Del Brexit a Ruanda

 

Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega. DAN KITWOOD / GETTY

Gran Bretanya vol donar solucions innovadores els problemes de la immigració. I la solució és transportar-los a un lloc on ningú vol anar,  Ruanda, s'han recorden del que va passar aquell país? Portar els pobres a un lloc on mai podran tornar a marxar ni que sigui a casa seva, perquè Ruanda, a part d'embutxacar-se els diners que Gran Bretanya donarà, perquè seria molt estrany que ho fessin de franc, tindria uns desplaçat per fer d'ells uns perfectes ostatges. Sembla que les lleis i les convencions internacionals, son prou adaptables a les necessitats dels Estats. La mesura és la palanca per pujar en les enquestes de cara a les eleccions que el partit laboralista va per davant. Les xifres de la immigració il·legal comparades amb Itàlia o Espanya dona una mica d'angúnia. "El 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat." (Ara.cat,23/4/24) Per comparació Espanya van arribar 56.852 i a Itàlia la xifra s'enfila a 123.863. Es evident que la immigració és un problema, però cal una resposta global i no viatges al no res.

Les matances continuen a Gaza!

 

L'article de Ruti Munder, segrestada per Hamàs, a més del seu marit, la seva filla i el seu net, a més d'assassinat el seu fill Roy. La seva declaració és un bon exercici d'història personal que és extensiva de tota una generació on el somni de la convivència entre jueus i palestins era encara possible. Ara, això ja no és possible, almenys per tota la seva generació i probablement caldrà molt de temps per esborrar el que va passar el 7 de novembre als quibuts  del costat de la Franja de Gaza.  El lloc on la tenien segrestada, en habitació d'un hospital, no deixa de ser inquietant i permet donar explicacions per justificar-ne els bombardejos del exèrcit israelià. Però el seu drama, és només un botó del desastre humanitari multiplicat per 22.438 del costat palestí. Ells no poden explicar la seva història. I de moment, amb el 85% de la població desplaçada per l'exèrcit israelià, son ara mateix ostes d'una venjança i un odi que difícilment és podrà esborrar en el temps. Mentre la Comunitat Internacional, segueix observant des de lluny el conflicte.