Grossman i els seus dubtes existencials

 

Avui, al Ara.cat, (8/3/24) apareix un article de David Grossman, Israel està caient en un abisme. Un article extens, emotiu, amb molts dubtes i una sensació de neguit existencial.  Hi ha una frase prou ambigua quant diu: “¿Els països amb interessos en el conflicte no veuen que els israelians i els palestins ja no són capaços de salvar-se a si mateixos?”. Què vol dir això? 

L’ inici del seu article explica el què representa el 7 d’octubre del 2023: “Com durant diverses hores els terroristes de Hamàs van envair llars d'israelians, van assassinar unes 1.200 persones, van violar i segrestar, saquejar i incendiar. Durant aquestes hores terribles, abans que les forces de defensa d'Israel sortissin del seu estat de commoció, els israelians van tenir una perspectiva dura i concreta del que podria passar si el seu país no només patís un cop dur, sinó si realment deixés d'existir. Si ja no hi hagués Israel.”

Grossman parla del altre costat, els palestins: “segons dades del ministeri de Salut gazià, dirigit per Hamàs, des del 7 d'octubre a la franja de Gaza han mort més de 30.000 palestins. Entre ells, molts nens, dones i civils, molts dels quals no pertanyien a Hamàs ni van participar al cicle de la guerra. “No implicats”, els anomena Israel en conflictès, l'idioma amb què els països en guerra s'enganyen a si mateixos per no afrontar les repercussions dels seus actes.”

Sembla que Grossman, no acaba de creuràs les xifres de mort del costat palestins. Dir que han mort molts nens, dones i civils, és quedar-se molt curt. No tothom és de Hamàs. Cal recordar que Hamàs va ser encoratjat dins del Estat israelià per afeblir a l’Autoritat Palestina.   

“Tota la sang va a la ferida” (Gershom Scholem). Gairebé cinc mesos després de la matança, així és com se sent Israel. La por, la commoció, la ira, el dolor i la humiliació i la venjança, les energies mentals de tota una nació: tot això ha fluït sense parar cap a aquesta ferida, cap a l'abisme en què encara seguim caient.” Això és també la resposta israeliana contra els palestins. No hi ha aturador, malgrat algunes veus. Perquè aquesta ferida té a veure amb la sensació de pèrdua. Una pèrdua se seguretat existencial. Malgrat la seva fortalesa militar, incomparable els seus veïns, Grossman cau en una mena d’auto compassió, què vist des de fora, sembla ridícul. Pensa que el món odia a Israel, ho diu així: “  El que també ha quedat clar és com està de profundament arrelat l'odi a aquesta nació.”

Més enllà de la retòrica d’Iran, Hamàs, Hezbol•là, no crec que tothom volguí la seva desaparició, perquè això és impossible. I el poble d’Israel, ja farà l’impossible per impedir-ho.  La destrucció de Gaza, te a veure amb l’ocupació de territoris per part del govern de Benjamin Netanyahu i la seva coalició d’extrema dreta política i religiosa. La polarització de la que parla Grossman ha generat per obra d’Hamàs un replegament de la societat israeliana, cap a una fortalesa i no una llar. Existeix un antisemitisme? Es clar que si existeix. Però això sempre ha estat latent. Però no crec pas que sigui majoritari, més enllà dels grups extremistes. Avui Israel, no és pas un estat paria, ni res per l’estil. Es una societat molt complexa per la seva diversitat d’estils de vida. El 7 d’octubre, Hamàs va atacar una festa rave on els joves israelians ballaven i s’ho passaven be. Dubto molt que Hamàs permetés res semblant al altra costat del mur dels territoris ocupats. 

Grossman vol treure un missatge d’esperança per solucionar aquest conflicte etern. Acaba amb aquestes paraules d’un desideràtum: “Que tràgic que seria que això passi –si és que passa– no des de l'esperança i l'entusiasme sinó des de l'esgotament i la desesperació. D'altra banda, aquest és l'estat mental que sovint porta els enemics a reconciliar-se, i avui dia és l'únic que podem esperar. I ens conformarem amb això. Sembla que hàgim hagut de travessar el mateix infern per arribar al lloc des d'on poder veure, els dies excepcionalment lluminosos, els llunyans límits del cel.”

Grossman és massa parcial, i això és molt normal i comprensible. Però el que està passant a Gaza és massa esgarrifós per no incidir-hi, perquè quina mena de generació sortirà a Gaza, desprès de la destrucció de la seva població? Quins sentiments pot albergar els nens sense pare i mare que malviuran si arriben quant siguin adolescents? Quanta ràbia i odi envers l’enemic, sinó hi ha cap esperança per una vida millor?

