Occident s'esforça per blanquejar el terrorisme islàmic!

  

Fent-se selfies

Hi ha en marxa una operació de blanqueig dels rebels de Síria. La fotografia, es veu una festivitat que malauradament veurem quan de temps dura. Perquè les forçes “rebels” no tenen res de democratitzadores, son les restes dels Daesh (Estat Islàmic), Haiat Tahrir aix-Xam (Organització per a l'Alliberament del Llevant) i qualsevol grupuscles amb armes. Aquests ara mateix guanyen temps. Un règim tirànic s’han va, però encara pot venir un altre pitjor. Mentre Occident dona ales al imaginari d’una societat plural. Però la realitat del món àrab desmenteix rotundament aquestes elucubracions.

Israel ja ha bombardejat el país, a tothom li sembla normal que Israel pugui bombardejar el Líban, Síria i per suposat la presó de la Franja de Gaza, amb el vist-i-plau de tothom. Turquia, a qui la UE paga ingents quantitats de diners per mantenir a ratlla la migració, te carta blanca per destruir els kurds. Trump està a la volta de la cantonada. Biden ha estat un President catastròfic per la seguretat del món. Trump vol fer historia. 

La premsa i el mitjans afins al poder seguiran la seva campanya de blanqueig per un grups que el únic que volen és el poder en nom de déu. La UE vol que tots els sirians s’han vagin a Síria. Un consell, no aneu, perquè si marxeu tindreu les portes tancades i barrades. Quan el fonamentalisme aflori en les formes de governar, la UE mirarà cap a un altre lloc, com ho fa a Afganistan, Gaza, Sudan, Haití, i un reguitzell de llocs deixats de la ma dels homes.

Un nou estat fallit: Síria

 

Un titular que amaga masses incerteses.  “Els Estats Units, Europa i Israel parlen ara de "rebels", i no de "salafistes-jihadistes", una circumstància que revela clarament que les potències no amaguen la seva simpatia envers aquesta última rebel•lió.” (Ara.cat, Eugeni García Gascón, 6/12/24). Veient les forçes salafistes-jihadistes res de bo és pot esperar per la població de Síria. Especialment, les dones. Occident juga amb joc i sembla que no aprèn res del passat. 

Aquest cop d’efecte surt escaldada la Rússia de Putin i l’Iran. El beneficiari principal seran Turquia e Israel. Dos potencies amb interessos oposats. La destrucció del país està garantida. La fugida massiva de refugiats serà una constant a partir d’ara. El dictador Bashar al-Assad marxarà a un exili daurat. El seu destí immediat és Moscou. Veient les imatges dels insurgents, amb les seves armes a la mà, és propaganda del segle passat, el futur de Síria s’encara al abisme. Més teocràcia salafista i un Israel que sap que tenint ells l’aviació, pot destruir a un enemic secular. Franja de Gaza, Cisjordània, Líban, Iran i ara Síria, son bons temps per l’extremisme de  Netanyahu.

El règim de Bashar era un horror, però el futur encara pot ser més agre per la ciutadania que veu com marxa un dictador i apareixen una pila d’aspirants a imposar la llei islàmica, sembla que amb el recolzament d’Occident. És difícil entendre aquesta deriva suïcida. De retruc, explica que les superpotències son cosa del passat. La polarització entre els antics blocs s’ha volatilitzat i l’únic que queda a la població és tornar a adaptar-se a unes condicions que amb molta seguretat seran encara pitjors de les que ja tenien. Espero que ningú digui que l’horitzó s’ha albira la democracia. 

Israel s'atreveix amb tot: Gaza, Iran i Síria

 

Hi ha moment on tot surt de cara. A l'ONU EEUU s'encarrega de dir al món que Palestina seguirà en mans de Israel. I per altra banda, Israel ataca Isfahan al Iran en un atac aparentment més tàctic que estratègic. A mesura que passin les hores veurem l'abast del atac. Així que Israel pot fer front a Gaza on el passeig triomfal es total i absolut, això si, encara no han trobat els ostatges que Hamàs encara reté, malgrat que a població està sent massacrada sense que l'ONU poguí fer alguna cosa. La asimetria entre països és obscena, els bons, Israel que ha assassinat més de 34.000 palestins de la Franja de Gaza, des de el novembre passat, i per altre, Palestina, cap reconeixement de cap tipus, i com sempre Iran, una teocràcia intolerant com Aràbia Saudí, que aquest i és del bons boníssims. Bons temps per la industria d'armament i pèssim per aquells que reclamen l'alto el foc i els passadissos humanitaris per ajudar a la població de Gaza, aïllada i sotmesa al foc i a la fam.

  

 

Terratrèmol: Síria oblit i càstig

 L’article de Ethel Bonet ens dona les pistes per comprendre el significat de l’ajuda humanitària. Això vol dir, que hi ha víctimes dignes i indignes. Règims amics –independentment si respectes els drets humans o no- i enemics, i si tens la mala sort de viure en els lloc equivocats, a les zones controlades per els rebels llavors el desemparament és doble. Què fa l’ONU en aquests casos? Aquests exercicis d'Ajuda Humanitària a escala global són actes de propaganda per fer oblidar que la resta del temps, no cal preocupar-se. Els nostres governs  se senten generosos  amb els sàtrapes que hi governen aquests tristos països. Veiem aquestes situacions, t’ha n’ha dones del llarg camí que  tenim per davant per fer una societat global més justa i humana.