Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània
dissabte, 6 d’abril del 2024
Iran es fa petit davant de Israel
divendres, 5 d’abril del 2024
Israel enfangat en la seva inhumanitat
dijous, 4 d’abril del 2024
Israel no vol que mengin els palestins de Gaza
dimecres, 3 d’abril del 2024
Israel acusa a tothom de antisemitisme!
dimarts, 2 d’abril del 2024
Destrucció del hospital Al-Shifa: 400 morts!
diumenge, 31 de març del 2024
dijous, 28 de març del 2024
Morir de gana a Gaza
divendres, 22 de març del 2024
Israel deixa que tothom parli d'ella
dimecres, 20 de març del 2024
Gaza agonitza de fam: Gràcies, per no fer res UE (Espanya)
dilluns, 18 de març del 2024
Israel : Crims de guerra, avalat per els amics dels Drets Humans (o no)
dijous, 14 de març del 2024
Cinisme i obscenitat de Israel
"Dimecres Israel va anunciar que volia "inundar" la Franja amb ajuda humanitària des de diversos punts d'entrada. Ho va dir dimecres al vespre el portaveu militar del país, Daniel Hagari, a un grup de periodistes estrangers, segons informa Reuters." (Ara.cat, 14/3/24)
La utilització de la fam com arma de guerra, és avui un fet homologable perquè Israel ho està portant a terme, mentre la Comunitat Internacional és felicita de la magnanimitat del govern israelià per permetre l'ajuda . Més de 31.000 mort, dins uns territoris ocupats per Israel. Destruït Gaza, sense res, parlar de inundar d'ajuda és d'un cinisme miserable superlatiu. Propaganda de guerra és el que fa servir Daniel Hagari per rentar-se la cara esquitxada de tanta sang.
dissabte, 9 de març del 2024
Grossman i els seus dubtes existencials
Avui, al Ara.cat, (8/3/24) apareix un article de David Grossman, Israel està caient en un abisme. Un article extens, emotiu, amb molts dubtes i una sensació de neguit existencial. Hi ha una frase prou ambigua quant diu: “¿Els països amb interessos en el conflicte no veuen que els israelians i els palestins ja no són capaços de salvar-se a si mateixos?”. Què vol dir això?
L’ inici del seu article explica el què representa el 7 d’octubre del 2023: “Com durant diverses hores els terroristes de Hamàs van envair llars d'israelians, van assassinar unes 1.200 persones, van violar i segrestar, saquejar i incendiar. Durant aquestes hores terribles, abans que les forces de defensa d'Israel sortissin del seu estat de commoció, els israelians van tenir una perspectiva dura i concreta del que podria passar si el seu país no només patís un cop dur, sinó si realment deixés d'existir. Si ja no hi hagués Israel.”
Grossman parla del altre costat, els palestins: “segons dades del ministeri de Salut gazià, dirigit per Hamàs, des del 7 d'octubre a la franja de Gaza han mort més de 30.000 palestins. Entre ells, molts nens, dones i civils, molts dels quals no pertanyien a Hamàs ni van participar al cicle de la guerra. “No implicats”, els anomena Israel en conflictès, l'idioma amb què els països en guerra s'enganyen a si mateixos per no afrontar les repercussions dels seus actes.”
Sembla que Grossman, no acaba de creuràs les xifres de mort del costat palestins. Dir que han mort molts nens, dones i civils, és quedar-se molt curt. No tothom és de Hamàs. Cal recordar que Hamàs va ser encoratjat dins del Estat israelià per afeblir a l’Autoritat Palestina.
“Tota la sang va a la ferida” (Gershom Scholem). Gairebé cinc mesos després de la matança, així és com se sent Israel. La por, la commoció, la ira, el dolor i la humiliació i la venjança, les energies mentals de tota una nació: tot això ha fluït sense parar cap a aquesta ferida, cap a l'abisme en què encara seguim caient.” Això és també la resposta israeliana contra els palestins. No hi ha aturador, malgrat algunes veus. Perquè aquesta ferida té a veure amb la sensació de pèrdua. Una pèrdua se seguretat existencial. Malgrat la seva fortalesa militar, incomparable els seus veïns, Grossman cau en una mena d’auto compassió, què vist des de fora, sembla ridícul. Pensa que el món odia a Israel, ho diu així: “ El que també ha quedat clar és com està de profundament arrelat l'odi a aquesta nació.”
