La "flotilla de Gaza" en dic sec

 

La "Flotilla de la Llibertat" està ancorada al port d'Istanbul. Es parla de problemes "administratius", però el cert és que es veu la mà d'Israel i EE.UU per fer naufragar aquesta operació d'ajuda humanitària a Gaza. La realitat supera els bons desitjos dels expedicionaris, entre ells Ada Colau i Jaume Asens. Si el problema fos a l'Àfrica tindria més possibilitats, però estem parlant dels territoris ocupats per Israel a la Franja de Gaza. I la OTAN podria fer algun gest per apropar aquesta ajuda? La resposta és evident que no. No volen incomodar els carnissers de Gaza, tenen nom i cognom i tothom ho sap. I és clar, també Hamàs juga els seu paper. 

Terratrèmol: Síria oblit i càstig

 L’article de Ethel Bonet ens dona les pistes per comprendre el significat de l’ajuda humanitària. Això vol dir, que hi ha víctimes dignes i indignes. Règims amics –independentment si respectes els drets humans o no- i enemics, i si tens la mala sort de viure en els lloc equivocats, a les zones controlades per els rebels llavors el desemparament és doble. Què fa l’ONU en aquests casos? Aquests exercicis d'Ajuda Humanitària a escala global són actes de propaganda per fer oblidar que la resta del temps, no cal preocupar-se. Els nostres governs  se senten generosos  amb els sàtrapes que hi governen aquests tristos països. Veiem aquestes situacions, t’ha n’ha dones del llarg camí que  tenim per davant per fer una societat global més justa i humana.

Estampes diplomátiques

 

La fotografia ha donat molt de què parlar. Dos a les cadires, entre ell el president de Turquia, Erdongan, sense mascareta i l'altra Charles Michel del Consell Europeu, també sense .  Qui eran els què estan al sofa? Potser els traductors? No !. Almneys, hi ha una què és la presidenta de la Comissió europea,  Ursula Van der Leyen, no té més poder què el president del Consell? L'altra no és diu qui és. El Sr. Michel no va fer cap gest per donar suport a la presidenta del Consell. Com si juguessin a les cadires, ella va quedar fora. Diuen què seguien el protocol. Masclisme, és el què denota aquesta posada en escena. La reunió venia per demanar a Turquia que no marxes de la Convenció d'Istambul, en contra de la violència masclista. La propera vegada que vagin a Ankara, què porti un altra company de viatge! O potser què engegui a dida al President de torn. Ahhh!!! això és de poc diplomàtic !!!