Les converses, diu el vicepresident estatunidenc, han de servir per "girar full i transformar" la relació dels Estats Units "amb el poble iranià". (Ara.cat, 22/6/26).
Israel va empenya els EEUU a una intervenció militar a l'Iran. I l'Iran com a resposta va tancar l'estret d'Ormuz. Ara sap que l'estret d'Ormuz posa extremadament nerviós a Trump i els estats del golf pèrsic. Trump vol enllestir ràpidament aquest capítol amb unes converses tant fràgils i estratègiques què no serviran de res. L'afirmació de Vance sobre el poble iranià no és més que paraules buides. No sé si ell ho sap. Una de les característiques de la política nord-americana és que el vicepresident un un zero a l'esquerra. L'única utilitat és no deixar en el buit la transmissió de poder en cas que el president tingui que deixar la presidència per causa d'infermetat o mort.
El "poble iranià" està sol en mans d'una teocràcia assassina i ferotge. Amb els atacs nord-americans e israelians, l'únic que han fet és reforçar la paranoia d'un règim en estat de guerra permanent. A la taula de "negociacions" -és difícil conversar quan l'altre amenaça amb "atacar amb molta força"- l'Iran té Ormuz per negociar. El problema és Israel. A Israel, Netanyahu sap que faci el que faci no hi haurà repercussions per part de Trump. I aquest cap per lligar és avui un escull molt difícil de superar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada