Hem anat a Àqaba, però tot plegat era prescindible. Hem anat a Àqaba, però paradoxalment, no l’hem vist. No sé com és la ciutat portuària d’Àqaba.
Des de Wadi Rum llevar-se, m’he donat una última volta, he fet algunes fotografies, he pujar les escales de la duna, bones vistes i he baixat per la duna, hi havia qui a anat a veure la sortida del sol.
A l’hora del esmorzar no hi havia masses opcions. Ous durs, iogurt i per el cafè, aigua calenta i nescafé. Ens han vingut a buscar amb els tot terrenys fins al autocar, estava a 10’ per camins de sorra. Al lloc on estava l’autocar era una plana extensa molt gran i a prop un poble. De Wadi Rum hem anat per Wadi Rum Rd per connectar amb Rashidiyan i agafar la via 15, Desert Hwy, fins el desviament cap la via 80 que porta a Àqaba. La carretera principal cap el Mar Roig, es un paisatge ple de pedres i sorra. El recorregut ha estat a prop d’una hora.
La ciutat d’Àqaba es una mena de port franc, i és la sortida a la mar de Jordània, tota mena de mercaderies arriba a aquest port. Molt a prop es troba la ciutat israeliana d’Eliat. Estem davant de la cinquena ciutat de Jordània. Hem vorejat la ciutat, però nosaltres ens hem desviat cap al port i hem anat a un complex turístic -Berenice- per l’activitat, banyar-se al Mar Roig.
Hem anat a un vaixell turístic per admirar corall, però el mirador del vaixell tenia un vidre verd que no deixava veure res de corall. En va donar la sensació que el corall no estava en el seu millor moment. A més el vaixell estava a uns 50-100 metres de la platja.
Desprès de “veure” el corall, hem pujat a dalt per veure la mar, ha vistes a Egipte e Israel i més enllà on podem veure Aràbia Saudí, país que considera a tots els no musulmans, infidels. Alguns dels companys de viatge s’han llançat al aigua -molt freda-, hi havia corrent marina i s’han tingut que agafar a una corda llançada per el vaixell, per assegurar els nedadors. No crec que hagin gaudit massa de les meravelles submarines. Mentre els aquàtics es remullaven de valent, la resta, hem pres la gresca des de la coberta. Molts teníem la idea de banyar-se a la platja, però finalment, no ha estat així. El vaixell a tornar al complex hoteler, i hem dinat a les 12.15h. Un bufet força bo. Feia molta calor, al costat de la piscina. A l’hora (13.30h) hem pujat al autocar per anar a Amman. El contrast entre estar al desert i veure desprès la mar ha estat interessant, però no haver estat a la ciutat, en sembla poca cosa.
El viatge d’Àqaba fins a Amman dura unes 4h. Hem anat per l’autovia 15, desert, sorra i pedra durant una bona part del recorregut. Hem passat per Ma’an, Al-Husinya, Hasa, Al-Qatrana, Dab’a, hem passat molt a prop del aeroport Reina Alia. En tot el trajecte hem patit les sotragades a la carretera per minorar la velocitat (100-110 km). Tota la mercaderia que surt d’Àqaba passa per aquest via per anar a Amman.
Un lloc inhòspit per viure. Quant estàvem a uns 30km el paisatge canvia radicalment. De desert buit a ciutats amb el verd dels arbres, habitatges i urbanitzacions de tota mena. El remats d’ovelles aprofiten qualsevol espai per menjar herba.
Per la autovia es poden veure cotxes nous, però també molts cotxes atrotinats, he vist molts garatges plens de recanvis catastròfics, en baixos deixats de la mà d’Alà. Falta sentit de neteja, de pulcritud. Ara estic al hotel Seven Roses, estem esperant anar a sopar. Sopar discret i l’aigua a part com a tota reu. Al hotel no hi ha dones, tots son homes. No son molt diligents, això cal aprendre-ho, fan un viatge per cada ampolla d’aigua! Desprès del sopar alguns companys han anat al soc. He acabat d’escriure això. Demà a les 8h anem a Jerash (Gerasa), serà un dia de romans. S’anuncia 36º a l’ombra?