Un nou curs que sembla vell

 Avui comença el nou curs escolar, amb tot el  que representa, la nova normalitat què ha imposat el covid-19. La nova rutina que comença en pors i esperançes. No hi ha cap alternativa, llevat de tancar centres quan comenci els contagis, que n’hi hauran. La qüestió és quants centres i alumnes afectarà tot això. També el professorat que quedi confinat a casa i el etern problema de les substitucions. S’han dit molts disbarats, per exemple:

[Hoy comienza el nuevo curso escolar, con todo lo que representa, la nueva normalidad que ha impuesto el Covid-19. La nueva rutina que comienza con miedos y esperanzas. No hay alternativa, salvo cerrar centros cuando comiencen los contagios, que los tendrán. La cuestión es cuántos centros y alumnos afectará todo esto. También el profesorado que quede confinado en casa y el eterno problema de las sustituciones. Se han dicho muchos disparates, por ejemplo:]

“El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar que es repartirien 300.000 ordinadors a tots els alumnes a partir de 3r d’ESO i FP dels centres públics i “els que calgui” dels centres concertats, i fins a 85.000 dispositius entre els docents de centres públics per garantir una bona docència online quan hi hagi quarantenes. Els ordinadors no estan ni comprats, perquè l’altíssima demanda n’ha disparat el preu i ara la conselleria està esperant que siguin més barats. De moment es repartiran ordinadors a 40.000 docents. Els alumnes hauran d’esperar almenys fins al desembre.” (Ara.cat, 13/09/2020)

["El consejero de Educación, Josep Bargalló, anunció que se repartirían 300.000 ordenadores a todos los alumnos a partir de 3º de ESO y FP de los centros públicos y" los que sea necesario "de los centros concertados, y hasta 85.000 dispositivos entre los docentes de centros públicos para garantizar una buena docencia online cuando haya cuarentenas. Los ordenadores no están ni comprados, porque la altísima demanda ha disparado el precio y ahora la conselleria está esperando que sean más baratos. De momento se repartirán ordenadores a 40.000 docentes. Los alumnos tendrán que esperar al menos hasta diciembre. " (Ara.cat, 09/13/2020)]

Hi ha més, naturalment, però la qüestió es què els polítics tenen facilitat de xerrar massa, per demostrar que controlen el què passa, o almenys, ens ho volen fer creure. La Generalitat està de facto intervinguda, no hi ha diners. Amb un President que el dijous serà defenestrar, no per les urnes, com seria normal en una societat democràtica, sinó per no treure una bandera, els jutges, segrestaran la voluntat popular, una vegada més. Fins quant és pot aguantar està permanent monitorització de la vida pública catalana?

[Hay más, naturalmente, pero la cuestión se que los políticos tienen facilidad de hablar demasiado, para demostrar que controlan lo que ocurre, o al menos, nos lo quieren hacer creer. La Generalitat está de facto intervenida, no hay dinero. Con un Presidente que el jueves será defenestrar, no por las urnas, como sería normal en una sociedad democrática, sino por no sacar una bandera , los jueces, secuestrarán la voluntad popular, una vez más. ¿Hasta cuánto se puede aguantar está permanente monitorización de la vida pública catalana?

L’estiu s’ha acabat, però els problemes de la gent, segueixen sense resoldre’s. I això, és una oportunitat per la extrema dreta, Vox, si no parlo de la esquerra és perquè s’ha esfumat com el vent. PSOE fa veure que la coexistència amb Podemos és real, però ells voldrien un pacta amb Cs i la abstenció del PP, ara que aquest partit corromput fins el moll del os, tracte esquivar l’afer Kitchen, “que investiga el suposat espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas, "per ara" no li preocupa perquè l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez és l'"únic imputat" i "no està afiliat" al PP” (Ara.cat, 14/09/2020)

[El verano ha terminado, pero los problemas de la gente, siguen sin resolverse. Y eso, es una oportunidad para la extrema derecha, Vox, si no hablo de la izquierda es porque se ha esfumado como el viento. PSOE hace ver que la coexistencia con Podemos es real, pero ellos querrían un pacto con Cs y la abstención del PP, ahora que este partido corrompido hasta los huesos, trata esquivar el asunto Kitchen, "que investiga el supuesto espionaje al extesorero del PP Luis Bárcenas, "por ahora" no le preocupa que el ex secretario de Estado de Seguridad Francisco Martínez es el "único imputado" y "no está afiliado" al PP "(Ara.cat, 14/09 / 2020)]

Pablo Casado, es contenta a dir que ells estan nets com una patena, però el PP està corcat per dins, com tots els partits que porten dècades governant Espanya. El nostre problema amb la corrupció, és sistèmic, perquè mai han assumit cap responsabilitat ni han exercitat cap exemplaritat qui tindria que haver-ho demanat i exigir, i no estic parlant dels partits polítics, si no dels electors que voten els mateixos passi el què passi. Aquest bucle infernal, ha creat aquest sistema podrit, per què ens posem les mans al cap quant es destapa el escàndol del rei emèrit? Tot ho aguanta el poder, el BOE, i CGPJ.

[Pablo Casado, se contenta con decir que ellos están limpios como una patena, pero el PP está carcomido por dentro, como todos los partidos que llevan décadas gobernando España. Nuestro problema con la corrupción, es sistémico, porque nunca han asumido ninguna responsabilidad ni han ejercitado ninguna ejemplaridad quien tendría que haberlo pedido y exigir, y no estoy hablando de los partidos políticos, si no de los electores que votan a los mismos pase lo que pase. Este bucle infernal, ha creado este sistema podrido, ¿por qué nos ponemos las manos en la cabeza cuando se destapa el escándalo del rey emérito? Todo lo aguanta el poder, el BOE, y CGPJ.]