Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

El que no volia Netanyahu està passant

 

No seré jo qui posi aigua al vi. Sembla que tothom ha vist la llum. Hamàs ha necessitat que morissin 67000 gazatins per fer això? Intercanvi de presoners per ostatges. La pau a Gaza no és contempla. Hi ha un alto al foc per part de qui té la maquinaria de guerra. Netanyahu va cometre un pecat capital, i no és la destrucció de Gaza. No, el error descomunal que va cometre va ser atacar Doha (Qatar) sense el permís de Trump. Aquesta ha estat l'error que li a costat tindrà que fer acceptar a Hamàs. I perquè era tant importat Qatar per Trump? La resposta és d'una venalitat brutal, omplir-se les butxaques de petrodòlars. Pots assassinar tots els periodistes de Al-Jazeera sobre el terreny, cap problema. Però Netanyahu volia assassinar els representants de Hamàs a Doha. Si hagués estat a qualsevol lloc, no hauria passat res, més enllà de les disculpes difoses que tant acostumats estan els israelians. No pots tocar els diners! Perquè Trump té molts interessos allà. La imatge de Netanyahu disculpant-se per telèfon davant de la mirada de Trump dona idea del poder d'aquest personatge psicopàtic que fa del seu regnat una autèntica plutocràcia per ell mateix i el seu clan.   

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Un aniversari amarg

 

El temps passa inexorablement per tots. Hamàs fa dos anys va fer l'impensable. Va entrar dins Israel i va matar a tots els que s'hi van posar per davant. En aquell moment, Netanyahu estava assetjat per casos de corrupció. Vivia les pitjor hores com a primer ministre de Israel. Hamàs també passava per hores baixes. El cop de mà contra un grup de persones que estaven celebrant un festival de musica a Israel, al costat de Gaza, va fer 1200  morts i el segrest de 250 persones, nens inclosos. Les imatges que varen donar la volta al món eren d'una crueltat inimaginable. Gràcies a les accions de Hamàs, la causa palestina havia caigut en el nivell més baix de tota la seva amarga història.

Dos anys desprès, Israel s'ha convertit en un estat terrorista. A aniquilat Gaza, ha assassinat a més de 67.000 gazatins a destruir més del 92 % d'habitatges, infraestructures -hospitals, escoles-, han sigut objecte de bombardejos fora de tota mida. Venjança i una terrible sensació de ferida oberta és la síndrome que viu bona part de la població israeliana. Gaza ha sigut objecte durant part de la seva trista història el lloc en l'exercit israelià ha fer i desfet amb absoluta impunitat. La mentalitat de bona part de israelians, dona per suposat que Gaza i els gazatins no son humans, i l'únic tracta que els hi poden donar és tota mena de humiliacions i vexacions, i això al llarg de dècades on la repressió ha sigut devastadora. 

Així, el que varen entrar a Israel tenien contra Israel i la seva gent raons de sobre per assassinar-los, perquè la ràbia acumulada i el rancúnia s'havia covat durant tota la vida de tots els que va matar i assassinar, tal com havien vist fer els altres. Ara, desprès de dos anys, Gaza està destruïda, però els ostatges encara no han tornat i la societat israeliana està frustrada i enfadada amb Netanyahu. La clàssica resposta israeliana, utilitzant la teoria del boig, s'ha acomplert abastament. Crims de guerra, utilització de la fam per destruir a la població, neteja ètnica, son alguns de les factures pendents que algun dia tindrà que pagar Netanyahu i els caps de l'exèrcit. Avui és un bon dia per pensar en tot el mal que s'ha fet i encara s'ha està fent.

 

Un pla de pau ideal per un cementiri

Trump està entestat a què li donin el premi Nobel de la Pau. Ja sé que sona un oxímoron, però el personatge farà el que sigui per aconseguir-ho.  Un criminal de guerra (Netanyahu) i el seu principal avalador (no el converteix em còmplices?) escriuen un suposat pla de pau per una zona devastada per ells mateixos. No resulta una mica estrany? Per descomptat, la població presonera de Gaza no té res a dir, perquè ells no compten. Tampoc l'Autoritat Palestina, no representa res per ells. Hamàs? Tots els assassinats comesos per Israel més de 60.000 morts son segons les FDI comandaments de Hamàs. Allà no hi cap soldat ras, també els infants compten con a possibles comandaments en un futur pròxim, per això és millor assassinar-los. El diari Haaretz en portada parla que Netanyahu vol  obstruir el seu propi "pla de pau" que varen elaborar ell i el seu amic Donald. L'únic que cal ara mateix és que Hamàs no ho accepti, perquè de fet tant s'ha val si li dona el vist i plau, faran el que ells vulguin. Hi ha marge per arribar a assassinar a un milió de persones. El Holocaust encara queda molt lluny, deu pensar Netanyahu.

