Ucraïna: any 1

 

Fa un any

Avui fa un any de la invasió russa a Ucraïna. El que semblava que podia ser una guerra d’annexió, s’ha convertit en un atzucac per Putin. Sembla contradictori què en un món global, un mandatari d’un país, poguí desencadenar una guerra de conquesta, mentre l’ONU és incapaç d’aturar una guerra on les actuals xifres “acceptades parlen de més de 100.000 baixes per bàndol, incloent-hi també ferits” (Ara.cat, 24/2/2023). Això demostra què la força et fa immune a les advertències d’altres països com EE.UU o la UE. Tenir armes de destrucció massiva és una avantatge insuperable. Ucraïna lluita per la seva independència, la seva resistència i de la població supera les possibles expectatives de Moscou. En un país, on hi ha una dictadura personal, on ningú pot fer crítica contra el govern, on qualsevol intent de dissidència és silenciada i castigada, la població russa veu una propaganda deformada per les idees imperials de Putin i la seva camarilla. L’excusa del Donbass fa temps que ja no és fa servir. Ara és una guerra d’alliberament, perquè segons Moscou, a Ucraïna manen les nazis. L’única manera d’aturar la guerra, malauradament, és ajudar al govern de Zelenski, no amb bones paraules, sinó amb armament, no arment de reciclatge com volen enviar des d’Espanya uns tancs obsolets, què encara s’ha estan arreglant. Diu el secretari de la OTAN que no cal aviació, mentida. I per suposat, més sancions i entrebancs tant per l’Estat com els ciutadans. Putin no vol parlar, vol guanyar. Xina s'ho mira pensant en el seus moviment de futur.

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra (I)

La Guerra a Ucraïna no es veu per la TV, el que es veu són edificis destruïts, gent a la cua d’un supermercat, fugint de la Guerra, però el que passa al front, això no es televisat. Potser saben el que passa a la Casa Blanca, on les imatges de satèl•lits donen un reflex de la realitat que a nosaltres, mers espectadors, no sabem. La feina dels corresponsals, especialment de TV3 o Cat.ràdio, es excepcional. Hi ha molta gent que marxa o intenta marxar del país, però son una minoria, hi ha molta gent que es queda a casa. I ha molts que volen lluitar, defensar casa seva. Això, pot estranyar-nos per uns espectadors llunyans què creiem que estem segurs, perquè aquesta guerra està a 2405 Km i en avió a  3:30 h. La nostre vida previsible, pot canviar. Res està assegurat per ningú. Això és el que té l’era de la globalització. Allò que és deia de solidesa s’ha evaporat. 

Si els mateixos ciutadans d’Ucraïna no podien pensar en una guerra, nosaltres tampoc.  El factor clau és el polítics que manen. Així Putin s’ha transformat en un autòcrata que fa servir unes eleccions en el que s’ha eliminat a l’oposició. Això no es  democràcia. Es un estat policial on qualsevol mena d’oposició és reprimida sense contemplacions. I malgrat tot, hi ha molts ciutadans que pensen que Putin es el líder que necessiten. I això es el que dona tanta por. El problema no es Putin, sinó tot l’entramat institucional que no posa fre els desitjos d’un sol home. Hi ha una pulsió que fa que com deia  Étienne de La Boétie, La servitud voluntària* (1576) vol explicar-se: “Només vull entendre com pot ser que tants homes, tantes viles, tantes ciutats i tantes nacions suportin, algunes vegades, un tirà sol que no té altre poder que el que ells mateixos li donen…”. Aquesta pregunta turmenta els politòlegs, els filòsofs, els sociòlegs, a tothom, que reflexioni sobre nosaltres mateixos. Hi ha tantes arestes en la qüestió que resulta impossible simplificar. No val dir que Putin es un boig, perquè llavors, encara es pitjor. Tindríem què preguntar-nos perquè tanta gent li fa cas? No potser solament per por. 

