El Sudan no està a l'agenda del G7!

 

"Una vintena de treballadors de Metges Sense Fronteres (MSF) van abusar sexualment d'almenys cinquanta-nou dones refugiades del Sudan. En la majoria dels casos, el personal humanitari les va forçar a mantenir relacions sense consentiment a canvi de menjar o feina. L'organització no governamental ha admès les acusacions i ha explicat en un comunicat aquest dilluns que ha acomiadat els 18 responsables —que a partir d'ara no podran treballar amb l'organització—, però reconeix que no ha pogut identificar alguns dels altres presumptes autors.

La guerra al Sudan ha provocat la crisi humanitària més gran del món: s'estima que més d'11 milions de persones estan desplaçades i 28 milions pateixen fam aguda. En aquest context, la violència sexual s'ha fet servir de forma massiva pels dos bàndols del conflicte, majoritàriament per combatents, però passa desapercebuda. En un informe publicat per la mateixa MSF aquest mes de març, asseguraven haver rebut notícia de més de 3.000 casos de violència sexual a la regió del Darfur. Una xifra que tan sols és "una fracció de la veritable magnitud del problema", en paraules de l'organització." 

Davant de noticies com aquestes, es fa difícil parlar, més enllà de perseguir els delinqüents que utilitzant l'escut d'una ONG és dediquen a violar dones desesperades en una situació inimaginable per a la resta. Sembla que la condició humana és capaç del millor, però malauradament, del pitjor, i ací troben en exemple.  A la reunió del G7 no parlaran del Sudan, ells estan per coses més serioses. 

Tenim un problema: Els menors com agressors sexuals

 

"Els infants i adolescents que violen saben que no poden ser processats judicialment pels seus actes, i és possible que això els encoratgi a cometre una violació. Però sobretot, i encara que no en siguin conscients, allò que els fa sentir protegits és una manera de viure en què l'agressor s'ha acostumat a presentar-se com a víctima, en què les raons entre víctima i botxí es dirimeixen com a simples opinions expressades amb crits i insults, i en què el cinisme i la negació descarada de la realitat permeten abusar d'una companya de classe i després actuar com si aquí no hagués passat res. Una manera de viure en què la mentida es percep com una forma lícita, i també fàcil, de sortir del pas." (Sebastià Alzamora, Violacions i llenguatge, Ara.cat, 12/3/23).

El degoteig de notícies sobre agressions sexuals de menors a menors comença a fer-se preocupant per les implicacions i la dificultat de entendre perquè està passant. Com és possible aquestes accions? Nois de 14 anys cometen un delicte què per la seva edat és inimputable. Però, el noi o els nois en el cas de Badalona, sabien que allò que feien està malament. D'on prové aquestes actuacions, la resposta malauradament està a internet i l'accessibilitat a les pàgines de pornografia. Ara, com s'ha encara tenir un fill que els 14 anys comet un acte  inexcusable? Com racionalitzes allò inversemblant? A la nostra societat convertir-se en víctima és la manera de sortir del pas. Si ets els agressor. Però víctima de què? Naturalment, de internet, de la societat, de la escola o institut, dels pares, de tothom.  Menys del noi/is, "no ho sabia", "jo no volia", etc. Els que volen utilitzar el Codi Penal, ja gaudeixen de la possibilitat de endurir les penes i rebaixar l'edat penal. Però això és un error. El problema s'ha d'encarar sense soroll mediàtic ni presses per sortir els mitjans. Els nois què han destruït la intimitat de les víctimes, requereixen actuacions des de Fiscalia de Menors, DGAIA, i les pròpies famílies dels agressors. La tendència natural, serà culpar a la víctima i no al agressor. La veritat no deu ser fàcil acceptar que el teu fill poguí fer una cosa així. No val dir que et deixaren sense internet.