Un titular que amaga masses incerteses. “Els Estats Units, Europa i Israel parlen ara de "rebels", i no de "salafistes-jihadistes", una circumstància que revela clarament que les potències no amaguen la seva simpatia envers aquesta última rebel•lió.” (Ara.cat, Eugeni García Gascón, 6/12/24). Veient les forçes salafistes-jihadistes res de bo és pot esperar per la població de Síria. Especialment, les dones. Occident juga amb joc i sembla que no aprèn res del passat.
Aquest cop d’efecte surt escaldada la Rússia de Putin i l’Iran. El beneficiari principal seran Turquia e Israel. Dos potencies amb interessos oposats. La destrucció del país està garantida. La fugida massiva de refugiats serà una constant a partir d’ara. El dictador Bashar al-Assad marxarà a un exili daurat. El seu destí immediat és Moscou. Veient les imatges dels insurgents, amb les seves armes a la mà, és propaganda del segle passat, el futur de Síria s’encara al abisme. Més teocràcia salafista i un Israel que sap que tenint ells l’aviació, pot destruir a un enemic secular. Franja de Gaza, Cisjordània, Líban, Iran i ara Síria, son bons temps per l’extremisme de Netanyahu.
El règim de Bashar era un horror, però el futur encara pot ser més agre per la ciutadania que veu com marxa un dictador i apareixen una pila d’aspirants a imposar la llei islàmica, sembla que amb el recolzament d’Occident. És difícil entendre aquesta deriva suïcida. De retruc, explica que les superpotències son cosa del passat. La polarització entre els antics blocs s’ha volatilitzat i l’únic que queda a la població és tornar a adaptar-se a unes condicions que amb molta seguretat seran encara pitjors de les que ja tenien. Espero que ningú digui que l’horitzó s’ha albira la democracia.