Guerra a Ucraïna: Cinquè dia de Guerra

 

La Guerra a Ucraïna, es ralentitza. La resistència del exèrcit ucraïnès, ha posat un punt de suspens a la Guerra llampec que volia Putin al envair Ucraïna.  “Ens han deixat sols” la frase és del President Zelenski, demostra la dificultat de la UE per ser reconeguda com a potència mundial. Si la Guerra la guanya Rússia, i Ucraïna es converteix en un país satèl•lit de la Rússia de Putin, la bandera de la UE quedarà compromesa per sempre. Zelenski sap ara què l’únic que li queda es resistir el màxim, per obligar a Putin a unes converses de pau molt difícils. Sap també que la UE no vol cap enfrontament directa amb Rússia. Ningú en vol. Si Putin guanya, Zelenski serà assassinat o jutjat per el nou règim pro-Putin, i la seva vida correrà perill. L’altra opció és marxar al exili, però ho ha rebutjat amb tot el què això significa. Llegeixo al Ara.cat que “Putin posa en alerta màxima les forces de dissuasió nuclear”. Ucraïna no disposa d’armes nuclears. Les va transferir a Rússia. 

Com podem tenir tirans al cap de les nacions? Un dia per altre, la vida dels ucraïnesos, ha canviat de manera absoluta. Tot allò que era normal, anar a comprar el pa, passejar amb els fills, la quotidianitat del dia a dia, ara tot això ha deixat d’existir, perquè el sàtrapa d’en Putin vol continuar la Guerra del 2014 amb l’annexió de Crimea.  

I la diplomàcia de la UE i EEUU? Més enllà de les paraules i mesures econòmiques contra Rússia, ningú vol una catàstrofe.  La possibilitat de fer fora del sistema bancària internacional és una mesura que es parlà però tenen por de posar-la en pràctica. En una  economia global, qualsevol mesura acabarà afectant a tothom. Les paraules de Putin amenacen a Finlàndia i Suècia, potser han sigut la reacció airada per no haver conquerit Ucraïna instantàniament. Però la Rússia de Putin, té un aliat gegantí, la Xina. 

De cop i volta tornen a una nova etapa de la Guerra Freda amb les relacions amb Occident. El “No a la guerra” que petits grups de ciutadans russos han fet palès contra una maquinaria repressiva digna de Stalin, ha creat un efecte inesperat en el si de la societat russa que vol millores en les seves condicions de vida i no una Guerra contra els ucraïnesos, veïns i germans de tota la vida. La societat russa farà costat a Putin? No ho sabem ara per ara, però si la Guerra s’estén en el temps, molts ciutadans russos que tenen vincles familiars amb Ucraïna, poden tenir la necessitat de rebutjar el règim de Putin. 

Ucraïna envaïda per Rússia: Tercer dia de guerra

Ucraïna, 26 de febrer 2022

 

Escenografia de la por

 

Aquesta fotografia es per emmarcar. La separació entre ambdós polítics i Presidents de Rússia i França permet entendre simbòlicament el que separa la UE i EEUU i Rússia com el darrera fons d'Ucraïna com  víctima propiciatòria. 

L'escenografia es del temps de Brézhnev. M'agradaria saber qui és el decorador d'aquests horrors!. La filosofia de Putin també, es la doctrina Brézhnev - aquesta diu que si un país satèl·lit de Moscou se'n vol anar per abraçar la OTAN, llavors, Moscou no pot quedar-se de braços plegats, ha de intervenir-.  

Ja no hi és la Unió Soviètica, els països satèl·lits, ja no existeixen, almenys en teoria. Amb l'esfondrament de la antiga Unió Soviètica, l'alliberament i caiguda del Taló d'Acer va fer aflorar una nova etapa. Però ara, el 2022 Rússia vol recordar que malgrat tot, ells son els hereus de l'antiga Unió Soviètica,  el mateix Putin, reivindica a Stalin, com vencedor de la Segona Guerra Mundial, com a líder mundial. Rússia i Xina volen que la UE i EEUU siguin història. I res millor que reivindicar la doctrina Brézhnev per tancar files a Rússia i de pas posar en evidencia a Occident. 

Macron sabia on el ficaven per fer-se la fotografia? Segur que no. Hauria estat molt descortès no haver-se assegut? Aquest no va voler fer-se una PCR i Putin es un hipocondríac, però la taula és el símbol d'un allunyament inquietant i perillós. No ajuda gens els ucraïnesos que les representacions diplomàtiques dels països que vol defensar-los s'han vagin corrents.  Tindrem que esperar nous esdeveniments en les properes setmanes per saber què vol fer Putin. El que es segur es que Occident no farà cap guerra per Ucraïna.