Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ruanda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ruanda. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de febrer del 2025

El cor de les tenebres

 




El dimecres 5 parlava de l'exhibició d'atrocitats. Ara amb més informació, podem donar context a aquella informació tan esgarrifosa:
 
"Informacions difoses per la BBC a partir de documents interns de l'ONU, situen el nombre de víctimes femenines de la presó entre les 165 i les 167. El portaveu de l'Oficina de Drets Humans de les Nacions Unides, Seif Magango, va explicar en declaracions a la cadena nord-americana CNN que la majoria de les dones van morir a causa del foc. Entre nou i tretze, però, van sobreviure a les flames, tot i que van ser igualment violades per la turba." (Ara.cat, 6/2/25)

La informació de Paula Lobato, explica l'origen del conflicte entre la República Democràtica del Congo i Ruanda. Cal tenir en compte que els fets és situant a la ciutat de Goma, a més de 5000 km de la capital del Congo. Milicians del grup M23 amb el suport de Ruanda porten a terme una guerra per els recursos minerals, especialment, coltan, un producte essencial per produir telèfons mòbils. I això vol dir, que Occident i la Xina estan al darrera de totes aquestes lluites fratricides.  

El conflicte entre el Congo i Ruanda és remunta a l'any 1994, quan a Ruanda es va cometre el genocidi de més de 800.000 tutsis a a mans del hutus. Milers de hutus i militars responsables de les matances va fugir cap el Congo. Tal com diu la informació "va desencadenar dues guerres (1996-1997 i 1998-2003). De fet, encara avui, grups armats hutus, com les Forces Democràtiques d’Alliberament de Ruanda (FDLR), operen a l’est de la República Democràtica, i el govern ruandès acusa el de Kinshasa de protegir-los."

"L'M23 (Moviment 23 de Març) està format per exmilitars majoritàriament tutsis, que es van alçar en armes el 2012 contra el govern congolès. Des del 2021, l’M23 ha tornat a guanyar força, fins que, recentment, ha pres el control de Goma. En les últimes hores d'aquest dijous, la seva força és tal que han nomenat un nou governador de la província de Kivu del Nord."

El caos a Goma implica el desplaçament de civils atrapat entre el foc creuat entre milicians del M23 i forçes del exèrcit de Burundi. "Metges Sense Fronteres adverteix del risc d'un brot de còlera per la presència de cadàvers als carrers i la manca d'accés a l'aigua potable.". L'assassinat de les dones, violades i cremades, més de 160, no és més que la torna d'un conflicte on l'odi, la rancúnia, la venjança, i sobretot, la riquesa minera donen com a resultat, que estats fallits, siguin escenaris de mort per els més dèbils, les dones i les nenes.




dimecres, 5 de febrer del 2025

Exhibició d'atrocitats !

 








"L'M23 (Moviment 23 de Març) és una milícia formada per almenys 8.000 homes que opera a l’est de la República Democràtica del Congo amb l'objectiu de controlar els enclavaments miners."(Ara.cat, 29/1/25) 


PD: Aquesta és una d'aquelles noticies condemnades a pàgines molt interiors. Sembla que ser dona, negra  i pobre -el que passa malauradament a Àfrica- no dona per enlairar-se a primera pàgina. El fet de violar-les i cremar-les no és més que una dada menor.


dimarts, 23 d’abril del 2024

Del Brexit a Ruanda

 


Una pastera intenta creuar el canal de la Mànega. DAN KITWOOD / GETTY


Gran Bretanya vol donar solucions innovadores els problemes de la immigració. I la solució és transportar-los a un lloc on ningú vol anar,  Ruanda, s'han recorden del que va passar aquell país? Portar els pobres a un lloc on mai podran tornar a marxar ni que sigui a casa seva, perquè Ruanda, a part d'embutxacar-se els diners que Gran Bretanya donarà, perquè seria molt estrany que ho fessin de franc, tindria uns desplaçat per fer d'ells uns perfectes ostatges. Sembla que les lleis i les convencions internacionals, son prou adaptables a les necessitats dels Estats. La mesura és la palanca per pujar en les enquestes de cara a les eleccions que el partit laboralista va per davant. Les xifres de la immigració il·legal comparades amb Itàlia o Espanya dona una mica d'angúnia. "El 2023 van travessar el Canal 29.437 persones. El 2022 van ser 45.755. Però és la immigració legal la que és realment massiva: més de 745.000 persones el 2022 i 672.000 el 2023. El Brexit, doncs, que havia de ser la bala de plata per contenir-la, no ha contribuït al pretès control de fronteres. Sobretot perquè el país, amb una població cada cop més envellida, necessita treballadors per al sector primari i per als serveis com les cures assistencials i la sanitat." (Ara.cat,23/4/24) Per comparació Espanya van arribar 56.852 i a Itàlia la xifra s'enfila a 123.863. Es evident que la immigració és un problema, però cal una resposta global i no viatges al no res.