Avui hi haurà eleccions els EEUU amb Harris i Trump, l’impulsor del assaltat al Capitoli el 2021, però que en un país extremadament punitiu, no va tindrà per ell, cap repercussió penal. I pot tornar a guanyar. Seria la constatació que vivim com diu Ramoneda, una societat post democràtica o l’eufemisme d’autoritarisme postdemocràtic. Democràcia pot viure de la mentida i la ira permanent? En aquest nou segle XXI, hi ha una constatació dolorosa, el capitalisme viu millor sense democracia. Durant l’etapa de la Guerra Freda, es va establir una mena de consens, entre democracia y capitalisme. L’estat del benestar reflectia aquest consens. Des de la caiguda del comunisme (1989), aquest consens, s’ha estripat com un paper que cal tirar a la paperera de la historia. La emergència dels nous mil milionaris, la passió de la dreta de tota la vida i les noves adaptacions extremistes, fan que l’enemic objectiu sigui l’estat del benestar. Parlen de menys estat, però això no és cert. Els hi fa nosa l’estat que redistribueix la riquesa. Això és el que no suporten, i de moment ho estan aconseguit. EEUU és el laboratori per fer les proves. La divisió profunda entre demòcrates i republicans és la evidencia d’aquest món on els govern no fan política, sinó eliminar entrebancs perquè aquest mil milionaris puguin fer la seva voluntat. I amb això, tant Harris com Trump, están d’acord.
