Dia 12
Fent una mica de historia de Cambodja (recent):
“La dècada del genocidi, denominació proposada per la Comissió Investigadora Finlandesa que va intentar esbrinar el que havia passat, va passar per tres fases, l'última de les quals es perllonga en el temps fins a nostres dies, com a tràgica empremta d'aquells anys terribles:
Fase I: Des de 1969 fins a abril de 1975, els bombardejos nord-americans, a un nivell sense precedents en la història, així com la guerra civil recolzada pels Estats Units, van deixar el país sumit a la ruïna. Encara que el Congrés va decretar el final dels bombardejos a l'agost de 1973, la participació del govern nord-americà en les contínues matances va prosseguir fins a la victòria dels Khmer roigs, a l'abril de 1975.
Fase II: Des d'abril de 1975 fins a 1978 va estar sotmesa al criminal govern dels Khmer roigs (Kamputxea Democràtica, KD), enderrocat per la invasió vietnamita de Cambodja el desembre de 1978.
Fase III: Vietnam va instal·lar al poder a Cambodja al règim de Heng Samrin, però la coalició Kamputxea Democràtica (LD), articula fonamentalment entorn dels Khmer vermells, va mantenir el reconeixement internacional, a excepció del bloc soviètic. Reconstruïda amb l'ajuda de la Xina i els Estats Units a la frontera tailandesa-camboiana i en bases tailandeses, les guerrilles dels Khmer roigs, l'única força militar efectiva de la KD, ha continuat desenvolupant activitats que, quan el destinatari és un govern amic, es considera de tipus terrorista*. (pàgs. 283-4)
A la fase I, els bombardejos de l'aviació nord-americana va causar una autentica matança que mai va ser objecte de cap judici ni reprovació internacional.
Curiosament, és en la segona fase és on s'ha parlat de genocidi. I això té a veure amb la invasió vietnamita, establint una associació interessada entre Vietnam, comunisme i genocidi. Les xifres son molt controvertides.
No deixa de ser al·lucinant que en la fase III, aquells que havien denunciat el genocidi, no tinguessin cap inconvenient en donar suport els promotors d'aquelles massacres.
Diu Michael Vickery**: " la narrativa històrica només és tan fiable com la qualitat de la font." Al seu llibre Cambodja 1975–1982, intenta posar xifres en un context o "visió general estàndard" què s'ha imposat. Així "Vickery accepta como xifra plausible de "baixes de guerra" la de 500.000 persones durant la primera fase, calculada a partir de les estimacions de la CIA, però inferior a aquestes, -les xifres dels propis nord-americans donen al voltant de 600.000 a 700.000- i unes 750.000 "morts més del normal degudes a les especials condicions en las que si trobava Kamputxea Democràtica", amb unes 200.000 a 300.000 execucions i un descens total de la població durant aquest període al voltant de les 400.000 persones". En propi Chomsky que dona veu a Vickery, diu al final de la nota 32, "Tots els observadors seriosos fan ressaltar en que el marge d'error és molt considerable".
Per acabar, "al finalitzar la guerra (1978) tant sols a Phnom Penh les morts per inanició és xifraven en unes 100.000 al any; malgrat això és va interrompre immediatament el pont aeri estatunidenc que mantenia a la població amb vida. Fonts properes al govern dels EUA preveien un milió de morts a Cambodja si es tallava la ajuda." (p.290)