Més enllà de la retòrica d’Iran, Hamàs, Hezbol•là, no crec que tothom volguí la seva desaparició, perquè això és impossible. I el poble d’Israel, ja farà l’impossible per impedir-ho. La destrucció de Gaza, te a veure amb l’ocupació de territoris per part del govern de Benjamin Netanyahu i la seva coalició d’extrema dreta política i religiosa. La polarització de la que parla Grossman ha generat per obra d’Hamàs un replegament de la societat israeliana, cap a una fortalesa i no una llar. Existeix un antisemitisme? Es clar que si existeix. Però això sempre ha estat latent. Però no crec pas que sigui majoritari, més enllà dels grups extremistes. Avui Israel, no és pas un estat paria, ni res per l’estil. Es una societat molt complexa per la seva diversitat d’estils de vida. El 7 d’octubre, Hamàs va atacar una festa rave on els joves israelians ballaven i s’ho passaven be. Dubto molt que Hamàs permetés res semblant al altra costat del mur dels territoris ocupats.
Grossman vol treure un missatge d’esperança per solucionar aquest conflicte etern. Acaba amb aquestes paraules d’un desideràtum: “Que tràgic que seria que això passi –si és que passa– no des de l'esperança i l'entusiasme sinó des de l'esgotament i la desesperació. D'altra banda, aquest és l'estat mental que sovint porta els enemics a reconciliar-se, i avui dia és l'únic que podem esperar. I ens conformarem amb això. Sembla que hàgim hagut de travessar el mateix infern per arribar al lloc des d'on poder veure, els dies excepcionalment lluminosos, els llunyans límits del cel.”
Grossman és massa parcial, i això és molt normal i comprensible. Però el que està passant a Gaza és massa esgarrifós per no incidir-hi, perquè quina mena de generació sortirà a Gaza, desprès de la destrucció de la seva població? Quins sentiments pot albergar els nens sense pare i mare que malviuran si arriben quant siguin adolescents? Quanta ràbia i odi envers l’enemic, sinó hi ha cap esperança per una vida millor?
dijous, 7 de març del 2024
divendres, 1 de març del 2024
La fam com estratègia de guerra
dijous, 29 de febrer del 2024
dimarts, 13 de febrer del 2024
Netanyahu vol portar els palestins a Venus!
diumenge, 4 de febrer del 2024
Jehovà visita Gaza
divendres, 12 de gener del 2024
L'Haia, Sana'a, Gaza: Un món global
Tants països al món, hi ha tingut que ser Sud-àfrica qui faci la denuncia contra Israel al TIJ. Sembla clar que la UE mirarà a un altra lloc el que faci Israel, ni 23.000 palestins morts son suficients per fer una demanda com la fet Sud-àfrica. Nosaltres que tot el dia anem parlant de drets humans. Hi ha dues mesures per mesurar qualsevol qüestió: víctimes dignes e indignes. Els palestins entrar en la segona categoria, també les kurds, i tots aquells que no tenen estats per defensar-se. Una derivada del conflicte, està suposant el boqueix del vaixells per el mar Roig, per part de la guerrilla houthis (Iemen) teledirigida per l’Iran. “Màxima tensió a l'Orient Mitjà: els Estats Units i el Regne Unit ataquen els houthis del Iemen « (Ara.cat, 12/1/2024). El titular sembla una mica excessiu, perquè els houthis no poden competir amb els desplegament militar d’EE.UU i Anglaterra.
Les companyies navilieres, no volen donar la volta per Àfrica, masses despeses. Ningú vol perdre diners. El petroli i les mercaderies tenen que circular malgrat el món s’esfondri. Els houthis per enfrontar-se a Occident, entren directament al grup des indignes. Els houthis els importa un rave el comerç internacional. El Iemen, és ara mateix un escenari con Àrabia Sudita i l’Iran han posat les seves grapes per jugar la seva particular guerra de influència. Els houthis, controlen bona part del Iemen, inclosa la seva capital Sana’a.
dijous, 11 de gener del 2024
Gaza en el purgatori
dijous, 4 de gener del 2024
Les matances continuen a Gaza!