Per Israel matar s'ha convertit en una manera de fer els territoris Ocupats. Matar infants, dones, homes, no hi ha diferències. Hamàs no va atacar amb avions de combats d'última generació, ni utilitzar drons amb IA, ni res d'això. Van utilitzar armes poc sofisticades, però igualment, letals. Tothom vols que els ostatges hagin tornat a casa. Ells son els herois, els bons. I els ostatges de la Franja de Gaza, que podem dir? Si estàs a cinc mil metres d'alçades i tires bombes intel·ligents que van a parar a hospitals, escoles, habitatges, ets un assassí? Quina manera tant neta d'assassinar impunement. Et donaran medalles per el teu valor, però quin valor és aquest? En canvi, si entres en territori sagrat, portes una motocicleta tronada i armat amb un AK-47, i vas assassinant els que trobés per carrer, llavors, si que ets un monstre. Però qui determina que sigui un monstre? El terrorisme, és molt elàstic, el terme, el determina sempre l'altre. I quin criteri moral pots esgrimir-ho si Israel porta des de 1967 fent la vida impossible els habitants de Gaza. Hamàs és un moviment teocràtic, orquestrat per Israel, això no és una teoria de la conspiració, son les pròpies autoritats israelianes que ho han dit, així per exemple, general israelí Yitzhak Segev (1981). Ho van fer per dividir a l'Autoritat Palestina, cal dir que amb un èxit total. Però el problema és que l'experiment va sortir malament el novembre del 2023. Qui a patit i de quina manera ha estat la població de la Franja de Gaza. Per les autoritats terroristes d'Israel, tota la població és considerada terrorista i per tant, assassinable. Com tot, pot empitjorar, el pla de pau de Trump, no ajudarà a una població encerclada i condemnada a malviure en una situació infrahumana. En aquestes circumstàncies, que pots fer? La història diu que les bones paraules no son suficients, el cas del Estat d'Israel és un exemple paradigmàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada