“El segle d’Àsia”. Una trobada entre Xi, Modi i Putin dona entendre el desafiament d’Àsia envers Occident. Modi i Xi representa a 1/3 de la humanitat. Més de dos mil vuit-cents milions de persones sota el dictat d’aquests dos mandataris de Índia i Xina. Nominalment, l’Índia és la democracia més gran del món, però l’autoritarisme de Modi, -sembla que és la moda a tot el món-, fa que el seu estil de govern, sigui més proper a Putin o Xi que a qualsevol altre cosa. Xi vol Putin con escut i com escarni contra els EUA de Trump. La lluita econòmica per els aranzels, fa que una aliança entre la Índia i la Xina sigui un contrapoder a Trump. L'Índia és ara objectiu de Trump, perquè li compra petroli a Rússia. Així que aquesta reunió és una plantofada a la cara de Trump.
Aquestes dades macro, serveixen per calibrar la dinàmica econòmica dels països. I dins de cada país, les diferències entre rics i pobres es fa cada vegada més evident. Els EUA amb el PIB més elevat del món, el grau de pobresa és del 11%. Les estadístiques no son massa útils per esbrinar el grau de pobresa de la gent. Per què, si posem a Elon Mask i qualsevol mortal, resulta que la suma estadística dirà que els dos som multimilionaris, però això és absolutament fals. Així, més de trenta quatre milions de nord-americans viuen en pobre.
Avui, el 1% dels més rics del món tenen un 40% de la riquesa mundial. Aquesta dada, per si sola, explica la desigualtat escandalosa del món actual. I això suposa que alguna cosa no funciona com calia. La distribució de la riquesa i la redistribució mitjançant les polítiques fiscal, patinen, perquè l’avantatge del capital sobre el treball, fa que en comparació qui té una nòmina paga més impostos que els més rics en comparació. I aquesta bretxa no s’escurça abans al contrari, cada vegada es fa més amplia.
