Estem en temps distòpic, per això les alarmes per la IA estan a l'ordre del dia. Per descomptat Trump ha dit que cal seguir, al preu que sigui, d’altres –no crec en la bondat de les intencions d’aquests CEO de les empreses tecnològiques-, parlen de posar fre. Hi ha qui darrere d’això està la lluita per aconseguir inversions, frena la competència, i desprès està la Xina. La UE no pot competir per la falta d’ambició d’una política comú enfront dels dos gegants, malgrat les proclames en sentit contrari.
La lògica del sistema –capitalista- en versió tecnològica és que si es pot fer, es farà. Les plantes per mantenir en actiu la IA necessita d’aigua i electricitat en quantitats cada vegada més grans. Diu l’editorial del Ara: “ No es pot permetre que la regulació de la IA la faci un oligopoli als EUA, sota l’òptica dels seus interessos; ni a la Xina sota els seus. La Unió Europea (UE) ja ha fet la seva. Ara caldria negociar-ne una de global, com s’ha intentat amb la tributació de les multinacionals a través de l’OCDE”.
“Resulta inquietant que aquestes confessions –veus apocalíptiques sobre la IA- de por arribin just quan les dues empreses esmentades preparen sortides a borsa bilionàries [OpenAI i Anthropic]. Que els seus propis empleats surtin a dir que el producte pot exterminar-nos no sembla la millor campanya per vendre accions, tret que, com els fabricants d’armament que presumeixen del míssil més eficient o del dron més letal, l’objectiu sigui precisament exhibir potència tecnològica per inflar l’atractiu davant els inversors. El cinisme és sideral: si tanta por els fan els seus productes, només caldria que els apaguessin, però amb aquestes xifres a l’horitzó, el mercat pesa més que qualsevol comitè d’ètica. OpenAI, de fet, ha decidit ajornar l’operació.” (Albert Cuesta, Ara.cat, 15/9/26)
En el mateix article Cuesta parla d’entusiastes trumpistes plantejant altres opcions com: "(...) Jacob Stokes, exassessor de la Casa Blanca, ha publicat un informe per al think tank CNAS en què demana que Washington valori atacs cibernètics, espionatge i, fins i tot, bombardejos sobre les gigafàbriques xineses d’intel•ligència artificial, per evitar que Pequín arribi primer a la IA general.
Segueix Cuesta: “Ara bé, val la pena fer-se una pregunta menys còmoda: si la humanitat s’ha d’extingir, ¿prefereix fer-ho de cop, en poques setmanes, per manca d’aigua potable, de medicaments o d’electricitat perquè algú va decidir apagar la xarxa? ¿O prefereix fer-ho a poc a poc, acceptant sense gaires preguntes que l’scroll infinit i els algorismes addictius d’Instagram, TikTok o YouTube vagin fregint el cervell dels usuaris (no només dels adolescents), fins a arribar a una societat dividida entre ciutadans idiotitzats i un grup reduït d’individus que gestionen els mecanismes que els idiotitzen?”. Tant Austràlia com la UE comencen a moure fitxa, amb regulacions molt moderades però que son una mica més intel•ligents que bombardejar instal·lacions a la Xina.
