Badalona: Zona cero de la indignitat

 

Quan dos jutjats (2), els Mossos d'Esquadra, la Sareb  s' uneixen, contra immigrants el resultat es una victòria increïble per fer el món més just i humà. Tots estaran contents, la Sareb, es un engendra per fer-se trampes al solitari en qüestions  de números vermells, pertany al Estat, no sembla que sigui per servir a els ciutadans. Ara sembla que té molta presa a treu 'sen de sobra a tots els sense sostre que mal viuen en condicions infrahumanes.

Sense comentari, perquè es comenta sol

 

Sembla que si tots ells haguessin mort per intoxicació de fum, o un incendi devastador, llavors tothom parlaria que cal fer alguna cosa, però l'únic que saben fer aquest Estat de despropòsits en el que vivim, és exactament això.  Tots al carrer, si algú pregunta hi ara que farà aquesta gent? La resposta de les Administració, que sempre volen parlar, es un silenci què no pot evitar sentir vergonya per el maltractament de la gent més pobre i desemparada.

Decathlon solidaria amb els Estats

 

Decathlon també si suma per oferir els Estats seguretat enfront de l'arribada de embarcacions plenes de migrats que volen arribar el Dorado anglès. La veu d'alerta d'un bon samarità alertar a les Autoritats per impedir comprar caiacs o barques neumàtiques de joguina. Ho van fer per qüestions humanitàries? Malauradament, la resposta és no. França i Anglaterra porten temps acusant-se de fer-se la guitza deixant els migrats sortir cap la costa anglesa. Tot plegat, molt amb la línia de la UE. Es veritat que el Regne Unit va per lliure. També Polònia. La UE no sap que fer, i per això simplement, prohibeix a Decathlon -Calais- vendre productes susceptibles de fer-se utilitzar per persones indesitjables. Encara hi ha molta gent deixada de la mà de la UE a la frontera del no res entre Polònia i Bielorússia. Podria Decathlon portar tendes de campanya i estris de supervivència a la gent que està patint les conseqüències del dèspotes que governen aquest món?

Drama en Badalona

Drama a Badalona. Podia haver sigut a qualsevol ciutat. Un edifici deixat de la ma de deu, però de propietat privada que portava deu anys sense què ningú fes cas. Per això, estava ocupat per sense sostres que mal vivien en aquest edifici. La fotografia permet veure que a una certa distancia hi ha uns blocs de pisos ven llampants, és el que té viure a la nostre societat (capitalista).

De moment hi ha tres morts al incendi, però encara s'ha d'entrar a una part que encara no s'ha pogut accedir. No s'ha sap si hi ha més gent. Molts del sense sostre son migrats sense papers. Hi ha que porten mitja vida a Espanya, però sense els maleïts papers, gràcies a la Llei d'Estrangeria.

Ara tots son lamentacions, però de moment, les Administracions, ja pensen en com escapolir-se de les seves responsabilitats. El cercle viciós del sense papers impossibilitat qualsevol mena de integració. El Alcalde de Badalona, el xenòfob Albiol, ja ha suggerit què ha passat. Vivim temps de pandemia, i això permet a les Autoritats fer veure que treballant incansablement  per la salut del seus ciutadans. Sembla que la resta del problemes, passin a la llista, però si ets un sense papers, llavors no ets cap prioritat, és més, no existeixes. Potser, l'única llista què apareixeran  serà la de la seva defunció.