L'article de Ingrid Guardiola, El búnker de Trump, (Ara.cat, 20/1/21), un article excel•lent, tracta d’una imatge, el búnker de la Casa Blanca, on Trump i els seus, observen amb la tranquil•litat que dona estar a un lloc inabastable, com els seus seguidors més radicals, pujant les escales del Capitoli. Aquest búnker és va fer servir, arran les manifestacions massives per la mort de George Floyd (2020).
La paraula clau que utilitza com desllorigador de tot l’afer, és la ira. Ira d’una ciutadania, què ben mirat, no es tan diferent a nosaltres, diu l’autora del article. Cal recordar que setanta milions de nord-americans l’han votat. I no potser que tots estiguin abduïts per Trump. Llavors, què ha fet Trump? Posar l’accent amb la ira de la gent que se sent exclosa, què ja no ocupa el lloc, que creu que li pertoca. És evident que Trump, pertany a l’elit que ha fet possible que les classes mitjanes estiguin perden l’estatut que havien tingut. Ell, ha sàpigut parlar –en les mentides que calgués- els ulls de la gent. És l’estratègia clàssica del venedor de sempre, fer confiança. Potser quant surts del concessionari, el teu cotxe s’espatlli, i ells és farà creus del què ha passat. Sempre podrà culpar els coreans, japonesos, alemanys, etc. Sempre hi ha algú per carregar-li les culpes.
El búnker, en les seves pantalles gegants, retransmetien l’assalt al Capitoli, tant a prop i tan lluny. Diu l’articulista, que El món s’assembla més al seu búnquer que al Capitoli. La imatge, és força interessant i sobretot, inquietant, puix, vol dir, què la democràcia, llavors ja no és juga a on tothom està –Capitoli-, sinó amagats de tothom, per dirigir, els destins de la resta dels mortals.
