Noticies que no apareixen a les portades dels diaris!

 

"Una ofensiva sobre el camp de refugiats de Jenin, un dels feus de la resistència, ha deixat almenys 9 morts i 35 ferits. Amb una elevada densitat de població i els índexs de pobresa, hi han sorgit grups armats formats per joves. El govern israelià ha anunciat que l'operació durarà setmanes." (Ara.cat, 21/1/25)

 

"Almenys 76 persones van morir i 51 més van quedar ferides dimarts en l’incendi de l’hotel Grand Kartal en una zona d’esquí de la província turca de Bolu, entre Ankara i Istanbul. L’edifici, situat a l’estació de Kartalkaya, a 2.200 metres d’altitud, va començar a cremar a dos quarts de quatre de la matinada, hora local." (Ara.cat, 22/1/25) 

Occident s'esforça per blanquejar el terrorisme islàmic!

  

Fent-se selfies

Hi ha en marxa una operació de blanqueig dels rebels de Síria. La fotografia, es veu una festivitat que malauradament veurem quan de temps dura. Perquè les forçes “rebels” no tenen res de democratitzadores, son les restes dels Daesh (Estat Islàmic), Haiat Tahrir aix-Xam (Organització per a l'Alliberament del Llevant) i qualsevol grupuscles amb armes. Aquests ara mateix guanyen temps. Un règim tirànic s’han va, però encara pot venir un altre pitjor. Mentre Occident dona ales al imaginari d’una societat plural. Però la realitat del món àrab desmenteix rotundament aquestes elucubracions.

Israel ja ha bombardejat el país, a tothom li sembla normal que Israel pugui bombardejar el Líban, Síria i per suposat la presó de la Franja de Gaza, amb el vist-i-plau de tothom. Turquia, a qui la UE paga ingents quantitats de diners per mantenir a ratlla la migració, te carta blanca per destruir els kurds. Trump està a la volta de la cantonada. Biden ha estat un President catastròfic per la seguretat del món. Trump vol fer historia. 

La premsa i el mitjans afins al poder seguiran la seva campanya de blanqueig per un grups que el únic que volen és el poder en nom de déu. La UE vol que tots els sirians s’han vagin a Síria. Un consell, no aneu, perquè si marxeu tindreu les portes tancades i barrades. Quan el fonamentalisme aflori en les formes de governar, la UE mirarà cap a un altre lloc, com ho fa a Afganistan, Gaza, Sudan, Haití, i un reguitzell de llocs deixats de la ma dels homes.

La "flotilla de Gaza" en dic sec

 

La "Flotilla de la Llibertat" està ancorada al port d'Istanbul. Es parla de problemes "administratius", però el cert és que es veu la mà d'Israel i EE.UU per fer naufragar aquesta operació d'ajuda humanitària a Gaza. La realitat supera els bons desitjos dels expedicionaris, entre ells Ada Colau i Jaume Asens. Si el problema fos a l'Àfrica tindria més possibilitats, però estem parlant dels territoris ocupats per Israel a la Franja de Gaza. I la OTAN podria fer algun gest per apropar aquesta ajuda? La resposta és evident que no. No volen incomodar els carnissers de Gaza, tenen nom i cognom i tothom ho sap. I és clar, també Hamàs juga els seu paper. 

Terratrèmol: Síria oblit i càstig

 L’article de Ethel Bonet ens dona les pistes per comprendre el significat de l’ajuda humanitària. Això vol dir, que hi ha víctimes dignes i indignes. Règims amics –independentment si respectes els drets humans o no- i enemics, i si tens la mala sort de viure en els lloc equivocats, a les zones controlades per els rebels llavors el desemparament és doble. Què fa l’ONU en aquests casos? Aquests exercicis d'Ajuda Humanitària a escala global són actes de propaganda per fer oblidar que la resta del temps, no cal preocupar-se. Els nostres governs  se senten generosos  amb els sàtrapes que hi governen aquests tristos països. Veiem aquestes situacions, t’ha n’ha dones del llarg camí que  tenim per davant per fer una societat global més justa i humana.

Estampes diplomátiques

 

La fotografia ha donat molt de què parlar. Dos a les cadires, entre ell el president de Turquia, Erdongan, sense mascareta i l'altra Charles Michel del Consell Europeu, també sense .  Qui eran els què estan al sofa? Potser els traductors? No !. Almneys, hi ha una què és la presidenta de la Comissió europea,  Ursula Van der Leyen, no té més poder què el president del Consell? L'altra no és diu qui és. El Sr. Michel no va fer cap gest per donar suport a la presidenta del Consell. Com si juguessin a les cadires, ella va quedar fora. Diuen què seguien el protocol. Masclisme, és el què denota aquesta posada en escena. La reunió venia per demanar a Turquia que no marxes de la Convenció d'Istambul, en contra de la violència masclista. La propera vegada que vagin a Ankara, què porti un altra company de viatge! O potser què engegui a dida al President de torn. Ahhh!!! això és de poc diplomàtic !!!