Nagasaki 80 anys!

Nagasaki, a les 11:02 del 9 d'agost de 1945

Qui guanya les guerres, reescriu la història i a més hi ha una legió d'historiadors que li fan la feia per justificar el que calgui. De fet, la bomba atòmica de Nagasaki, va ser més poderosa que la de Hiroshima, no va acabar amb la Segona Guerra Mundial, perquè de fet l'imperi japonès, s'havia rendit, sinó que va començar una nova fase en la història de la humanitat. Va començar la Guerra Freda (1945-1991). Ara mateix, estem en una nova fase de la perpetua guerra que es lliure arreu del món.

A la pàgina  (https://es.wikipedia.org/wiki/ Anexo: Guerras_y_conflictos_actuales) dona una idea que la propaganda no es preocupa gens dels conflictes actuals, alguns tenen origen tant antics com 1948 al conflicte Rahían (Birmania) o el conflicte israelià-Palestí, a Gaza amb més de 60000 morts i més de 150.000 ferits. D'altres conflictes invisibles, excepte que hi hagi algun mort occidental o interessos a la regió, destaquen els conflictes des de 2002, al Shael, amb 21992 mort en els darrers dos anys. El Sudan, des de el 2008, amb més de 29.429  morts. La Guerra de Ucraïna, des del 2014 amb 125.306 morts, o Etiòpia, des de 2018 amb 12903 morts. La llista no s'ha acaba ací, perquè altres conflictes al annex parla de guerres menors (1000-9999 morts): Colòmbia-Veneçolà; Afganistan-Pakistan,  Somàlia-Kenia, Nigèria-Camerun, Conflicte al Congo, Mèxic- Càrtel, Síria-Israel, Camerun-Nigèria, Iemen- Aràbia Saudí, EAU, Israel, Crisi a Haití. Encara hi ha dos grups de conflictes (entre 100-999 morts) i un altre grup (menys de 100 morts).

Aquest panorama desolador -el número de víctimes son del 2024-2025)- permet fer-se una idea del desgavell mundial i on els fabricants d'armes -els estats- i els seus intermediaris, tant legals com il·legals, fan una feina colossal. Cap nació no vol perdre's aquest lucratiu negoci, més enllà de la retòrica buida que ens tenen acostumats.

Si abans havíem tingut la Guerra Freda, ara sembla que la guerra te a la població civil, com objectiu prioritari. Àfrica, Àsia, Amèrica del Sud, Europa, Orient Mitjà son l'escenari del nou desordre internacional. Semblava que l'ordre econòmic -globalització- imposaria la seva  agenda, però no ha estat així del tot. Hi ha qui vol fer coincidir globalització amb l'estat-nació, amb Trump.

Desprès del 11-S (2001) el món va entrar en una nova era. La crisi financera (2007-2012),  amb la Pandemia del Covid-19 (2019-2022), el món , es va paralitzar.  Malgrat el toc d'atenció d'aquestes autèntiques revolucions, el nostre model insostenible -el capitalisme financer-, segueix endavant. La plutocràcia segueix drenant la riquesa per el 1% de la població. Tothom treballa per ells, governs inclosos, per descomptat.  

Havia començat amb l'aniversari tràgic de Nagasaki, vuitanta anys desprès el món és encara més perillós del que era. No aprenen res de la història i el pitjor és que la població no te memòria i els seus governants no tenen escrúpol, i malgrat tot això seguim votant-los, demostrant que la democràcia, no és solament anar a votar cada quatre anys, sinó alguna cosa més.

Hiroshima: 80 anys i un dia (I)

 

"Al Kaiser Guillermo II se le atribuye una carta dirigida al emperador austríaco Francisco José, en los días iniciales de la primera guerra mundial, en la que se expresaba como sigue: "Mi alma se siente atormentada, pero todo debe ser incendiado y destruido; hay que matar a hombres y mujeres, a ancianos y niños, y no debe dejarse en pie un árbol ni una casa. Con estos métodos de terrorismo, que solamente pueden afectar a un pueblo tan degenerado como el francés, se ganará la guerra en dos meses, mientras que si admito consideraciones humanitarias se prolongará durante años. A pesar de mi repugnancia, me he visto obligado consiguientemente a optar por el primer sistema".

"Esto mostraba su despiadada política, y esta política de asesinato indiscriminado para acortar la guerra fue considerada un crimen. En la guerra del Pacífico sometida a nuestra consideración, si algo se aproxima a lo señalado en la anterior carta del emperador alemán es la decisión de las potencias aliadas de emplear la bomba atómica. Las generaciones futuras juzgarán esta terrible decisión. La historia dirá si es irracional y solamente sentimental un estallido del sentimiento popular contra el empleo de semejante arma, y si ha pasado a ser legítimo conseguir la victoria por medio  de tan indiscriminada matanza, destruyendo la voluntad de toda una nación para seguir combatiendo. No es necesario que nos detengamos a considerar aquí si es cierto o no que "la bomba atómica nos obliga a un examen más profundo de la naturaleza de la guerra y de los medios legítimos para la consecución de objetivos militares". Para mis propósitos será suficiente decir que si la destrucción indiscriminada de la vida y las propiedades de los civiles sigue siendo ilegítima en la guerra, entonces, en la guerra del Pacífico, la decisión de emplear la bomba atómica es lo único que se acerca mucho a las directivas del emperador alemán durante la primera guerra mundial y de los dirigentes nazis durante la segunda." (pág. 170-171) 

Les paraules  anteriorment citades provenen del jutge indi Radhabinod Pal, la  veu asiàtica més destacada en el Tribunal de Tokio que jutjà els crims de guerra japonesos*. 

Per descomptat, qui guanya una guerra, sempre jutge a qui la perduda. Malgrat els mètodes emprats per guanyar-la. 

Hiroshima: 80 anys desprès!

Hiroshima (1945)

 

Avui fa 80 anys de la utilització de l'arma de destrucció massiva més gran que la humanitat coneixia. Hiroshima, eren les 08:15:17* del matí. En un instant 140.000 persones van morir en el primer acte de crims de guerra atòmic. El govern dels EUA, va justificar la utilització de la bomba atòmica dient que escurçava la guerra i la rendició del Japó. Tres dies desprès, llançaven un altre bomba atòmica sobre Nagasaki amb 70.000 morts. Si la primera bomba era difícil de justificar, perquè la rendició era imminent, la segona era un avís, no al Japó, sinó a la Unió Soviètica de Stalin.

Han passat 80 anys i el món no sembla après res de la seva tràgica història. El cas de Gaza és paradigmàtic. En aquest petit territori, s'han abocat 100.000 tones de bombes, han mort 60.000 palestins i s'ha arrasat el territori. Com a conseqüència d'aquesta destrucció massiva, la fam que afecta els més dèbils, nens i nenes, dones, vells, estan en una situació infernal, mentre l'ordre internacional s'ho mira en cara de fàstic i resignació. Al comandament d'aquest món de bojos, hi ha dos bojos, Trump i Putin, també hi hi altres que volen pujar de categoria, per exemple, Netanyahu.  

Una dada que dona en David Fernàndez prou interessant és que amb Pedro Sánchez, el govern més progressista de la seva història, encara no ha firmat "el  el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, subscrit ja per 94 estats des del 2021". Què espera el govern espanyol per fer-ho?