ucraïna no es veu per la TV, el que es veu són edificis destruïts, gent a la cua d’un supermercat, fugint de la Guerra, però el que passa al front, això no es televisat. Potser saben el que passa a la Casa Blanca, on les imatges de satèl•lits donen un reflex de la realitat que a nosaltres, mers espectadors, no sabem. La feina dels corresponsals, especialment de TV3 o Cat.ràdio, es excepcional. Hi ha molta gent que marxa o intenta marxar del país, però son una minoria, hi ha molta gent que es queda a casa. I ha molts que volen lluitar, defensar casa seva. Això, pot estranyar-nos per uns espectadors llunyans què creiem que estem segurs, perquè aquesta guerra està a 2405 Km i en avió a  3:30 h. La nostre vida previsible, pot canviar. Res està assegurat per ningú. Això és el que té l’era de la globalització. Allò que és deia de solidesa s’ha evaporat. 

Si els mateixos ciutadans d’Ucraïna no podien pensar en una guerra, nosaltres tampoc.  El factor clau és el polítics que manen. Així Putin s’ha transformat en un autòcrata que fa servir unes eleccions en el que s’ha eliminat a l’oposició. Això no es  democràcia. Es un estat policial on qualsevol mena d’oposició és reprimida sense contemplacions. I malgrat tot, hi ha molts ciutadans que pensen que Putin es el líder que necessiten. I això es el que dona tanta por. El problema no es Putin, sinó tot l’entramat institucional que no posa fre els desitjos d’un sol home. Hi ha una pulsió que fa que com deia  Étienne de La Boétie, La servitud voluntària* (1576) vol explicar-se: “Només vull entendre com pot ser que tants homes, tantes viles, tantes ciutats i tantes nacions suportin, algunes vegades, un tirà sol que no té altre poder que el que ells mateixos li donen…”. Aquesta pregunta turmenta els politòlegs, els filòsofs, els sociòlegs, a tothom, que reflexioni sobre nosaltres mateixos. Hi ha tantes arestes en la qüestió que resulta impossible simplificar. No val dir que Putin es un boig, perquè llavors, encara es pitjor. Tindríem què preguntar-nos perquè tanta gent li fa cas? No potser solament per por. 

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra

 

La Guerra a Ucraïna, es ralentitza. La resistència del exèrcit ucraïnès, ha posat un punt de suspens a la Guerra llampec que volia Putin al envair Ucraïna.  “Ens han deixat sols” la frase és del President Zelenski, demostra la dificultat de la UE per ser reconeguda com a potència mundial. Si la Guerra la guanya Rússia, i Ucraïna es converteix en un país satèl•lit de la Rússia de Putin, la bandera de la UE quedarà compromesa per sempre. Zelenski sap ara què l’únic que li queda es resistir el màxim, per obligar a Putin a unes converses de pau molt difícils. Sap també que la UE no vol cap enfrontament directa amb Rússia. Ningú en vol. Si Putin guanya, Zelenski serà assassinat o jutjat per el nou règim pro-Putin, i la seva vida correrà perill. L’altra opció és marxar al exili, però ho ha rebutjat amb tot el què això significa. Llegeixo al Ara.cat que “Putin posa en alerta màxima les forces de dissuasió nuclear”. Ucraïna no disposa d’armes nuclears. Les va transferir a Rússia. 

Com podem tenir tirans al cap de les nacions? Un dia per altre, la vida dels ucraïnesos, ha canviat de manera absoluta. Tot allò que era normal, anar a comprar el pa, passejar amb els fills, la quotidianitat del dia a dia, ara tot això ha deixat d’existir, perquè el sàtrapa d’en Putin vol continuar la Guerra del 2014 amb l’annexió de Crimea.  

I la diplomàcia de la UE i EEUU? Més enllà de les paraules i mesures econòmiques contra Rússia, ningú vol una catàstrofe.  La possibilitat de fer fora del sistema bancària internacional és una mesura que es parlà però tenen por de posar-la en pràctica. En una  economia global, qualsevol mesura acabarà afectant a tothom. Les paraules de Putin amenacen a Finlàndia i Suècia, potser han sigut la reacció airada per no haver conquerit Ucraïna instantàniament. Però la Rússia de Putin, té un aliat gegantí, la Xina. 

De cop i volta tornen a una nova etapa de la Guerra Freda amb les relacions amb Occident. El “No a la guerra” que petits grups de ciutadans russos han fet palès contra una maquinaria repressiva digna de Stalin, ha creat un efecte inesperat en el si de la societat russa que vol millores en les seves condicions de vida i no una Guerra contra els ucraïnesos, veïns i germans de tota la vida. La societat russa farà costat a Putin? No ho sabem ara per ara, però si la Guerra s’estén en el temps, molts ciutadans russos que tenen vincles familiars amb Ucraïna, poden tenir la necessitat de rebutjar el règim de Putin. 

Ucraïna envaïda per Rússia: Tercer dia de guerra

Ucraïna, 26 de febrer 2022

 

La guerra a la TV

 

Militars de l'exèrcit rus viatjant a la part posterior d'un camió militar a Armyansk, a la part nord de Crimea. KONSTANTIN MIHALCHEVSKIY / SPUTNIK / CONTACTOPHOTO

Aquesta matinada, tropes russes han envaït Ucraïna. La diplomàcia queda en paper mullat per donar pas a la guerra. La invasió es planificada per diferents fronts. Les mentides de Putin que volia delimitar la invasió queda en res davant del objectiu que es Kiev, la capital de Ucraïna. El resultat és el pànic de la població. Aquestes guerres televisades, on les imatges son dels governs, tenen sempre intencionalitat propagandística.  El morts començant a augmentar. Putin vol l'annexió del país sencer i col·locar un règim afí els seus interessos. 

I Occident que fa? La resposta és una cataracta de declaracions solemnes, però que no ajuden a Ucraïna. El futur del país es una incògnita a hores d'ara. Putin és converteix en un altra  Milošević, però aquest té armes de destrucció massives. Les conseqüències d'aquest atac a Ucraïna són de moment imprevisibles, perquè tot depèn de com vagi evolucionant aquesta guerra. Si l'exercit ucraïnès resisteix l'embat rus, la deriva de la guerra por ser molt destructiva. Si no hi ha resistència efectiva, i Kiev cau, el govern elegit democràticament, tindrà que anar-se'n al  exili i totes les llibertats seran retallades per els nous inquilins addictes a Rússia.  Una vegada més Occident deixa a la seva mala sort el destí de Ucraïna.