 

 

Global Sumud Flotilla

 

Què pensa fer el govern espanyol si la Global Sumud Flotilla  és interceptada en aigües internacional? Els estats de la UE no vol saber res del que està passant a Gaza. La "flotilla de Gaza" és un gest simbòlic que diu molt de la inacció de la comunitat internacional. No arribaran a Gaza, i això ho saben ells i tothom. El problema és com un Estat terrorista com Israel, pot jugar amb la vida de més de dos milions de persones. La Franja s'ha convertit en un immens camp de concentració i de mort. 

I per altre banda, a Israel, una part de la població -estudiants inclosos- vol que hi hagi converses amb Hamàs per alliberar els ostatges. Però el govern extremista de Netanyahu  vol arrasar Gaza per eliminar tot els crims que l'exèrcit hebreu està cometent. I així, elabora plans surrealistes per eliminar gazatins -neteja ètica- i crear sota les runes d'una població un parc temàtic per satisfacció de Trump i tots aquells que volen fer desaparèixer el problema palestí.

 

Un titular que fa mal

 

Un titular que fa mal: la indiferència dels israelians per la sort dels habitants de Gaza. Tant a prop i a la vegada tant lluny. Netanyahu pot assassinar i destruir Gaza perquè bona part de la població ja li va bé. I malgrat les veus dissidents a Israel, ningú vol els palestins siguin de Gaza o Cisjordània. Desprès dels atacs de Hamàs al novembre del 2023, la població israeliana troba normalíssim la destrucció de tot un poble. Sembla que la propaganda governamental ha fet forat en la consciència de la població israeliana que si protesta, no és per els crims de guerra que s'ha estant cometen a Gaza,  sinó perquè fan tard per rescatar els ostatges retinguts a Gaza. Tot plegat demostra la fragilitat d'una societat que no té cap rival militar a la zona, i malgrat tot, utilitza una maquinaria de guerra infernal contra la població civil. A mi m'estranya que encara estiguin vius els ostatges. 

Gaza agonitza mentre Rubio s'interessa per els ostatges!

 

El subsecretari d'Estat d'EUA dona el crit d'atenció sobre els 20 ostatges, deixen fora de cobertura, els milers de gazatins que moren de fam i malalties, perquè per ell així com l'Administració del que forma part, veu en diferents ulls, a les víctimes dignes, els ostatges israelians a mans de Hamàs, que les altres víctimes, aquestes indignes perquè pertanyen tots a Hamàs. 

Recomanacions musicals

 

Shiri, Kfir, Ariel i Oded i 46000 palestins més !

 

"El politòleg israelià Akiva Eldar recorda en declaracions a Al Jazira que "aquestes criatures s'han convertit en un símbol de l'estupidesa del govern israelià, de la seva falta de respecte pels valors jueus: la qüestió és com aturem el sacrifici de més criatures innocents en aquesta guerra" (Ara.cat, 20/2/25)

Haartez parla d'assassinats,  "Hamàs va dir el novembre de l'any passat que la mare i els nens havien mort en un bombardeig israelià, tot i que Tel Aviv no ho havia confirmat." (Ara.cat). Les accions criminals de Hamàs segresten nens dona idea del grau d'odi i ràbia dels milicians. Amb més de 15000 assassinats per part d'Israel de infants, amb els bombardejos criminals, no és pot descartar la morts d'aquests ostatges per foc amic. Això s'ha d'aturar, però la demagògia, el càlcul polític, la venjança i sobretot l'odi entre aquestes dos pobles, ara mateix sembla impossible.   

Recomanacions musicals

 

Recomanacions musicals

 

Recomanacions musicals

 

La propaganda de Hamàs venent fum!

Alliberant d' ostatges en comptagotes

 

La propaganda de Hamàs vol fer creure que l'alliberament d'ostatges és un triomf sense precedents en la història de Gaza.  La posada en escena en milicians estil "tortugues ninja", dona peu  a pensar en els 47.000 morts que ha provocat els fets del 7 de novembre del 2023. Per descomptat, Israel i el seu exèrcit son els responsables d'aquesta massacre sense precedents. La ràbia i la humiliació del govern de Netanyahu davant dels fets de novembre del 23, explica el sadisme i el grau de violència que ha tingut que patir - i això no s'ha acabat-, la població civil, especialment, els nens i nenes assassinats per els "bombardejos intel·ligents" de la aviació israeliana. La complicitat d'EEUU és inqüestionables, la UE com sempre fent el paper de còmplice passiu. 

