Una tarda a l'Opera: Tosca

 

Encara al 2023, el clàssic, "l'épater le bourgeois" -escandalitzar- es pot produïr al Liceu, per obra i gràcia de Tosca. Rafael R.Villalobos, ha introduït un homenatge a Pasolini, diria que gratuït, incorporant-lo a l'obra. Aquesta és la causa que els diaris s'hagi parlant. Què molts puristes cridessin no sé si aterrits per la blasfèmia de tacar a Tosca o perquè volien atreure més gent a la presentació fen de "claca" involuntària.

Una tempesta en un vas d'aigua. Una manera com altre de cridar l'atenció amb una obra, el poder i la dissidència política, que no calia fer més èmfasi en el missatge polític. Per això, les pinzellades al estil Pasolini eren sobreres.

Més enllà dels nusos de quatre figurants, l'obra es entretinguda, l'escenografia minimalista, però que fa la seva funció, i els cantants compleixen. Com no soc entès amb aquestes qüestions, a mi va agradar especialment la veu de Antonio Corianò, en el paper de Mario. Tosca amb Emily Magee, també va anar de menys a més. I George Gagnidze en el paper de Scarpia. Potser aquestes polèmiques son necessàries per plantejar-se   el futur de l'opera. Valdria la pena que els puristes llegeixin el llibre de Orlando Figes, Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita*, per veure que la supervivència de la musica, opera inclosa, va ser possible per la democratització i generalització de la cultura de masses. 

Una tarda a l'opera

 Avui hem anat al Liceu. Les noces de Figaro, era l’escollida. La representació començava a les 19h. Hem anat amb tren. Amb la targeta de jubilats ens ha sortir força be de preu (4.25€). Hem passejat per una Barcelona atapeïda de turistes. Hem passejat per les Rambles, la Catedral, ocupada per diferents musics de carrers amb les seves guitarres.  Hem passat per la plaça Sant Jaume, amb reivindicacions sobre Ucraïna. Plaça Sant Miquel, per carrerons poc polits fins arribar a la Plaça Reial, feia molt de temps que no hi passàvem. Hi havia bombers, però no semblava que hi hagués cap incendi. Desprès ens en ficat per carrers fins arribar a la Basílica de Santa Maria del Pi, i hem anat per el carrer Petrixol. Encara sobreviuen un parell de cafès per prendre cafè i suïssos. La modernitat s’ho vol menjar tot, però faltaven les botigues de papereria i dibuix que eren un tret característic d’aquest carrer. Hem tornat a La Rambla, i tot envoltats de turistes. En voltat per la Boqueria,  ple de petits locals per menjar. A les 18.30 ens hem posat a la cua per entrar-hi al Liceu. Hem pujat al entresol, de la primera planta, es veia el 93% del escenari. Bon lloc per veure l’orquestra. Impressiona el lloc. Hi havia els habituals, perquè molts es saludaven com si fossin assidus a l’opera.

La Rambla

Plaça Reial

Una de les obvietats es que a Barcelona, un turista podria passejar-se per les Rambles, i veien les tendes de souvenirs, plena de imatges andaluses, on tothom parla castellà, és que aquí només hi ha un idioma, el castellà. Quant més turistes vinguin, menys català es parlarà. 

Liceu

A les 22.20h s’ha acabat l’opera. Un bon espectacle, amb música de Mozart, i unes històries de amors i embolics permanents. Els cantants excel•lents, jo no entenc, però les veus eren precises i la seva modulació també. Jo portava la confusió del famós Figarooo....., però amb aquesta opera no hi ha aquesta cançó, sinó al Barber de Sevilla!.  Que és una continuació d’aquesta. Hem arribat a Renfe en 8’ i el tren a Manresa s’ha fet esperar 5’. Al tren, més enllà de les veus automàtiques, la llengua que s’escolta es el castellà. Hi ha molta gent de fora, especialment, de sud-americana. El tren ha parat a totes les estacions, i el que un vol es anar més de presa, i ha pocs tren directes. A les 23.50h hem arribat a casa. Una bona tarda!

Sarsuela en el Liceu

 

Avui el PSOE vol escenificar un acta de propaganda política. Des d'un marc "incomparable" vol dir a tothom -consum extern i intern- que el seu govern, és el més progressista de la història, i què per això despatxa uns indults descafeïnats. La Catalunya de la ANC i Omnium no estarà present al acta míting, però si els cercles econòmics què es pensen què encara som al segle XIX. Segur que estarà a primera fila la Delegada del Govern central a Catalunya!