L'article d'Amina Hussein (Ara.cat, 25/1/26) dona idea del calvari que estan passant el kurds a Síria. La desgracia dels kurds com els palestins és que no tenen Estat. I els estats que els en volten no volen un estat propi kurd. Turquia vol eliminar els kurds, i el nou govern Síria, producte d'una guerra fratricida amb l'ajuda de Rússia i la irrupció del Estat Islàmic (2014-2015), ha desembocat que els nous mandataris, siguin botxins d'aquella guerra, ara reconvertits en esforçats amants de la pau i la democracia. En altres paraules, mentre siguin útils -els EUA-, podran fer que el vulguin amb la població civil, sigui siriana o en aquest cas, kurda.
Els kurds com els palestins, son víctimes indignes, perquè no segueixen l'estela dels EEUU, perquè son una nosa permanent en l'historia des de el segle XX. Kobane al igual que Gaza, serà noticia quant els seus habitants siguin massacrats per les forces del bé. Com és que el món actual s'empassi tota aquesta crueltat i deshumanització contra els més febles?