Recomanacions musicals

 

Raquel Romeo, una cantant de carrer a Palerm (Sicília)

Alto el foc (de moment) al cementiri de Gaza

 

"Més de cent morts a Gaza

Mentre s'espera que Israel ratifiqui l'acord que ha de dur a la fi de les hostilitats a Gaza, l'exèrcit ha intensificat els bombardejos a l'enclavament. Des que es va anunciar el pacte dimecres a la nit, almenys 113 palestins han mort en diversos punts de la Franja, segons les xifres de la Defensa Civil de Gaza. A més, almenys 264 persones han resultat ferides.

Del total de víctimes mortals, 28 eren criatures i 31 eren dones, segons la mateixa font. La zona més afectada ha sigut la Ciutat de Gaza, on s'han registrat 87 morts, però els atacs s'han produït a tot l'enclavament: 14 morts s'han produït a Khan Yunis i dos a Rafah, al sud, i deu persones més han mort a la part central de la Franja." (Ara.cat, 17/1/25)

Gaza segueix patint, la població segueix patint, nens i nenes segueixen patint, homes i dones segueixen patint. Sembla que la Comunitat Internacional està encantada que Israel deixi de bombardejar a canvi que Hamàs retorni alguns ostatges. Hi ha 98 ostatges que la societat israeliana els vol a casa i pressiona a Netanyahu perquè ho faci possible. Aquesta treva, és Israel qui llança dia si i dia també atacs mortífers a la Franja de Gaza.  El diari Haaretz dona la xifra  i els noms del 95 palestins que seran alliberats. Amb 46.600 palestins morts, la venjança del govern israelià no acaba de fer el pes els grups encara més extremistes de la coalició governamental. Hamàs controla a la població civil dins i afora Israel, la pau no existirà mentre la societat estigui sotmesa al xantatge de Hamàs i els bombardejos intel·ligents d'Israel. 

Alto el foc al cementiri!

 

La devastació a la Franja de Gaza te una dimensió desconeguda des de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu de Israel és literalment, annexionar-se la meitat del territori fins Wadi Ghaza. L'altre objectiu, aquest d'us domèstic és el retorn dels segrestats, es parla de 33 ostatges. A qui no hi ha converses, perquè Israel ha assassinat a 46.600 palestins. El furor homicida del govern de Netanyahu és proporcional al fet de no haver aconseguit ni la destrucció de Hamàs ni el retorn de tots els ostatges. "Mes a prop que mai", una frase retòrica que amaga un autèntic genocidi contra la població civil, especialment, a dones i infants.

Netanyahu vol portar els palestins a Venus!

 

En un mon global, Israel te el poder de la vida i la mort de tota la Franja de Gaza i els seus habitants captius, condemnats a viure entre les muralles externes imposades per Israel i les internes per Hamàs. Ningú vol els palestins, ni a casa seva!

Més de 28.000 morts palestins dels quals més de 8000 nens i nenes  i a prop de 65.000 ferits i el món s'ho mira en indiferència. TOTS SON CULPABLES! S'ha dictaminat. Ells son víctimes indignes. 

Israel allibera a dos ostatges retinguts per Hamàs des de el 7 d'octubre. Una bona noticia per ells i els seus familiars, una victòria pírrica per el govern extremista de Netanyahu. Com no hi ha possibilitat de informar sobre el terreny, els periodistes estranger no poden accedir-hi a Gaza por ordre del govern israelià, tota les notícies son filtrades per ells. Mentre Netanyahu somia en traslladar a tots els palestins de Gaza al desert egipci. Llàstima que el govern despòtic d'Egipte no els vol ni en pintura. Seguiran morint palestins -assassinats-, si tinguéssim de creure la propaganda israeliana, encara queden 38 divisions del exèrcit de Hamàs! Això voldria dir, que bona part dels 28.000 morts palestins a mans del exèrcit israelià, son dany molt col·laterals. Transcric les paraules de cinisme de Netanyahu que fa oposicions per ingressar amb honors al TIJ. "En una entrevista a la cadena nord-americana Fox News, el primer ministre israelià ha declarat que "queda molt de lloc" al nord de Rafah i que "és allà" on els dirigiran, sense especificar en quin lloc dins de Gaza podrien ser evacuats els palestins que ara s'han refugiat a Rafah."(Ara.cat, 12/2/24)