Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mar Roig. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de gener del 2024

L'Haia, Sana'a, Gaza: Un món global

 


Tants països al món, hi ha tingut que ser Sud-àfrica qui faci la denuncia contra Israel al TIJ. Sembla clar que la UE mirarà a un altra lloc el que faci Israel, ni 23.000 palestins morts son suficients per fer una demanda com la fet Sud-àfrica. Nosaltres que tot el dia anem parlant de drets humans. Hi ha dues mesures per mesurar qualsevol qüestió: víctimes dignes e indignes. Els palestins entrar en la segona categoria, també les kurds, i tots aquells que no tenen estats per defensar-se. Una derivada del conflicte, està suposant el boqueix del vaixells per el mar Roig, per part de la guerrilla  houthis (Iemen) teledirigida per l’Iran. “Màxima tensió a l'Orient Mitjà: els Estats Units i el Regne Unit ataquen els houthis del Iemen «  (Ara.cat, 12/1/2024). El titular sembla una mica excessiu, perquè els houthis no poden competir amb els desplegament militar d’EE.UU i Anglaterra. 



Les companyies navilieres, no volen donar la volta per Àfrica, masses despeses. Ningú vol perdre diners. El petroli i les mercaderies tenen que circular malgrat el món s’esfondri. Els houthis per enfrontar-se a Occident, entren directament al grup des indignes. Els houthis els importa un rave el comerç internacional. El Iemen, és ara mateix un escenari con Àrabia Sudita i l’Iran han posat les seves grapes per jugar la seva particular guerra de influència. Els houthis, controlen bona part del Iemen, inclosa la seva capital Sana’a.

divendres, 13 de maig del 2022

Jordània: Wadi Rum- Àqaba- Amman (V)


Hem anat a Àqaba, però tot plegat era prescindible. Hem anat a Àqaba, però paradoxalment, no l’hem vist. No sé com és la ciutat portuària d’Àqaba.



Des de Wadi Rum llevar-se, m’he donat una última volta, he fet algunes fotografies, he pujar les escales de la duna, bones vistes i he baixat per la duna, hi havia qui a anat a veure la sortida del sol. 







A l’hora del esmorzar no hi havia masses opcions. Ous durs, iogurt i per el cafè, aigua calenta i nescafé.  Ens han vingut a buscar amb els tot terrenys fins al autocar, estava a 10’ per camins de sorra. Al lloc on estava l’autocar era una plana extensa molt gran i a prop un poble. De Wadi Rum hem anat per Wadi Rum Rd per connectar amb Rashidiyan i agafar la via 15, Desert Hwy, fins el desviament cap la via 80 que porta a Àqaba. La carretera principal cap el Mar Roig, es un paisatge ple de pedres i sorra. El recorregut ha estat a prop d’una hora.



La ciutat d’Àqaba es una mena de port franc, i és la sortida a la mar de Jordània, tota mena de mercaderies arriba a aquest port. Molt a prop es troba la ciutat israeliana d’Eliat. Estem davant de la cinquena ciutat de Jordània. Hem vorejat la ciutat, però nosaltres ens hem desviat cap al port i hem anat a un complex turístic -Berenice- per l’activitat, banyar-se al Mar Roig.






Hem anat a un vaixell turístic per admirar corall, però el mirador del vaixell tenia un vidre verd que no deixava veure res de corall. En va donar la sensació que el corall no estava en el seu millor moment. A més el vaixell estava a uns 50-100 metres de la platja. 



Desprès de “veure” el corall, hem pujat a dalt per veure la mar, ha vistes a Egipte e Israel i més enllà on podem veure Aràbia Saudí, país que considera a tots els no musulmans, infidels. Alguns dels companys de viatge s’han llançat al aigua  -molt freda-, hi havia corrent marina i s’han tingut que agafar a una corda llançada per el vaixell, per assegurar els nedadors. No crec que hagin gaudit massa de les meravelles submarines. Mentre els aquàtics es remullaven de valent, la resta, hem pres la gresca des de la coberta. Molts teníem la idea  de banyar-se a la platja, però finalment, no ha estat així. El vaixell a tornar al complex hoteler, i hem dinat a les 12.15h. Un bufet força bo. Feia molta calor, al costat de la piscina. A l’hora (13.30h) hem pujat al autocar per anar a Amman. El contrast entre estar al desert i veure desprès la mar ha estat interessant, però no haver estat a la ciutat, en sembla poca cosa.



El viatge d’Àqaba fins a Amman dura unes 4h. Hem anat per l’autovia 15, desert, sorra i pedra durant una bona part del recorregut. Hem passat per Ma’an, Al-Husinya, Hasa, Al-Qatrana, Dab’a, hem passat molt a prop del aeroport Reina Alia. En tot el trajecte hem patit les sotragades a la carretera per minorar la velocitat (100-110 km). Tota la mercaderia que surt d’Àqaba passa per aquest via per anar a Amman. 

Un lloc inhòspit per viure. Quant estàvem a uns 30km el paisatge canvia radicalment. De desert buit a ciutats amb el verd dels arbres, habitatges i urbanitzacions de tota mena. El remats d’ovelles aprofiten qualsevol espai per menjar herba. 

Per la autovia es poden veure cotxes nous, però també molts cotxes atrotinats, he vist molts garatges plens de recanvis catastròfics, en baixos deixats de la mà d’Alà. Falta sentit de neteja, de pulcritud. Ara estic al hotel Seven Roses, estem esperant anar a sopar. Sopar discret i l’aigua a part com a tota reu. Al hotel no hi ha dones, tots son homes. No son molt diligents, això cal aprendre-ho, fan un viatge per cada ampolla d’aigua! Desprès del sopar alguns companys han anat al soc. He acabat d’escriure això. Demà a les 8h anem a Jerash (Gerasa), serà un dia de romans. S’anuncia 36º a l’ombra?