Israel vol la guerra a qualsevol preu. Mentre hi ha guerra -i el que passa a Gaza, no ho és- Netanyahu guanya temps. En les condicions actuals, un atac preventiu a Iran -un país submergit en un dictadura teocràtica, com tants altres-, és el millor antídot per fer oblidar el genocidi que porta a terme a Gaza amb la complicitat de les FDI. Teheran no te amics, com si els té Israel. No sé si Netanyahu voldrà veure atemptats a Tel-Aviv o qualsevol altre ciutat israeliana. Aquest atac dona oxigen el govern dels aiatol·là, però la seva capacitat militar és feble, malgrat la retòrica apocalíptica. Totes aquestes teocràcies fan servir la capacitat militar per esclafar qualsevol moviment social intern. Caldrà veure com es desenvolupa el conflicte en les propers dies. Israel voldria una guerra, sap que tindria la benedicció de la Comunitat Internacional, ja ho va fer amb la guerra entre Irak i Iran (190-1989). En aquells temps, Saddam Hussein era l'amic americà que servia els interessos nord-americans.
