Alto el foc (de moment) al cementiri de Gaza

 

"Més de cent morts a Gaza

Mentre s'espera que Israel ratifiqui l'acord que ha de dur a la fi de les hostilitats a Gaza, l'exèrcit ha intensificat els bombardejos a l'enclavament. Des que es va anunciar el pacte dimecres a la nit, almenys 113 palestins han mort en diversos punts de la Franja, segons les xifres de la Defensa Civil de Gaza. A més, almenys 264 persones han resultat ferides.

Del total de víctimes mortals, 28 eren criatures i 31 eren dones, segons la mateixa font. La zona més afectada ha sigut la Ciutat de Gaza, on s'han registrat 87 morts, però els atacs s'han produït a tot l'enclavament: 14 morts s'han produït a Khan Yunis i dos a Rafah, al sud, i deu persones més han mort a la part central de la Franja." (Ara.cat, 17/1/25)

Gaza segueix patint, la població segueix patint, nens i nenes segueixen patint, homes i dones segueixen patint. Sembla que la Comunitat Internacional està encantada que Israel deixi de bombardejar a canvi que Hamàs retorni alguns ostatges. Hi ha 98 ostatges que la societat israeliana els vol a casa i pressiona a Netanyahu perquè ho faci possible. Aquesta treva, és Israel qui llança dia si i dia també atacs mortífers a la Franja de Gaza.  El diari Haaretz dona la xifra  i els noms del 95 palestins que seran alliberats. Amb 46.600 palestins morts, la venjança del govern israelià no acaba de fer el pes els grups encara més extremistes de la coalició governamental. Hamàs controla a la població civil dins i afora Israel, la pau no existirà mentre la societat estigui sotmesa al xantatge de Hamàs i els bombardejos intel·ligents d'Israel. 

Clamar en el desert: Gaza!

 

Israel acusa a tothom de antisemitisme!

 

Llegint aquest titular, sembla que tot plegat no és més que comèdia. I malgrat tot, estem davant d'un autèntic drama humanitari de proporcions gegantines, on la mort de 32.000 palestins i a prop de la meitat menors d'edat. Però ací, el problema és què Israel té carta blanca per fer i desfer sense amoïnar-se gens del que diran, perquè hi ha dos socis preferents, EE.UU i el Regne Unit, que deixaran fer. I per què deixen fer? La resposta és que els palestins no son considerats víctimes respectables. S'hi imaginen Cuba, per exemple, fent el que fa Israel? O qualsevol estat "paria" fent el mateix? La mort dels cooperants de la WCkitchen, tenen més repercussió que les mort -400- al hospital Al-Shifa. Quant el sanguinari Netanyahu diu què aquestes morts, son "coses que passen en una guerra", demostra fins a quin punt li importa la mort dels altres.  Segur que si tirés una bomba atòmica, solucionari el problema immediatament, EE.UU i el Regne Unitat, posarien el ulls en blanc i poca cosa més. Espanya, com a comparsa del tauler mundial, no té la decència del que va fer Sud-Àfrica i demanar el TIJ portar a judici els autors d'aquesta matança indiscriminada que porten a terme el govern israelià.  

No queden llàgrimes per els soldats

 

Cadascú mira per si mateix. La mort de 116 soldats israelians, posa en estat d'alerta al exèrcit i el seu govern. Com la vida dels bons val més que els indignes (palestins), els familiars demanen més bombardejos perquè morin tots els indignes que encara viuen. És el que te fer el servei militar els territoris ocupats, on els ull dels vigilants miren en fàstic i rancúnia a la població indígena i indigna. Cap possibilitat d'empatia per cap bàndol. Tirar pedres contra l'exèrcit d'ocupació és per els soldats sinònim de disparar a matar. Desprès de més de 18000 morts, del costat palestí, no queda masses llàgrimes per ells.