La UE vol superar a l'ICE

 

1.- La principal mesura que permetrà implementar la Unió Europea és la creació de centres d'immigrants fora del territori comunitari per enviar-hi immigrants que viuen de manera irregular en estats membres del bloc europeu o als quals se'ls ha denegat la sol·licitud d'asil. "

2.- Tot i que alguns països, com Espanya, pressionaven perquè la durada fos de sis mesos o un any com a màxim, finalment el bloc europeu ha acordat que sigui de 24 mesos i, a més, es pot ajornar de manera indefinida cada sis mesos.

3.- Un altre dels punts que més s'han discutit en les negociacions és fins a quin punt s'inclouen els menors en l'enduriment de les polítiques migratòries de la UE.

4.- La Unió Europea també amplia la llista de països que considera segurs i, per tant, legalitza deportar-hi immigrants que viuen de forma irregular en estats membres europeus. Brussel·les ja ha tancat acords amb algun d'aquests socis tercers, com Egipte o Tunísia, i s'hi podran enviar migrants, encara que siguin originaris d'altres zones i no tinguin cap mena de vincle emocional o familiar amb aquests països.

5.- La nova normativa també obre la porta al fet que els estats membres duguin a terme batudes per localitzar immigrants que viuen de forma irregular a la UE o migrants amb ordres de deportació*." (Ara.cat.3/6/26)

Aquestes cinc mesures, donen idea de l'abastat de la penetració de les idees de l'extrema dreta a la UE. Totes aquestes mesures, permeten dir que ens posem al cap davant del ICE nord-americà. Tota les legislació d'asil queda esmicolada per aquesta onada antiimmigratòria. Totes les legislacions en qüestions de drets humans s'han van a la merda. De fet la UE no som més que comerciants, en hores baixes, vendrien a les nostres mares si hagués premis. La UE no és cap model de res, perquè tot el que toquen els nostres polítics, ho converteixen en cants de sirena cap el desastre.  

Del Brexit a Ruanda

 

Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega. DAN KITWOOD / GETTY

Gran Bretanya vol donar solucions innovadores els problemes de la immigració. I la solució és transportar-los a un lloc on ningú vol anar,  Ruanda, s'han recorden del que va passar aquell país? Portar els pobres a un lloc on mai podran tornar a marxar ni que sigui a casa seva, perquè Ruanda, a part d'embutxacar-se els diners que Gran Bretanya donarà, perquè seria molt estrany que ho fessin de franc, tindria uns desplaçat per fer d'ells uns perfectes ostatges. Sembla que les lleis i les convencions internacionals, son prou adaptables a les necessitats dels Estats. La mesura és la palanca per pujar en les enquestes de cara a les eleccions que el partit laboralista va per davant. Les xifres de la immigració il·legal comparades amb Itàlia o Espanya dona una mica d'angúnia. "El 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat." (Ara.cat,23/4/24) Per comparació Espanya van arribar 56.852 i a Itàlia la xifra s'enfila a 123.863. Es evident que la immigració és un problema, però cal una resposta global i no viatges al no res.

Les matances continuen a Gaza!

 

L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte.