Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània
dimarts, 7 de maig del 2024
La UE vol taula amb Xina i EEUU
dissabte, 13 d’abril del 2024
Von der Leyen no vol dimitir
dimarts, 9 d’abril del 2024
La maldat guanya terreny a Israel
dimarts, 26 de març del 2024
EU, el nou espàrring de Rússia
L’article de Carme Colomina, L’Europa de la defensa (Ara.cat, 25/3/24), dona un marc mental i polític poc engrescador. A part de la fotografia de Macron lluitant no se sap amb qui o en què, val per mesurar Europa. Europa s’ha convertit en un espàrring d’EEUU, Xina i Rússia. Som potència econòmica, però això avui, cal reforçar-la amb capacitat disuasoria, i Europa depèn exclusivament d’EE.UU. No hi ha possibilitat a mig termini d’un exèrcit de l UE. I ha masses reticències històriques. A més, tenir un exèrcit operatiu surt molt car, i no tenim masses ganes d’embarcar-nos en expedicions militars, per exemple, a Ucraïna. Cap país d’Europa, més enllà de la retòrica patriòtica, vol cap enfrontament amb ningú. Som reactius. I mentre, Israel pot destruir Gaza, sense que cap Estat sigui capaç d’aturar la massacre. I desprès Rússia i la seva creuada a Ucraïna. Putin crida venjança per els atemptats a Moscou. L’exhibició de brutalitat envers els presumptes autors, expressa el que és avui la Rússia de Putin. Efectivament, som el sac de boxa on tothom pot fer guant amb nosaltres. No m'estranya què anem sonats tot el temps.
dimarts, 19 de març del 2024
Psicòpates al poder
dilluns, 18 de març del 2024
Israel : Crims de guerra, avalat per els amics dels Drets Humans (o no)
dimecres, 20 de desembre del 2023
La UE sap el què vol?
dijous, 14 de desembre del 2023
Putin comença la seva campanya electoral
divendres, 29 de setembre del 2023
Welcome to Europe
dimecres, 31 d’agost del 2022
dijous, 16 de juny del 2022
El món està en crisi i cal prendre-s'ho amb un bon somriure
dilluns, 14 de febrer del 2022
Escenografia de la por
dijous, 18 de novembre del 2021
Decathlon solidaria amb els Estats
dimecres, 10 de novembre del 2021
Psicòpates (Lukaixenko) i desalmats (Polònia i UE) al cap davant dels Estats!
dijous, 8 d’abril del 2021
Estampes diplomátiques
dimarts, 9 de febrer del 2021
La UE encara li falta un bull
Sylvie Kauffmann, El procés de vacunació a Europa s’ha sumit en el caos, (Ara.cat, 6/2/21), planteja una sèrie de qüestions importants, sobre el paper de la UE en el context mundial.
La pandèmia ha posat de manifest les limitacions de la UE en el context global. I això ha estat així, al parer de l’articulista per les següents raons:
1.- Hi havia un doble objectiu: vacunar a la població (450 milions), un repte de primer ordre, i en segons lloc, reactivar l’economia malmesa per aquesta crisis sanitària i com resultat d’això, donar visibilitat a la pròpia UE dins del context mundial, enfront dels EE.UU, Rússia i la Xina.
2.- Aquest objectius no s’han acomplert tal com havien somiat els responsables de la Comissió europea. Hi ha diferents raons: Una és la manca de governança dins de la UE, i això ha fet enrederir els contractes amb les farmacèutiques. A més, la pica baralla amb Astra Zeneca, que no ha pogut fer front els compromisos de subministraments, han creat una sensació de improvisació i desgavell a la UE. Fins ara un 3% de població ha sigut vacunada.
3.- Què a passat perquè estiguem amb aquesta situació? Com sempre, no hi ha un sol factor, sinó una multiplicitat de factors. L’autora del article, apunta en primer lloc a la cap de la Comissió, Ursula van Ler Leyen, “El seu estil de gestió més aviat hermètic va obrir pas als errors tàctics”, entre ells, i no menor, “la decisió de controlar l’exportació de vacunes fabricades a la Unió Europea”, generant tensions entre Irlanda e Irlanda del Nord. Un altra factor, són de caràcter procedimental. Normalment, son les països membres que gestionen els seus propis interessos, un altra cosa, es si això es sostenible, si volem enfortir a la UE. Aquesta vegada, la Comissió , va agafar la rendes del timó: la negociació dels contractes en nom de tots els estats membres amb les farmacèutiques, no ha estat tot reeixit. Coordinar-se amb tots els estat membres, ha alentit tot el procés. A més, hi ha hagut un interès per abaratir el preu de les vacunes, aquesta estratègia, no ha sortit massa bé, Israel “no va regatejar el preu de les vacunes”.
4.- Les raons de fons, no són tant, el preu, ni la descoordinació, sinó té arrels més profundes. Són culturals i polítiques, una “aversió al risc i es caracteritza, en alguns països, per l’escepticisme en matèria de vacunes”. S’ha volgut anar massa de pressa i s’ha demanat responsabilitats a les farmacèutiques què no és podien concretat. Sembla de tota manera, que una negociació estat per estat, encara hauria estat més caòtica i molt més cara, amb greuges nacional, difícil de gestionar. Tot, això tal com diu Sylvie Kauffmann, “en un món on les vacunes s’han convertit en un nou indicador de poder geopolític, el president rus, Vladímir Putin, i el xinès, Xi Jinping, somriuran veient les dificultats europees”.
5.- La UE s’ha vist tensionada per tots els cantons. Per una banda, els propis estat membres pressionats a la vegada per la societat. Hi ha hagut una mena de “nacionalisme de vacunal”, a Espanya, la gestió centralitzada de les vacunes, ha creat la sensació de greuges entre CCAA. Aquesta gestió és tan deficient, com la de la EU.
6.- Una constatació, els EE.UU han estat absents d’aquesta lluita global contra la pandèmia, degut al negacionisme de Trump. “Des de la Segona Guerra Mundial en què no ha intervingut el lideratge nord-americà”. La UE, podia haver liderat aquesta lluita, omplir el buit, però encara “ha d’aprendre de l’experiència”.
dimarts, 19 de gener del 2021
dimarts, 15 de setembre del 2020
La buena conciencia se limpia en Venus
¿Por qué importa más que se haya descubierto en Venus un compuesto, la fosfina -La fosfina és un gas tòxic que put com un peix molt (però molt) podrit i que a la Terra la produeixen bacteris que descomponen matèria orgànica en absència d'oxigen (Ara.cat 14/09/2020)[La fosfina es un gas tóxico que huele como un pez muy (pero muy) podrido y que en la Tierra la producen bacterias que descomponen materia orgánica en ausencia de oxígeno], la existencia de tal compuesto es solo una parte de la ecuación, se requiere además, descubrir su origen, y según los expertos, esto no podrá ocurrir, hasta que podamos investigar Venus; qué lo que sucede en la remota isla de Lesbos, donde se retiene a cientos de miles de personas en un campo de concentración –refugiados- desde hace años, sin esperanza ni futuro?
¿Somos conscientes que como ciudadanos de la UE, lo que sucede en dicha isla, es también nuestra responsabilidad? Se imaginan a ciudadanos de la UE, encerrados en esos campos de eternos refugiados sin ningún derecho, en Siria, Irak, Irán, Israel*? ¿Se imaginan lo que diría la famosa “Comunidad internacional”?. Lo cierto es que sí, hay unos ciudadanos buenos y otros sospechosos. ¿Adivinen quienes son lo buenos y quienes los sospechosos? En efecto, la respuesta es tan infantil que da miedo, la respuesta es que lo buenos siempre somos nosotros. ¿Alguien tiene dudas que si esa situación fuese la de los buenos ciudadanos europeos –occidentales- encerrados en esos lugares, no habría intervenido esas coaliciones internacionales para liberarnos de las garras del mal?
* Lo que sucede con el pueblo Palestino, no tiene nombre. La ocupación de Israel de Palestina es un ejemplo de lo anterior, y eso desde su propio nacimiento, en 1948.